La malaltia del fetge gras no alcohòlic augmenta el risc de càncer en persones amb sobrepès

L’obesitat sense malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès) no augmenta el risc de càncer, però les persones amb NAFLD que també són obeses tenen gairebé el doble de probabilitats de ser diagnosticades amb càncer que les persones no obeses de la mateixa edat que no tenien NAFLD, segons han informat investigadors nord-americans al Journal of Hepatology.

L’excés de pes corporal ha estat identificat com un factor de risc de càncer en nombrosos estudis epidemiològics de gran mida. Però el mecanisme pel qual l’excés de pes condueix al desenvolupament de càncer no està clar, i alguns estudis han demostrat que diferents patrons de distribució de greix afecten al risc de càncer.

La malaltia del fetge gras no alcohòlic es desenvolupa com a resultat de trastorns metabòlics que inclouen diabetis tipus 2, resistència a la insulina i lípids elevats, així com obesitat. Aquestes condicions condueixen a l’acumulació de greix en el fetge. Eventualment, l’acumulació de greix pot conduir a inflamació i cicatrització del fetge, i en una petita minoria de persones amb NAFLD, al desenvolupament de càncer de fetge.

El càncer és una de les causes més freqüents de mort en persones amb NAFLD. L’estudi va ser dissenyat per establir quins tipus de càncer es presenten amb major freqüència en persones amb NAFLD i en quina mesura el risc de càncer està determinat per l’obesitat o NAFLD.

Els investigadors de la Clínica Mayo, Rochester, Minnesota, van emprar dades derivades de registres mèdics en el comptat d’Olmsted, Minnesota. Aquesta base de dades captura registres de pràcticament totes les persones que viuen en el comptat i va permetre als investigadors identificar tots els casos de NAFLD diagnosticats entre el 1997 i el 2016.

Cada cas es va comparar amb tres individus de la mateixa edat i sexe sense NAFLD que vivien en el comptat d’Olmsted. Els investigadors van identificar 4.722 casos de NAFLD, una prevalença del 8% i 14.441 controls. Les persones diagnosticades amb NAFLD tenien més probabilitats de ser obeses (índex de massa corporal de 30 o superior) (66% enfront a 35%), tenir diabetis tipus 2 (33% enfront a 95%) i tenir colesterol i/o triglicèrids elevats (59 % vs. 33%).

Es van diagnosticar un total de 2.224 càncers en la població d’estudi durant un període de seguiment mig de vuit anys. Els investigadors van mesurar la taxa d’incidència de càncers en la població de NAFLD, és a dir, la raó dels càncers diagnosticats en persones amb NAFLD, és a dir, la raó dels càncers diagnosticats en persones amb NAFLD en comparació amb aquells sense, per cada 100.000 anys/persona de seguiment.

A més d’augmentar el risc de càncer de fetge (índex de taxa d’incidència [TIR] 2,8, IC 95% 1,6-5,1), NAFLD també es va associar amb un major risc de càncer uterí (IR 2,3, IC 95% 1,4-4,1), càncer d’estómac (TIR 2,3, IC 95% 1,3-4,1), càncer de pàncrees (IR 2,0, IC 95% 1,2-3,3) i càncer de colon (TIR 1,8, IC 95% 1,1-2,8).

El risc de desenvolupar càncer de colon va ser un 90% major en homes amb NAFLD en comparació amb dones amb NAFLD (IRR 1,9, IC 95% 1,3-2,8), però el gènere no va tenir cap efecte sobre el risc d’altres tipus de càncer.

NAFLD també es va associar amb el desenvolupament de diversos tipus de càncer a una edat més temprana. El risc elevat de desenvolupar càncer de pàncrees, càncer de colon i càncer d’ovari en persones amb NAFLD va disminuir amb l’edat.

A l’observar l’obesitat com un factor de risc pel càncer, els investigadors van trobar que quan les persones amb NAFLD es van comparar amb les persones obeses sense NAFLD, l’obesitat no era un factor de risc per desenvolupar càncer. En contrast, les persones amb NAFLD tenien el doble de risc de desenvolupat càncer que les persones obeses sense NAFLD (IRR 2,0, IC 95% 1,5-2,7).

Els investigadors diuen que “és biològicament plausible que la NAFLD sigui un factor de risc pel càncer, no només del fetge, sinó també d’òrgans propers com el tracte gastrointestinal”. En aquest model de desenvolupament del càncer, el greix dipositat en el fetge pot crear un microambient inflamatori que promou l’aparició i el creixement del tumor.

D’altra banda, diuen, NAFLD podria ser simplement un millor predictor del risc de càncer perquè identifica una forma d’obesitat que és més propensa al desenvolupament de càncer, i aquest índex de massa corporal no discrimina suficientment entre greix inofensiu i dipòsits de greix nocius.

Els investigadors diuen que els seus resultats haurien d’usar-se per aconsellar als pacients amb NAFLD sobre el seu risc de càncer.

Font: infohep.org

Referència: Allen AM et al. The risk of incident extrahepatic cancers is higher in non-alcoholic fatty liver disrase than obesity – a longitudinal cohort study. J Hepatology, advance online publication, 27 August 2019, https://doi.org/10.1016/j.jhep.2019.08.018

Notícia traduïda per l’ASSCAT