Els metges alerten que la por a la sida sembla haver quedat enrere pels avenços en teràpies i pastilles preexposició o postexposició, que eviten el contagi de VIH si no s’usa protecció però que no prevenen d’altres malalties.

Aquestes píndoles cada cop són més demandades en sessions ‘chemsex’, cites que barregen drogues i sexe.

La por a infectar-se per malalties de transmissió sexual sembla haver quedat enrere (malgrat la seva tendència en augment) per l’alta eficàcia clínica i preventiva de les teràpies. Lluny queda aquella campanya del Posa-te’l, posa-li en la qual es conscienciava sobre l’ús del preservatiu. Ara, el 26% dels joves reconeix haver mantingut relacions sense cap tipus de protecció, i a això s’ha de sumar una nova moda que sembla estar de volta: l’ús de les xeringues en el consum d’estupefaents. Drogues i sexe es barregen en una pràctica coneguda com chemsex. Aquesta té com a finalitat millorar les relacions sexuals i, en molts casos, acaba amb una visita a l’hospital per demanar la profilaxi postexposició (PEP), una pastilla que evita el contagi de VIH al poc temps d’haver estat exposat a la infecció d’aquest virus.

Igual que existeix la coneguda píndola del dia de després com a mètode anticonceptiu d’emergència, existeix d’una manera similar aquest tractament. Els afectats asseguren en les consultes d’urgències que se’ls hi va trencar el preservatiu o, directament, reconeixen no haver pres cap mesura de protecció. “Aquest procediment dura 28 dies i el que fa és disminuït el risc. Per rebre aquest tractament han d’anar a l’hospital en menys de 72 hores perquè si no, no és efectiu”, explica Ángel Díaz, metge de família i urgències.

“Quan aquests pacients vénen a la consulta els hi preguntem en quin context ha tingut la relació sexual sense preservatiu i per què”, explica Marina Machado, metge del Servei de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses a l’hospital Gregorio Marañón de Madrid. “La resposta sol ser que no havien pensat en això i, quan indaguem un mica més, sol sortir a la llum que havien consumit alcohol i drogues”, afegeix.

Però també hi ha qui abans de tenir relacions sexuals prefereixen prevenir. Segons Jorge del Romero, director de la clínica Sandoval de Madrid, centre de referència de malalties de transmissió sexual, crida més l’atenció el nombre de persones que va a preguntar per la profilaxi preexposició (PrEP). Es tracta d’una pastilla que a Espanya no es ven, pel moment, de manera legal però sobre la qual s’estan duent a terme nombroses investigacions, com la que la setmana passada va presentar aquesta clínica, juntament a d’altres centres, en la X Conferència sobre la Ciència del VIH de la Societat Internacional de la Sida celebrada a Mèxic. Es tracta d’un assaig clínic (encara en curs) que investiga els beneficis d’aquesta píndola i del qual es van concloure resultats positius.

La PrEP té una alta eficàcia preventiva amb el VIH, però no amb altres malalties com l’hepatitis C, que es relaciona amb el chemsex, a més d’altres infeccions de transmissió sexual per a les quals no et protegeix aquesta pastilla”, adverteix. “La por a la sida s’ha perdut i això ha provocat que la gent es relaxi”, lamenta. Malgrat no ser legal (i ho és en alguns països de Llatinoamèrica) no és difícil adquirir-la. “Els usuaris de chemsex la solen comprar per Internet en altres països com l’Índia, costa només 20 euros”, indica Díaz. “Tenint en compte que aquestes persones gasten en substàncies al mes entre 200 i 300 euros, 20 més per la seva salut sembla insignificant”, apunta.

Però tot i que es prenguin la PrEP, els que practiquen de chemsex segueixen exposats a d’altres malalties, tant per l’absència de protecció com per l’ús de xeringues. Un estudi realitzat per investigadors de la Fundación Jiménez Díaz que analitza 157 casos d’homes infectats d’hepatitis C aguda, que practiquen sexe amb homes i que contenen VIH, determina que el 41% d’ells practicava chemsex i, dins d’aquest percentatge, un 24% ho feia amb mefedrona intravenosa. La tornada de l’ús de la xeringa és una de les dades més alarmants pels metges. “Les substàncies no es consumeixen via inhalada, esnifant una ratlla o consumint una pastilla oral tant com es feia abans. Ha aparegut un altre cop la via intravenosa i el més trist és que es comparteixen les xeringues, afirma Díaz.

“Relacionar l’increment de les ITS amb el consum de drogues és complicat (reconeix Machado) però sí que veiem que cada cop s’usen més drogues recreatives en el context sexual i que cada cop el nombre d’infeccions per no usar protecció és major”. Un altre estudi que la clínica Sandoval va exposar el 2018 en un congrés a Bilbao sobre ITS conclou que des del 2010 fins el 2016 han augmentat el nombre de casos un 133% en malalties com la sífilis, la clamídia o el limfogranuloma veneri. De 716 casos el 2010 es va passar a 1.672 el 2016. “Es tracta d’una dada massa alarmant com per relacionar-ho únicament al consum de drogues recreatives, s’han de tenir en compte altres factors”.

Apps amb geolocalització i múltiples parelles sexuals

Entre les causes que poden justificar aquest augment de casos de contagi, Machado destaca la facilitat que existeix avui en dia per trobar una parella sexual (o diverses al mateix temps) a través de les xarxes socials i de les aplicacions del mòbil. Algunes d’elles són més conegudes, com és el cas de Tinder, però n’hi ha d’altres com Grindr, Wapo, 3nder o Scruff, per a un públic homosexual, en les quals els usuaris, a través d’una terminologia concreta, mostren els seus gustos. “si posen ‘chem’ significa que estan disposats a formar part d’un chemsex, bé sigui en parella o en grup”, explica Díaz.

Altres dels codis que empren són BB (Bareback) per indicar que no usen condó o, per apuntar aquesta mateixa idea, també s’usa l’emoji de la cara d’un portc. I tot i que l’ús d’aquestes aplicacions no té per què estar lligat al consum de drogues, també ñes un mitjà a través del qual es poden aconseguir estupefaents i en el qual mostrar preferències. “MF vol dir mefedroma, PP, poper, si escriuen ‘blaus’, és que consumeixen viagra i, si usen les sigles SLM, volen dir slaming, és a dir, que assisteixen a la sessió per punxar-se substàncies intravenoses”, aclareix Díaz. 

Una sessió és com els consumidors anomenen a les trobades de chemsex. Podem dur-se a terme tant en cases particulars com en locals que, de forma discreta, es faciliten per això. “Arriben a durar d’hores a dies: 36, 48 hores… Fins i tot a Londres existeix un programa que s’anomena Friday to Monday (de divendres a dilluns)”, apunta Díaz.

Rafa (nom fictici) de 29 anys, explica que ha estat usuari de chemsex, però que, ara mateix, prefereix no repetir. “Jo vaig anar-hi un dissabte al matí a les 11, havia quedat amb un noi però a l’arribar vaig veure que n’hi havia un altre més, estaven fumant crack i també popper”, relata. “En una altra ocasió la sessió va ser amb un grup de gent, érem quatre o cinc, alguns usaven condó i d’altres no, jo sí (recorda) era a una casa, damunt de la taula hi havia mefedroma i d’altres substàncies”. “Em van oferir una ampolla d’Aquarius però la vaig rebutjar, a saber què hi havia allà dins”, apunta Rafa.

Lluny d’una actitud paternalista

Ángel Díaz, a més de passar consulta a l’hospital de Parla de Madrid, també forma part de l’organització Imagina Más que té com a funció informar tant a usuaris de chemsex com a professionals de la salut en què consisteix aquesta pràctica i com es duu a terme el consum de substàncies. A una persona que acostuma amb certa freqüència a drogar-se no li pots dir que no ho faci, allà ja l’has perdut”, declara Díaz. Per aquest doctor l’actitud paternalista en aquests casos és negativa, donat que no té cap efecte en el consumidor.

“Els hi ensenyo les substàncies, quines es poden barrejar i quines no, perquè si barreges les dues et pots posar molt malament (explica). El millor seria sempre no consumir, però ho faran, així que almenys els hi explico què provoca cadascuna de les substàncies i, sobretot, que usin el preservatiu o, si no, que es prenguin la PrEP”.

“El que busco evitar és que arribin malalts a urgències quan acaba el cap de setmana”, aclareix.

El perfil de les persones que participen a chemsex és d’homes que practiquen sexe amb homes, amb una mitjana de 25 a 50 anys, laboralment actiu i amb un poder adquisitiu de més de mil euros al mes. “En els 80 la imatge de la persona que es drogava era la d’algú degradada amb un baix nivell econòmic, això ara ha canviat”, insisteix. Aquesta pràctica sexual és una realitat a Espanya, especialment a ciutats com Madrid, Barcelona, Màlaga i València.

En definitiva, els professionals insisteixen en què l’escenari de les relacions sexuals ha anat canviant al llarg dels anys amb la incorporació de la droga per tenir relacions més duradores. “Busquen desinhibir-se sota la influència de substàncies i fer quelcom diferent al dia a dia”, insisteix Machado. Pel que, el fonamental per doctors com Díaz és el sexe i les drogues deixin de ser un tema tabú a Espanya i que s’eduqui. “Que sàpiguen que compartir la xeringa pot acabar en un nou cas d’hepatitis C i que hi ha substàncies que és millor no barrejar si no volen acabar a urgències”, conclou.

 

Font: publico.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

30/08/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post