Coordinació i agilitat, claus de l’èxit de l’atenció a l’hepatitis C a La Rioja
Aquesta comunitat autònoma es la regió que més tractaments ha administrat en relació a la seva població. A més, ha aconseguit eliminar aquesta malaltia, segons els objectius de l’Organització Mundial de la Salut.
L’any 2015, el Govern va posar en marxa el Pla Estratègic per a l’Eliminació de l’Hepatitis C a Espanya. No obstant, abans d’aquesta data, algunes comunitats ja comptaven amb medicines antivirals per tractar a la població afectada per aquest virus. La Rioja és una d’elles. Segons defensen alguns dels seus professionals, és mostra de la “sensibilitat” que ha mostrat aquesta regió amb aquesta malaltia.
De fet, segons les dades recollides, La Rioja és la comunitat que més tractaments ha administrat en relació a la seva població. A més, degut a l’actuació realitzada en aquests anys, apunten que els hi ha permès eliminar l’hepatitis C, segons els objectius plantejats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), dotze anys abans del previst.
Una de les professionals que més ha en aquest assoliment ha estat la Dra. Begoña Sacristán, cap del Servei de Digestiu de l’Hospital San Pedro, a Logronyo. Aquesta hematòloga afirma que van entendre que l’estratègia havia de basar-se en la “col·laboració amb Atenció Primària i proporcionant informació tant als metges com a la població general”.
En tot aquest temps, han desenvolupat fins a tres actuacions: l’inici de manera “àgil i ràpida” del tractament a pacients diagnosticats; la cerca, mitjançant el sistema informàtic de l’hospital, de “pacients coneguts que no anaven a consulta”, i el propi amb “pacients no diagnosticats” a través d’una campanya poblacional.
Xerrades, consultes i campanyes
Pels diferents casos, des de Rioja Salut, o servei de salut de La Rioja, han realitzat accions com impartir xerrades informatives als facultatius, als metges de presó o als periodistes. També s’han difós vídeos explicatius amb els factors de risc i s’han donat rodes de premsa incidint en què es tractava “d’una prioritat mèdica i política”.
Amb respecte als grups de risc, s’ha llançat una campanya mitjançant cartells convidant-los a que es fessin anàlisi de sang. D’altra banda, diversos metges han anat a la presó per fer les proves pertinents i donar tractaments en el moment. I per a les persones estrangeres, s’han traduït les campanyes als idiomes més comuns en aquesta regió.
Claus de l’èxit i possible eliminació
La Dra. Sacristán ha insistit en què el que els hi ha permès ser tan “ràpids i eficaços” ha estat la “col·laboració amb Primària i amb Farmàcia, fer participar a la societat amb tota la informació que teníem al nostre abast, i la facilitat proporcionada per la història clínica electrònica”. També ho creu així el Dr. José Ignacio Torroba, cap del Servei de Farmàcia, qui ha destacat la “coordinació i l’agilitat en els diagnòstics i en l’aplicació dels tractaments”.
Així mateix, han accentuat ambdós que el suport polític ha estat fonamental ja que han cedit als professionals la tasca. El Dr. Torroba ha indicat, en aquest sentit, que no hi ha hagut “cap trava administrativa ni pressupostària per a l’adquisició de medicaments” pel que “s’han incorporat les novetats en el moment que han anat apareixent”. Amb això, s’ha aconseguit diagnosticar al 91,1% d’aquells que pateixen aquesta malaltia i s’han atès a més de 1.100 persones.
Amb respecte a la seva possible eliminació a nivell estatal, l’hematòloga ha puntualitzat que “amb ganes i coordinació” es pot fer a totes les regions, “independentment de la mida” a través de la fragmentació en àrees de salut. A més, aquests responsables sanitaris aposten per un cribratge selectiu abans que universal, mitjançant un missatge personalitzat als grups de risc amb la finalitat que aquestes persones pensin “que això el pot afectar i vagi a un centre de salut”.
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
