Tenofovir alafenamida per a l’hepatitis B mostra una millora en la seguretat dels ronyons i els ossos després d’un any

Tenofovir alafenamida (TAF; Vemlidy), la nova formulació de tenofovir, segueix semblant almenys igual d’eficaç pel tractament de l’hepatitis B però amb un millor perfil de seguretat que l’anterior tenofovir disoproxil fumarato (TDF; Viread), segons una presentació a The Liver Meeting 2018.

Els antivirals de nucleòsids/nucleòtids, com tenofovir i entecavir (Baraclude) poden suprimir la replicació del virus de l’hepatitis B (VHB) per temps indefinit, però rara vegada condueixen a una cura, el que requereix una teràpia a llarg termini per a moltes persones.

El TDF generalment es considera segur i ben tolerat pel tractament tant del VHB com del VIH, però pot causar pèrdua òssia poc després de començar el tractament i pot provocar problemes renals en pacients susceptibles. TAF és una formulació pro-fàrmac que produeix un alt nivell del fàrmac actiu (difosfat de tenofovir) en cèl·lules hepàtiques amb una dosi més petita que el TDF, el que significa menors concentracions a la sang i menys exposició al fàrmac pels ronyons, ossos i altres òrgans i teixits.

Wai-Kay Seto, de l’Hospital Queen Mary a Hong Kong, va presentar els resultats d’una anàlisi conjunt de la seguretat òssia i renal en un parell d’assajos pivotals de fase III que van comparar TAF i TDF pel tractament de l’hepatitis B crònica.

L’estudi 108 va inscriure a 425 participants negatius per a l’antigen d’hepatitis B ‘e’ (HBeAg) i l’estudi 110 va incloure a 873 participants positius de HBeAg en 17 països. En ambdós estudis combinats, aproximadament dos terços eren homes, gairebé el 80% eren asiàtics i l’edat mitjana era d’aproximadament 40 anys. Gairebé un quart havia estat tractat prèviament per a l’hepatitis B i aproximadament el 10% tenia cirrosi hepàtica.

Els participants en ambdós estudis van ser assignats a l’atzar per rebre 25 mg de TAF o 300 mg de TDF un cop al dia.

Els investigadors van presentar els resultats primaris de seguretat i eficàcia de 48 setmanes el 2016, mostrant que el TAF va funcionar tan bé com el TDF però amb una millor seguretat dels ronyons i els ossos. Un informe de seguiment va mostrar efectivitat contínua a les 96 setmanes. En aquest moment, la meitat dels participants van ser assignats a romandre en tractament doble cec, mentre que la resta va passar a TAF d’etiqueta oberta.

A The Liver Meeting, Wai-Kay Seto del Queen Mary Hospital a Hong Kong va presentar els resultats d’una anàlisi conjunta d’eficàcia i seguretat des de la setmana 96 fins a la setmana 144 en 211 persones inicialment assignades a l’atzar a TDF que van continuar amb aquest medicament i 180 persones que van canviar a TAF a la setmana 96.

La demografia d’aquest subgrup va ser similar a la població d’estudi en el seu conjunt. Al voltant del 30% tenia més de 50 anys. L’edat avançada és un factor de risc tant per a la disminució de la funció renal com per a la pèrdua òssia, especialment en dones post-menopàusiques. A l’inici de l’estudi, gairebé el 30% tenia una densitat mineral òssia per sota del normal al maluc i gairebé la meitat havia reduït la densitat mineral òssia (DMO) a la columna vertebral.

A les 144 setmanes, el 88% dels receptors de TDF en curs i el 84% dels que van canviar a TAF tenien ADN de VHB no detectable (<29 UI/ml). Segons les criteris d’AASLD, el 65% i el 72%, respectivament, tenien una normalització d’enzims hepàtics ALT. No obstant, les curacions van ser poc freqüents: només el 6% i el 10% en els dos grups van aconseguir la pèrdua de HBeAg i ningú va aconseguir la pèrdua de l’antigen de superfície de l’hepatitis B (HBsAg).

El tractament es va mantenir generalment segur i ben tolerat. Només el 4% en el grup TDF en curs i el 6% en el grup de canvi de TAF va tenir events adversos greus i ningú va suspendre el tractament degut als efectes secundaris.

Quant a la funció renal, la taxa de filtració glomerular (eGFR) millorada en les persones que van canviar a TAF però es va mantenir estable en les persones que van romandre en TDF. Només el 4% de les persones que van canviar a TAF van veure empitjorar la seva malaltia renal crònica en una etapa o més, però això es va elevar al 12% per a les persones que encara estan en TDF. Els marcadors de la funció del túbul renal van millorar en aquells que van canviar, però no es van observar canvis significatius en els nivells de proteïna a l’orina, segons Seto.

Quant a la seguretat òssia, la densitat mineral òssia al maluc i la columna vertebral va augmentar significativament en el grup de canvi de TAF (en un + 0,98% i + 2,04% des de l’inicio, respectivament), mentre que es va mantenir igual en el grup TDF en curs. Més persones en el grup de canvi de TAF van veure una millora del 0-3% o més del 3%, especialment en la columna vertebral, mentre que més persones en el grup de TDF en curs van veure disminucions. Els biomarcadors sèrics de recanvi ossi també van millorar més en els participants que van canviar a TAF.

Sobre la base d’aquests descobriments, els investigadors van concloure que les persones que van canviar de TDF a TAF tenien “altes taxes similars de supressió viral” amb “millores significatives a la seguretat òssia i renal a 1 any”.

Font: infohep.org

Referència: Seto W-K et al. Bone and renal safety are improved in chronic HBV patients 1 year after switching to tenofovir alafenamide (TAF) from tenofovir disoproxil fumarate (TDF). AASLD Liver Meeting, abstract 0404, 2018.

Notícia traduïda per l’ASSCAT