Un de cada tres porcs senglars de Collserola pot transmetre l’hepatitis E
Els investigadors admeten que els preocupa la incursió d’aquests mamífers a parcs infantils al poder transmetre la malaltia a humans a través de contacte bucal amb femtes.
A banda de destrossar mobiliari urbà, jardins i causar accidents de trànsit, les recurrents incursions de porcs senglars a Barcelona podrien comportar un problema de salut pública. Un equip de científics ha detectat que un de cada tres porcs senglars del Parc Natural de Collserola pateix o ha patit en algun moment l’Hepatitis E, una malaltia hepàtica transmissible pel virus VHE. Els porcs senglars realitzen incursions en parcs infantils i els investigadors no oculten la seva inquietud perquè la malaltia es pot transmetre a humans a través de contacte bucal amb femtes. Segons l’últim cens, el 2018, al parc vivien 1.500 porcs senglars.
“Preocupen especialment les incursions dels porcs senglars en parcs infantils”, afirma Jorge R. López, veterinari i membre de l’equip dels Serveis d’Ecopatologia de la Fauna Salvatage (SEFaS) de la Universitat Autònoma de Barcelona. En un amplíssim treball encara pendent de publicar, l’equip de SEFaS analitza 637 mostres de les quals 230 resulten positives en anticossos per VHE (36%). Les dades van ser recavades entre l’estiu del 2015 o la tardor del 2019.
Una altra de les conclusions a la qual arriba l’estudi, avança López a EL PAÍS, és la major prevalença del virus entre els animals a l’estiu, quan la seva presència a la ciutat es més comú. “El que augmenta el risc de transmissió a persones”, precisa. Amb tot, es tracta d’una malaltia que en rares ocasions presenten símptomes més greus que febre, disminució de la gana i nàusees, segons l’OMS.
Les dades del nou estudi actualitzen els recavats per un altre treball elaborat entre l’abril del 2015 i el setembre del 2016 a partir de 264 mostres. Per llavors, l’estudi publicat el 2018 pel SEFaS juntament al Departament de Malalties Infeccioses de la Universitat de Gotemburgo i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona va concloure que un de cada cinc porcs senglars de Collserola (20%) estava infectat quan es van prendre les mostres i tres de cada cinc (59%) posseïen anticossos.
Els caçadors són el col·lectiu amb més perill de contraure la malaltia. “Amb els nens també s’ha d’anar en compte. De vegades observem incursions en parcs infantils en busca de menjar. Els animals defequen a la zona de jocs i després els menors poden contaminar-se per contacte directe amb les femtes”, afegeix el veterinari, qui adverteix que el virus pot saltar de porcs senglars a altres animals. “La seva presència és major en punts d’alimentació per a gats del carrer”. A part d’hepatitis E, els investigadors han detectat la presència de salmonel·la, pesta porcina africana o triquinosi, malalties compartides amb els humans.
Una plaga amb riscos
Les malalties de la qual és portador agreugen encara més el problema que Barcelona pateix amb aquest mamífer. Segons l’últim cens municipal, el 2018, a Collserola vivien uns 1.500 porcs senglars, quan el parc pot suportar uns 600. Les seves incursions en busca de menjar als districtes de Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris s’han convertit en un mal de cap per a veïns i comerciants. Bolquen contenidors i es colen en jardins particulars però també ataquen a persones.
“El problema és pitjor si es té en compte que des de Collserola tenen accés a un nucli de població de dos milions de persones”, diu l’investigador. La seva progressiva habituació a entorns urbans ha fet que l’animal perdi la por i les seves incursions siguin més agressives. La majoria d’incidències succeeixen entre març i novembre, quan les femelles van acompanyades de cries i la seva alimentació principal, la bellota, abunda menys per manca de pluja.
El 2016 les incursions van assolir el seu pic a Barcelona amb 1.187 casos (“estàvem desbordats”, diu López) i el Consistori va instaurar un pla d’acció. Entre les mesures, es van reforçar contenidors i es van impulsar campanyes de sensibilització per alertar als veïns que no facilitessin l’accés a la brossa. Amb tot, el problema podria agreujar-se en el futur degut “a l’adaptació de les noves generacions a la presència de l’humà, al que veuen com una font d’aliment”, diu el científic. A l’octubre del 2018, tres exemplars van ser vistos a la plaça Virrei Amat i altres tres es van aventurar fins l’Hospital de Sant Pau. En ple confinament per la pandèmia, un vídeo d’un exemplar per la Diagonal es va fer viral a la xarxa.
La superpoblació de Collserola és deguda a que el porc senglar no té un depredador natural. Per això, el científic considera que avui en dia la caça és la via més útil per controlar la plaga. El 2019, l’Ajuntament va pagar 52.000 euros a l’empresa Estratekko per a captures. Aquesta tardor, el Consistori invertirà menys, 35.000 euros. La partida podria pujar si els caçadors mantenen la vaga indefinida que van iniciar al juny en rebuig a la llei 5 / 2020, que agreuja sancions amb multes de fins a 120.000 euros. “Sense nosaltres la superpoblació podria pujar un 40%”, diu Joaquim Zarzoso, president de la representació territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona. El 2019, els caçadors de Collserola van matar 86 porcs senglars en 17 batudes programades, xifra que ascendeix a més del doble si se li sumen els animals abatuts en permisos excepcionals.
Barcelona es queda sense vacuna contraceptiva
El 2018, el comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno, va anunciar que el Consistori estudiava aplicar una vacuna contraceptiva en desenvolupament pels Serveis d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge (SEFaS) de la UAB per acabar amb la plaga. Dos anys després, la vacuna ha demostrat pel moment ser ineficaç i l’aproximat milió d’euros anuals que l’Ajuntament hauria d’invertir per subministrar-la a més d’un 70% de les femelles del Parc Natural fan inviable la seva aprovació. “Encara que en el futur pot ser que es trobi una altra fórmula”, expliquen des del SEFaS.
Font: elpais.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT