Experts han recordat que tant Espanya com la resta de països desenvolupats estan vivint una ‘pandèmia’ de mal estil de vida, el que afavoreix l’aparició de problemes al fetge.
Experts participants a la trobada informativa “Reptes de les malalties hepàtiques: des de la prevenció fins a la curació”, organitzat per Europa Press amb el suport d’AbbVie, han insistit en la necessitat de millorar la prevenció de les malalties hepàtiques, tenint en compte que la majoria “són prevenibles”.
A la trobada, el cap del Servei de Gastroenterologia de l’Hospital Universitari Puerta de Hierro Majadahonda (Madrid) i president de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), José Luis Calleja, ha detallat que les malalties hepàtiques són la “onzena causa de mort”.
En qualsevol cas, la “major part” d’aquestes patologies són “prevenibles”. Per això, ha reivindicat la importància “d’un diagnòstic precoç en aquesta etapa simptomàtica”, així com la necessitat de “tenir un accés als tractaments més innovadors”.
Calleja ha recordat que tant Espanya com la resta de països desenvolupats estan vivint una ‘pandèmia’ de mal estil de vida, el que afavoreix l’aparició de problemes al fetge. “Cada cop tenim més obesos i diabètics, i el consum d’alcohol ha crescut després de la pandèmia… Són factors que contrarestaran l’efecte de la baixada de mortalitat per hepatitis A i B degut als nous tractaments”, ha advertit.
“El fetge no fa mal”
Un dels grans problemes amb les malalties hepàtiques és que la majoria són asimptomàtiques, de forma que quan els pacients tenen símptomes “ja estan en una fase molt més avançada de la malaltia i, per tant, amb menor capacitat d’actuació”. Per això, Calleja ha argumentat que, en el cas de les malalties hepàtiques, “prevenir és curar”.
En la mateixa línia, el cap del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i portaveu de l’AEEH, Ramón Bataller, ha ressaltat que els professionals sanitaris “han d’anar als pacients de risc, com aquells que estan en tractament d’addicció a l’alcohol o estan en una clínica per obesitat”. “Hem de fer-los proves no invasives per detectar si tenen malaltia hepàtica”, ha reivindicat.
Tal i com ha senyalat l’expert, “el fetge no fa mal”, de forma que “al no fer mal és més difícil de detectar” la malaltia, pel que els cribratges han de ser més amplis. “El fetge és una bona persona i et dóna una segona oportunitat, però té els seus límits”, ha advertit.
La importància de la prevenció
Rocío Aller, investigadora del CIBERINFEC i especialista en l’aparell digestiu de l’Hospital Clínic Universitari de Valladolid, ha advertit que la malaltia per fetge gras ja afecta a un de cada quatre espanyols “i va en ascens”. “És paral·lel a l’increment de l’obesitat i la diabetis. Ens hem de posar les piles perquè es pot prevenir”, ha afirmat.
L’experta ha lamentat que l’estil de vida dels espanyols “està canviant”, el que afavoreix els problemes de fetge: “Els pacients no fan dieta mediterrània, que és un factor protector de fetge gras. En canvi, els aliments ultraprocessats o amb molt sucre són un gran factor de risc. El greix també produeix cirrosi, no només l’alcohol”.
Així mateix, considera que la pandèmia de COVID-19 “ha suposat un flac favor pel fetge gras”. “La gent s’ha quedat a casa, ha deixat de fer activitat física i augmentat el seu consum d’alcohol. I el pitjor és que han estat canvis estructurals. La meitat d’espanyols ha augmentat de pes des de la pandèmia”, ha sostingut.
Per Aller, un altre problema es troba en la infància, on fins el 30% dels nens espanyols ja presenta sobrepès: “Els nens estan cada cop més a les pantalles i no compleixen la recomanació d’una hora diària d’exercici físic que aconsella l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Si comencen a tenir problemes metabòlics a la infància, quan arribin als 50 anys probablement tindran una malaltia hepàtica avançada”.
Pla nacional de malaltia hepàtica
El cap de secció d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío (Sevilla) i vicepresident de l’AEEH, Manuel Romero, ha defensat que a Espanya “resulta fonamental” dissenyar un Pla Nacional de Malaltia Hepàtica, que situï a la salut hepàtica “en una posició molt elevada a l’agenda política”.
“Necessitem un pla perquè hi ha missatges i accions que hem de posar en marxa… Hem d’educar als pares, als mestres, a tots els que prenen decisions al territori local, s’hauran de modificar impostos i prendre decisions que tindran un impacte molt important”, ha detallat.
La responsable de la Unitat d’Hepatologia del Servei de Medicina Digestiva de l’Hospital Dr. Balmis, Sonia Pascual, també ha posat el focus en la necessitat de comptar amb comitès multidisciplinaris per millorar l’abordatge de les malalties hepàtiques.
Per exemple, ha senyalat que els especialistes hospitalaris “han d’integrar-se molt més amb Atenció Primària”, ja que aquests facultatius són “els que millor coneixen les circumstàncies del pacient”.
Així, ha reclamat que, dins de l’analítica general que es sol realitzar un cop a l’any, s’inclogui una analítica hepàtica: “Perquè la malaltia del fetge pot no haver-se manifestat un any, però sí fer-ho al següent”. Un altre àmbit on s’hauria de col·laborar més, segons l’experta, és la farmàcia comunitària, on els seus professionals podrien derivar al metge d’AP per realitzar aquesta analítica.
Hepatitis C: “història d’èxit” però s’ha aconseguir l’eliminació
Sobre l’hepatitis C, el cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, Javier Crespo, ha destacat que es tracta “d’una història d’èxit enorme”. L’Expert ha assegurat que Espanya “està en el camí” d’aconseguir l’eliminació de la malaltia. De fet, “és un dels països on l’eliminació està més avançada”. Crespo s’ha mostrat “satisfet” amb el progrés realitzat fins ara, però ha instat a “donar un pas més”.
“Durant els dos anys i mig de COVID-19 hem patit un petit retard en l’eliminació. Ens hem demorat en anar a buscar a aquells col·lectius vulnerables, els hem abandonat. Però hem d’insistir. Encara als nostres hospitals hi ha persones infectades que haurien d’haver estat cribades, però no ha estat així”, ha manifestat.
A Espanya, l’AEEH, la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), la Societat Espanyola de Patologia Digestiva (SEPD) i el Grup d’Estudi d’Hepatitis Vírica de la SEIMC (GEHEP) han presentat un decàleg per a l’eliminació de l’hepatitis C.
Javier Crespo ha explicat que, dins d’aquestes mesures, en la seva opinió, la més important és que totes les persones es facin “almenys un cop a la seva vida” un test d’anticossos d’hepatitis C per, d’aquesta forma, detectar abans la malaltia.
Igualment, l’expert ha demanat “anar a buscar als pacients que tenen factors de risc” i “fer un cribratge universal almenys en l’edat que és més prevalent, entre els 45 i els 75 anys”. El diagnòstic de l’hepatitis C és “molt senzill”, ja que es pot detectar “amb només una gota de sang”. El tractament també és fàcil, ja que “amb 8 o 12 setmanes es cura definitivament en la immensa majoria dels casos”.
Finalment, Crespo ha senyalat els serveis d’Urgències com un “un punt crític” en la detecció de casos, ja que “acudeixen persones que només van a aquests serveis i no solen utilitzar la resta del sistema sanitari”. “La prevalença de l’hepatitis C de vegades és fins a 10 cops superior en la gent que va a Urgències a la de la població general”, ha advertit.
Font: immedicohospitalario.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
