Les dades recents d’un estudi van mostrar que l’hepatitis B crònica concomitant i l’esteatohepatitis no alcohòlica eren significativament més propenses a conduir a fibrosi avançada i resultats relacionats amb el fetge, inclosa la mortalitat en comparació amb l’hepatitis B crònica sola.

“Es sap que la síndrome metabòlica eleva significativament el risc de progressió de la fibrosi hepàtica en pacients amb VHB crònic”, van escriure Hannah S.J. Choi, del Centre de Malalties Hepàtiques de Toronto a Ontàrio (Canadà) i els seus col·legues. “En aquests pacients, el desenvolupament de NASH concorrent proporciona un ‘cop’ secundari per perpetuar encara més la lesió hepàtica preexistent deguda a la infecció per VHB, i probablement proporciona una barrera per revertir el fenotip profibrogenètic”.

Choi i els seus col·legues van realitzar seguiment a 1.089 pacients amb VHB crònic durant una mitjana de 10 anys, dels quals el 17% també tenia EHGNA. Seixanta nou pacients van experimentar almenys un event clínic durant el seguiment, que va incloure 24 morts. Una mort va estar relacionada amb el fetge i la causa de quatre va ser desconeguda.

El desenvolupament de l’hepatocarcinoma (HCC) va ser l’event hepàtic predominant en el grup amb EHGNA (n = 16) i en el grup sense EHGNA (n = 19).

L’anàlisi multivariada ajustada per edat, sexe, estat de l’antigen-e del VHB i diabetis va revelar que la presència d’EHGNA (HR = 1,71; IC 95%, 1,06-2,76) i fibrosi avançada (HR = 2,73; IC 95%, 1,68-4,42). Es van correlacionar de forma independent amb els resultats clínics.

La presència d’EHGNA i la fibrosi avançada concomitant es van correlacionar amb els resultats relacionats amb el fetge (HR = 4,81; IC del 95%, 2,59 a 8,95) en comparació amb l’absència de fibrosi avançada en l’EHGNA. Una anàlisi addicional va revelar que l’activitat hepàtica (HR = 1,72; IC del 95%, 1,03-2,86) i l’inflamat (HR = 1,77; IC del 95%, 1,08-2,89) es van correlacionar individualment amb els resultats clínics quan van reemplaçar NASH en el model.

Els pacients amb fibrosi avançada van tenir taxes més baixes de supervivència lliure d’events al llarg del temps i la probabilitat de supervivència lliure d’events es va reduir encara més amb NASH concorrent (p <0,01). Aquest efecte es va incrementar per la degeneració en globus (HR = 2,14; IC del 95%, 1,17-3,93) i activitat hepàtica (HR = 2,13; IC del 95%, 1,04-4,39).

“Malgrat les diferències en la demografia del pacient, la gravetat de la malaltia, l’augment d’HCC i l’avaluació de l’EHGNA com un estat de malaltia comórbida en VHB crònic, els nostres descobriments són consistents amb els estudis de la malaltia del fetge gras no alcohòlic que van identificar la FA com el factor predictiu més fort en els resultats clínics”, van escriure Choi i els seus col·legues.

Van arribar a la conclusió que els pacients amb VHB crònic han de ser avaluats per determinat els factors de risc metabòlics. Si hi ha característiques clínicament significatives, s’ha de considerar una biòpsia per avaluar l’EHGNA i la fibrosi avançada.

 

Font: healio.com

Referència: Choi HSJ, et al. Hepatol. 2019; doi:10.1002/hep.30857

Notícia traduïda per l’ASSCAT

23/07/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post