Article de Tatjana Reic, expresidenta i membre de l’ELPA: “Eliminar l’hepatitis: una oportunitat única que no ha de perdre’s”

07/12/2018 | Articles, Notícies de premsa

L’hepatitis C (VHC) és un problema urgent de salut pública per a la Unió Europea, on aproximadament 3,2 milions de persones estan infectades crònicament amb el VHC.

No obstant, aquest és un problema que es pot resoldre, gràcies a la disponibilitat d’un tractament altament efectiu que cura gairebé tots els casos.

El 2016, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va emetre la seva primera estratègia mundial del sector de la salut contra l’hepatitis viral, sol·licitant la seva eliminació com amenaça per a la salut pública pel 2030. Basant-se en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, aquesta estratègia va establir objectius ambiciosos però factibles pel 2030, inclòs l’assoliment d’una reducció del 90% en la incidència del VHC i una reducció del 65% en la mortalitat pel VHC, així com l’augment del nombre mitjà d’agulles i xeringues estèrils disponibles per a les persones que s’injecten drogues cada any fins a 300.

Els Estats membres de la UE es van comprometre amb aquests objectius en l’Assemblea Mundial de la Salut del 2016. No obstant, només sis estan en camí d’assolir l’objectiu d’eliminació pel 2030: França, Islàndia, Itàlia, els Països Baixos, Espanya i el Regne Unit.

Per solucionar aquesta mala presentació, els països de la UE han de deixar de restringir l’accés al tractament només a aquells amb malaltia hepàtica avançada, ja que l’accés reduït contribueix a la propagació del VHC.

La majoria dels europeus tampoc són conscients de la seva infecció i hi ha poc esforç sistemàtic per identificar als pacients. Els enfocs prometedors com la microeliminació, han d’explorar-se més a fons.

La microeliminació busca eliminar el VHC en poblacions objectiu particulars, permetent una acció ràpida i enfocada. També pot abordar les desigualtats en la prestació de serveis al concentrar l’atenció del sistema de salut en grups estigmatitzats.

Les iniciatives dirigides a grups de risc específics, com els homes que tenen sexe amb homes, els migrants i els usuaris de drogues, ja existeixen pel VIH en les anomenades ciutats de “via ràpida”, com Amsterdam i Madrid, i han d’adaptar-se per incloure l’hepatitis.

A més, s’han de fer majors esforços per localitzar a les persones infectades mitjançant donacions de sang no provades, en particular abans del 1990, a les persones que han estat tatuades amb equips no esterilitzats. A més, la identificació de professionals de la salut infectats amb hepatitis viral per permetre que es prenguin precaucions per evitar la transmissió a les persones al seu càrrec.

La Comissió Europea ha finançat diverses iniciatives que aborden la prevenció, el tractament i l’atenció de l’hepatitis c, com HepCare Europe i dues accions conjuntes: HA-REACT i INTEGRATE. Aquestes iniciatives s’han complementat amb una recent expansió del mandat del Fòrum de la Societat Civil sobre el VIH/sida de la UE i el Think Tank sobre el VIH/sida, per abordar l’hepatitis viral i la tuberculosi.

Si bé totes aquestes iniciatives són encomiables i ajuden a identificar bones pràctiques i cultivar la cooperació tècnica, no poden ocultar el fet que la voluntat política per eliminar l’hepatitis viral està molt absent. El document de treball dels funcionaris de la Comissió del juliol del 2018 va destacar que la manca de dades epidemiològics dificulta l’avaluació del progrés dels Estats membres en el compliment dels objectius de l’OMS.

El Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC, en les seves sigles en anglès) ha llançat recentment un marc per ajudar als països a monitorejar la implementació dels programes de prevenció i proves d’hepatitis B i C. Si s’implementa a la UE, aquest sistema proporcionarà una actualització molt necessària sobre l’estat del VHC a tot Europa. No obstant, l’èxit d’aquesta iniciativa depèn del compromís dels governs nacionals de la UE per aplicar el marc de monitoreig de l’ECDC.

En principi, la Comissió i els Estats membres van assumir aquest compromís quan van adoptar els Objectius de Desenvolupament Sostenible el 2015 i l’Estratègia Mundial de l’OMS pel Sector de la Salut contra l’Hepatitis Viral el 2016, però actualment no hi ha indicis que estiguin complint plenament el seu compromís.

En la seva resolució del juliol del 2017, el Parlament Europeu va reconèixer la importància de la voluntat política en la lluita contra l’hepatitis i va sol·licitar el desenvolupament d’un marc polític global de la UE per abordar el VIH, la tuberculosi i l’hepatitis viral.

La resolució també demanava un fort paper del Consell Europeu per ajudar als països veïns a combatre aquestes malalties; així com la possible expansió de la Declaració de Dublín del 2004 sobre el VIH/sida per abordar l’hepatitis viral i la tuberculosi en condicions d’igualtat juntament amb el VIH en el futur.

Com Dublín va ser una fita política en la lluita contra el VIH, és un interessant model a seguir. Els responsables polítics de la UE, ja siguin representants del Consell, la Comissió o el Parlament, deuen als ciutadans d’Europa prendre les mesures necessàries per fer de l’hepatitis una cosa del passat abans del 2030.

Els pacients amb VHC, la pròpia vida dels quals i la dels seus familiars i amics s’han vist greument afectats per la malaltia durant dècades, tenen la certesa que els altres no han de passar per la mateixa experiència que tenen.

Finalment, desitjo agrair al professor Jeffrey Lazarus, de l’Institut ISGlobal de Barcelona, per la seva inestimable contribució a aquest article.

 

Font: theparliamentmagazine.eu

Autora: Tatjana Reic, European Patients’ Liver Association (ELPA)

Article d’opinió traduït per l’ASSCAT

07/12/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post