Trasplantament de donants infectats pel VHC a receptors no infectats pel VHC: teràpia de curta durada per prevenir la transmissió del virus

Antecedents

Una gran proporció de donants potencials d’òrgans tenen infecció per VHC, el que fa que els seus òrgans siguin rebutjats pel trasplantament. Múltiples estudis han demostrat que els receptors d’òrgans infectats amb VHC poden tractar-se amb èxit després del trasplantament amb antivirals d’acció directa (AADs).

Tanmateix, la prevenció de la transmissió seria preferible per augmentar l’acceptació del receptor i reduir els costos i possibles complicacions. L’objectiu d’aquest estudi és avaluar la teràpia amb AADs preventiva combinada amb un bloquejador d’entrada del VHC (ezetimiba – EZE) seguit d’1 setmana de teràpia per prevenir o eliminar ràpidament la infecció per VHC.

Mètodes

Es van considerar donants infectats amb VHC pel trasplantament de pulmó, cor, ronyó o pàncrees de ronyó (KP). Els destinataris van rebre glecaprevir / pibrentasvir (G / P) 300/120 mg més EZE 10 mg 6‐12h abans del trasplantament i després diàriament durant 7 dies per via oral o per NG segons sigui necessari. Pel trasplantament de pulmó, es va emprar perfusió pulmonar ex-vivo durant 6 h quan estava clínicament indicat. Es va usar preservació en fred estàndard per altres òrgans. L’ARN del VHC es va provar diàriament durant 14 dies i després setmanalment durant 10 setmanes (Abbott RealTime).

Resultats

Fins a la data, 13 receptors negatius per VHC han rebut trasplantaments de 9 donants positius per VHC: 5 pulmons, 5 ronyons, 2 cardíacs i 1 KP. La mitjana d’edat del receptor va ser de 60 (27-76) anys, 11 (85%) eren homes i 11 (85%) eren caucàsics. El nivell mig d’ARN del VHC del donant va ser de 5,23 log₁₀ IU/mL (rang 2,24‐6,23). Només 4 (31%) receptors van desenvolupar virèmia quantificable en qualsevol punt després del trasplantament amb un ARN del VHC màxim de 2,96 log₁₀ IU/mL.

L’ARN del VHC va disminuir ràpidament i no va ser quantificable en dia postoperatori (POD) 4 en total. Altres sis (46%) pacients tenien ARN de VHC detectable però no quantificable (<15 UI/ml) en POD1, que era indetectable per POD2 en 5 i POD 4 en 1. Els 4 amb ARN de VHC quantificable van rebre ronyó (3) o KP (1) trasplantaments, però no es van associar altres factors amb la virèmia postrasplantament. No s’han informat recaigudes fins a la data amb una mitjana de 10,2 setmanes de seguiment (rang 1-12,1). Un pacient de trasplantament de pulmó va morir 10 setmanes després del trasplantament de sèpsia, però mai va tenir ARN del VHC detectable. No es van informar altres events adversos greus, i els medicaments van ser ben tolerats.

Conclusió

Amb la potent teràpia amb AADs combinada amb ezetimiba per perjudicar l’entrada de VHC administrada immediatament abans i durant 7 dies després del trasplantament, la infecció per VHC es va evitar per complet (9 de 13) o es va curar ràpidament en receptors de trasplantament que van rebre òrgans de donants infectats amb VHC. Aquesta estratègia de curs curt redueix els costos dels AAD i permet als pacients completar la teràpia contra el VHC abans de l’alta hospitalària després del trasplantament.

Font: aasld.org

Autors: Jordan J. Feld i col. Alabama. Trasplantament multiorgànic, Universitat de Toronto, University Health Network

Abstract traduït i adaptat per l’ASSCAT