L’investigador aragonès Pedro Baptista aconsegueix expandir cèl·lules mare de fetge a gran escala

Un equip internacional de científics, que treballa amb organoides de fetge, ha aconseguit multiplicar la generació de cèl·lules en biorreactor per augmentar les possibilitats de tractaments per a malalties hepàtiques.

Pedro Baptista, investigador ARAID a l’Institut d’Investigació Sanitària Aragón (IIS Aragón), ha format part d’un grup internacional de científics que ha aconseguit expandir cèl·lules mare de fetge adultes a gran escala. Aquesta fita permetrà tractar a pacients amb malalties hepàtiques i crear òrgans de bioenginyeria a la carta en el futur amb les seves pròpies cèl·lules, informa el Govern d’Aragó en una nota de premsa.

Els resultats del projecte, en el qual Baptista ha estat involucrat durant quatre anys i del qual és autor sènior juntament amb dos membres del seu equip (Natalia Sánchez Romero i Iris Pla Palacín), s’han donat a conèixer recentment al volum 72 de la prestigiosa revista científica internacional Hepatology, la publicació de l’Associació Americana per a l’Estudi de Malalties Hepàtiques (AASLD, en les seves sigles en anglès).

Aquest equip de científics liderats pels holandesos Bart Spee i pel pioner en aquest camp, Hans Clevers, treballa amb organoides, estructures complexes creades en laboratori que s’assemblen a l’òrgan que representen, però sense tenir totes les seves funcions.

La novetat de la investigació resideix en l’expansió de cèl·lules en suspensió en un medi de cultiu en un biorreactor, que, al poder moure’s lliurement, formen estructures i proliferen en una quantitat molt major. Fins ara, per aconseguir aquest resultat, les cèl·lules mare dels organoides s’introduïen en un gel, però el procés era molt més lent i laboriós.

“A partir d’una biòpsia d’un fetge d’un pacient o un donant podem aïllar les cèl·lules mare, expandir-les a gran escala i, en un futur, injectar-se-les de nou per poder tractar-lo d’una malaltia hepàtica, ja sigui cirrosi o malalties autoimmunes. Podem generar milions d’organoides, congelar-los i fer cribratges amb medicaments potencials per tractar una mateixa malaltia que s’ha desenvolupat per diversos motius”, explica Baptista.

“Però no només tenim la capacitat de crear la quantitat necessària de cèl·lules mare, sinó que ens permet diferenciar aquestes de les cèl·lules de fetge que necessitem, ja siguin hepatòcits o cèl·lules dels conductes biliars, d’una manera més eficaç”, afegeix. A Saragossa ja es segueix aquest mètode per dur a terme l’expansió dels organoides. “Esperem poder adoptar-lo per treballar cèl·lules mare d’altres òrgans, com el intestí o el pulmó”, senyala Baptista.

Aquests avenços, destaca, serien “molt útils, per exemple, per investigar la COVID-19, ja que poder generar milers de milions de cèl·lules facilita els cribratges de medicaments i nous fàrmacs per tractar malalties emergents, i també beneficiarà als pacients de malalties cròniques o que necessitin nous fetges de bioenginyeria”.

Baptista, que pertany al grup de Patologia Digestiva de l’IIS Aragón dirigit per Ángel Lanas, també és l’investigador principal d’un dels projectes relacionats amb la COVID-19 en els quals l’IIS Aragón està treballant actualment.

En concret, l’estudi pretén provar medicaments antivirals i moduladors del sistema immunològic ja existents, aprovats per la FDA en un sistema pulmonar 3D humà infectat pel SARS-CoV-2, permetent identificar els fàrmacs que millor funcionen contra aquest virus.

L’IIS Aragón és l’Institut d’Investigació Sanitària del complex hospitalari format pels Hospitals Docents i Universitaris Hospital Clínico Universitario Lozano Blesa i Hospital Universitario Miguel Servet i l’Atenció Primària de Salut. A aquest complex hospitalari se li associen a través de diversos instruments jurídics, la Universidad de Zaragoza i l’Institut Aragonès de Ciències de la Salut.

Font: heraldo.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT