Un estudi calcula que serà el segon país del món, després d’Islàndia, en eliminar la malaltia. Sanitat calcula que unes 60.000 persones ignoren que viuen amb el virus.
Espanya encapçala la lluita mundial per a l’eliminació de l’hepatitis C, un virus asimptomàtic que a llarg termini pot causar dues malalties letals: cirrosi i càncer de fetge. El 2024, serà el segon país del món en eliminat la dolència (per darrere d’Islàndia, que ho farà el 2023), segons un estudi dels Estats Units i Alemanya de diversos centres d’investigació sobre malalties, que analitza els plans d’acció contra el virus de 45 països i fa una projecció matemàtica de futur. Mentrestant, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha fet una crida a tots els països per a què inverteixin en tractaments per eliminar la malaltia el 2030. Espanya va avançada.
“Si seguim tractant i diagnosticant al mateix nombre de pacients a l’any, és lògic que siguem els líders, pocs països han fer un esforç similar al d’Espanya”, explica Javier García-Samaniego, cap de secció d’Hepatologia de l’Hospital Universitari La Paz. Des del llançament del pla nacional contra l’hepatitis C, el 2015, en el qual s’han invertit més de 2.500 milions d’euros, 130.000 pacients han rebut tractament i han aconseguit eliminar el virus gràcies a una pastilla, segons dades del Ministeri de Sanitat. Un medicament amb un cost elevat que ha estat una de les grans apostes. “El Govern va prioritzar aquesta lluita i va aconseguir tancar un acord avantatjós amb les farmacèutiques; va aconseguir un menor preu al comprar major quantitat de medicaments”, senyala García-Samaniego. Aquesta negociació li va valer a Espanya passar dels 50.000 euros de tractament per pacient el 2015, als 7.000 que paga avui. En una primera fase, fins el 2017, es va donar prioritat als pacients més greus, amb major risc de mort. Després, es va universalitzar i es va donar medicació a tots els afectats.
Esther Gonzalo, de 58 anys, es va assabentar que estava infectada durant el seu únic embaràs, el 1997. Mai va saber com es va infectar. “Els metges em deien que no estava entre els grups de risc; mai vaig prendre drogues, ni m’havien fet transfusions de sang”, explica per telèfon. Es va sotmetre a diversos tractaments, sense èxit. “La medicació del moment era l’interferó, amb efectes semblants als de la quimioteràpia. A mi només em provocava insomni, res més. Me la van retirar”, recorda. Des de llavors, cada any se li practicaven anàlisis fins el 2016, quan va prendre la pastilla i, sis mesos després, estava curada. “Vivia amb l’angoixa de saber que no hi havia solució i em va afectar molt en les relacions sexuals amb el meu marit, preníem precaucions però sempre tenia por d’infectar-lo”, explica. Ell i el seu fill es feien proves periòdicament. “Durant aquells anys, la majoria de la gent no sabia el que era l’hepatitis C, pel que no em generava molts més problemes”.
Avui, 1.500 persones reben tractament cada mes a Espanya, unes 18.000 persones a l’any. El fàrmac, amb una efectivitat del 97% i sense efectes adversos greus, es subministra entre dos i sis mesos, en els quals el pacient pren d’una a tres pastilles al dia. “Estem en el bon camí, però encara queden unes 60.000 o 70.000 persones afectades que no estan diagnosticades, que no saben que porten el virus”, indica Agustín Albillos, membre del consell científic del pla nacional espanyol contra l’hepatitis C i cap de servei de Gastroenterologia i Hepatologia de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid. Aquells que desconeixen ser portadors del virus són un 0,26% de la població total. D’ells, un 86% són homes d’entre 50 i 80 anys, i la resta de dones en aquelles mateixes edats. “El 30% d’ells ja podria tenir cirrosi”, adverteix Albillos.
Transfusió de sang
L’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE) recomana una prova diagnòstica a aquells que es van fer una transfusió de sang abans del 1992, a aquells que hagin consumit drogues per via intravenosa o nasal, mantingut relacions sexuals sense preservatiu, o a aquells que s’hagin fet tatuatges o pírcings sense esterilització. “Aquest és el major repte, que les autonomies augmentin les campanyes de cerca activa d’afectats, tant entre els grups de risc com entre la població general. Hi ha molta gent a la qual no li van funcionar els antics tractaments i no van tornar a l’hospital”, afegeix Albillos.
L’hepatitis C crònica afecta a 71 milions de persones al món, segons dades de l’OMS. Dels 194 països del planeta, 124 tenen plans específics dins dels seus departaments de Sanitat, però el 40% d’ells no compta amb partides destinades a l’eliminació de la infecció. “El 80% de la gent afectada no pot accedir als serveis de prevenció, diagnòstic i tractament de la malaltia”, indica Tedros Adhanom, director de l’OMS. “A llarg termini, els països que no desenvolupen plans eficaços incrementen la despesa sanitària en tractaments contra la cirrosi i el càncer, generats per una hepatitis C sense diagnosticar”, recalca Marc Bulterys, de l’equip d’Hepatitis de l’OMS. Sobre la previsió que Espanya acabi amb el virus el 2024, Bulterys es mostra esperançat. “És un dels 12 països del món que millor ho està fent”.
La Rioja, la primera regió a la meta
El Govern de La Rioja va comunicar el passat 20 de juliol que la regió havia aconseguit eliminar el virus de l’hepatitis C del seu territori, segons recull el diari La Rioja. Aquesta comunitat ha diagnosticat al 91,1% d’aquells que pateixen aquesta malaltia i ha tractat a 1.144 persones, amb una taxa d’èxit del 97%. Segons les xifres de l’Executiu de La Rioja, encara existeixen 36 pacients que es neguen a tractar-se. “Es tracta d’un territori amb poca població (315.675 habitants), però indica que anem en la bona direcció i que les coses s’estan fent bé”, explica l’hepatòleg de l’Hospital de La Paz Havier García-Samaniego. Aquest facultatiu diu que Cantàbria també està prop d’eliminar el virus.
Font: elpais.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
