Un estudi demostra que existeix una estratègia de cribratge per detectar malalties del fetge

L’estudi, publicat al Journal of Hepatology, vol explorar la rendibilitat d’una estratègia de cribratge en atenció primària per poder detectar les malalties del fetge.

Les malalties del fetge per dipòsit de greix (NAFLD, en les seves sigles en anglès) i les relacionades amb l’alcohol (ALD, en les seves sigles en anglès) són actualment les principals causes de cronificació, càncer i mortalitat relacionades amb aquest òrgan en països desenvolupats.

Els malalts en fases avançades tenen mal pronòstic tant en supervivència com en qualitat de vida. De forma similar al càncer, les malalties hepàtiques en estadis prematurs són asimptomàtiques, i per tant, la majoria de pacients es diagnostiquen en estadis avançats. Tanmateix, hi ha una manca d’estratègies de cribratge en l’àmbit de la salut pública per a la detecció de la fibrosi hepàtica.

Un estudi publicat recentment al Journal of Hepatology, elaborat dins del consorci europeu LiverScreen, amb la participació del Centre d’Investigació en Economia i Salut (CRES-UPF) i l’Hospital Clínic de Barcelona, juntament amb experts de diverses universitats internacionals en el marc del projecte LiverScreen, s’ha proposat explorar la rendibilitat d’una estratègia de cribratge en atenció primària de l’elastografia transitòria (ET). Es tracta d’una prova no invasiva que avalua l’elasticitat i la rigidesa hepàtica mitjançant ultrasons, com a mètode de cribratge per detectar fibrosi hepàtica en l’atenció primària.

Miquel Serra-Burriel, investigador del Centre d’Investigació en Economia de la Salut  (CRES-UPF) afirma: “La implementació d’un programa de cribratge per a la detecció de fibrosi hepàtica, en els centres d’atenció primària, és una intervenció altament cost-efectiva. Aquest plantejament podria representar una valuosa estratègia de salut pública. De fet, el National Institute for Health and Care Excellence (NICE, en les seves sigles en anglès) ja el recomana en pacients de risc”.

Per dur a terme la investigació, es van incloure un total de 6.295 participants de sis països diferents (França, Espanya, Dinamarca, Regne Unit, Alemanya i Hong Kong). Corresponen a set estudis prospectius independents realitzats amb anterioritat (una cohort per país, exceptuant Espanya, amb dos), en els quals es van emprar ET com a mètode diagnòstic de fibrosi hepàtica.

Les cohorts dels diferents països van estar formades per persones de diverses edats i factors de risc de patir malalties hepàtiques cròniques, com un elevat consum d’alcohol. Les cohorts de Dinamarca, Espanya, França i el Regne Unit van ser dissenyats per obtenir biòpsies per confirmar la fibrosi hepàtica. “Utilitzem dades d’un subconjunt de pacients que havien estat sotmesos a una biòpsia hepàtica. Un cop definits els millors indicadors, els apliquem a les nostres cohorts per avaluar les taxes de prevalença de fibrosi significativa així com la precisió del diagnòstic”, afirma l’investigador del CRES-UPF.

Intervenció de salut pública eficient

L’estudi demostra que la detecció de fibrosi hepàtica amb algoritmes optimitzats és una intervenció de salut pública altament rendible, especialment en les primeres etapes de fibrosi, amb una probabilitat del 12% d’estalviar costos. “Com era d’esperar, quan ens centrem en pacients amb factors de risc de malalties hepàtiques cròniques, inclosos pacients amb diabetis, obesitat o consum perillós d’alcohol, el programa de cribratge és encara més rendible”, afegeix Miquel Serra-Burriel.

Segons els autors de l’estudi, per aplicar el cribratge hepàtic a partir d’ET, hauria d’invertir entre 2.500 (població de risc) a 6.500 euros (població general) adaptats a la paritat del poder adquisitiu (PPP) per obtenir un any més de vida, ajustat per qualitat de vida.

En comparació amb les etapes posteriors de la malaltia hepàtica crònica, els cribratges de fibrosi hepàtica significativa donen com a resultat una millora deu cops major d’eficiència, destacant la rellevància de la identificació precoç, la derivació i la vigilància d’aquests pacients.

Els autors afirmen que de cara a futurs estudis, s’hauria de provar si un enfoc basat en dos passos, amb l’ús de biomarcadors sèrics seguits d’ET, seria rendible, i analitzar l’estalvi de costos que comportaria aquest sistema combinat en el cribratge de la població.

Font: consalud.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT