Un estudi identifica un desencadenant de la malaltia hepàtica més comuna del món.
Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Virginia (Estats Units) han descobert un desencadenant clau de l’hepatopatia per greix no alcohòlica, una misteriosa malaltia que provoca l’acumulació de greix al fetge sense motiu aparent.
Aquests nous descobriments, publicats a la revista científica Genome Research, ajuden a explicar l’afecció en persones joves i podrien conduir al primer tractament per a la malaltia hepàtica més comuna del món.
El culpable és la formació d’arrugues al compartiment cel·lular que conté el nostre ADN. Investigacions anteriors d’aquests científics suggerien que aquests nuclis cel·lulars arrugats podrien estar implicats en malalties metabòliques comunes com la diabetis i la malaltia del fetge gras, i fins i tot en el propi envelliment.
Aquests nous resultats reforcen aquests descobriments i podrien conduir a tractaments dirigits a les arrugues per aturar la malaltia del fetge gras i, possiblement, alentir o revertir l’envelliment.
“Hem trobat un mecanisme comú on intervenen el nucli i la làmina nuclear i que condueix a l’acumulació de greix al fetge en individus d’edat avançada i en persones joves amb fetge gras no alcohòlic. Els nostres descobriments podrien conduir a nous tractaments dirigits a restaurar la funció de la làmina nuclear per controlar els gens aberrants i revertir el fetge gras en pacients joves amb malaltia de fetge gras no alcohòlic o en individus d’edat avançada”, ha explicat la investigadora principal, Irina M. Bochkis.
La malaltia del fetge gras és comuna entre les persones que consumeixen grans quantitats d’alcohol: l’emmagatzematge excessiu de greix al fetge és un senyal d’alarma que una persona beu en excés.
No obstant, la malaltia del fetge gras no alcohòlic afecta a persones que beuen poc o gens, sobretot a les persones grans i a aquelles que pateixen diabetis tipus 2. Aproximadament el 40% de les persones majors de 70 anys pateixen aquesta malaltia.
Per a moltes persones, la malaltia del fetge gras és asimptomàtica. Pot ser que ni tan sols siguin conscients que la pateixen. Però a d’altres pot causar-los debilitat, fatiga i dolor abdominal, disminuint la seva qualitat de vida. Per desgràcia, no existeix tractament.
Disfunció cel·lular
Els metges s’han esforçat per comprendre què desencadena la malaltia del fetge gras no alcohòlic, però aquest nou descobriment suggereix que pot estar causada, almenys en part, per un mal funcionament dels ‘discos durs’ que contenen les instruccions de funcionament de les nostres cèl·lules.
Aquests canvis comencen al nucli cel·lular, on s’emmagatzemen els nostres cromosomes, i alteren l’activitat de certs gens, el que en última instància condueix a l’acumulació de greix al fetge.
La investigació suggereix que la fallida comença en una porció del nucli denominada làmina. La làmina actua com un ancoratge entre la membrana nuclear i el material genètic que conté, denominat cromatina.
Segons Bochkis i el seu equip, la formació d’arrugues a la làmina afecta a l’activitat dels gens que controlen l’emmagatzematge de greixos. Quan aquests gens es tornen hiperactius, el fetge s’omple de greixos en excés, el que provoca la malaltia del fetge gras no alcohòlic.
Per verificar els seus descobriments, els investigadors van analitzar cèl·lules hepàtiques obtingudes de pacients humans joves, d’entre 21 i 51 anys, amb fetge gras no alcohòlic.
Els científics van trobar exactament el que esperaven: una làmina arrugada. Això ajuda a explicar per què la malaltia por afectar a persones de qualsevol edat, afirmen els investigadors, i hauria de ser útil per identificar a les persones de risc.
Si s’ataquen els canvis nocius de la làmina, els investigadors podrien desenvolupar formes de tractar o fins i tot prevenir la malaltia del fetge gras no alcohòlic (i possiblement altres malalties metabòliques i fins i tot l’envelliment).
Per exemple, Bochkis ha senyalat que els científics podrien emprar virus a mida per administrar diferents proteïnes laminars al fetge amb la finalitat d’allisar les superfícies de les membranes i restablir el correcte funcionament de les cèl·lules.
“Actualment no existeix cap tractament pel fetge gras no alcohòlic ni cap mètode per estratificar als pacients. Els nostres descobriments podrien conduir a una estratificació millorada i a un nou tractament sense efectes secundaris en què el restabliment de la funció de la làmina retorni a la cèl·lula a un estat saludable amb l’expressió gènica adequada”, ha conclòs Bochkis.
Font: elmedicointeractivo.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
