Aprovat a Catalunya el Programa de prevenció, control i atenció al VIH, les MTS i les hepatitis víriques

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el passat 3 d’agost el Programa de prevenció, control i atenció al virus d’immunodeficiència humana, les malalties de transmissió sexual i les hepatitis víriques 2016-2020 per l’Acord GOV/15/2017, del 21 de febrer, amb l’objectiu de millorar la situació actual a Catalunya de les persones afectades per aquestes malalties i facilitar l’adopció i la implementació de les mesures necessàries per reduir la seva incidència en el conjunt de la població, així com millorar l’accés al tractament i la qualitat de vida de les persones infectades, reduir l’estigmatització social que representen aquestes patologies, mitjançant l’acció comunitària, i afavorir la inclusió social de les persones afectades.

Reflexions de l’ASSCAT davant l’aprovació d’aquest Programa

El passat 3 d’agost, es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Ordre SLT/192/2017, per a la qual es crea el Programa de prevenció, control i atenció en el virus d’immunodeficiència humana, les infeccions de transmissió sexual i les hepatitis víriques. Aquesta Ordre va entrar en vigor al dia següent de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Des de l’ASSCAT, considerem que aquesta llei serà molt important per poder oferir un millor control i tractament a les persones que tenen o han tingut hepatitis víriques. Per primer cop, les hepatitis víriques són tingudes en consideració i entren en un programa que fins ara només parlava del virus de la immunodeficiència humana (VIH) i de les malalties de transmissió sexual (MTS) com la sífili, la gonorrea o la clamídia, entre d’altres.

A l’ASSCAT celebrem que hi hagi un programa que permeti consensuar, coordinar i actualitzar tot allò referent a l’assistència i informació a les persones que tenen o pensen que poden tenir hepatitis per aconseguir entre tots l’eliminació de les hepatitis víriques del nostre entorn.

Val la pena llegir el document per conèixer d’on procedeix i que el programa el lidera el departament de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya. Cada cop més, els temes que afecten a la Salut Pública han d’afegir-se a la Medicina Primària i en el cas concret dels pacients amb hepatitis víriques també a altres sistemes assistencials especialitzats com: hepatologia, medicina interna, urgències, etc.

Llegint aquesta Ordre veiem que el programa per a les hepatitis víriques s’integra en un programa de malalties infeccioses. Les hepatitis víriques són malalties transmissibles i és necessari treballar en tots els aspectes de prevenció, informació i control per evitar nous casos, però el seu tractament ha de ser integral i, per això, és necessari un entorn amb equips que superin els casos purament aguts. Així, veiem que l’estructura del programa, tot i que és molt complicada (està formada per un Comitè Estratègic, un Comitè Operatiu i una Direcció Executiva), no parla dels “pacients hepàtics”. En altres països, hi ha programes específics per fer front i coordinar l’assistència de les hepatitis víriques (HV), tot i que també en altres llocs les HV es veuen integrades en programes pel VIH i les MTS.

En el programa publicat al DOGC el 3 d’agost del 2017, a la pàgina 1, es presenta una síntesi molt resumida de la problemàtica de les hepatitis víriques (HV) a Catalunya. En un sol paràgraf es parla de les vacunes per a les hepatitis A i B i de l’hepatitis C: “La introducció de la vacunació universal contra els virus de les hepatitis A i B en el calendari de vacunacions sistemàtiques ha possibilitat que a Catalunya aquestes infeccions no representin actualment un problema de salut pública, però és important continuar monitorejant la cobertura de la vacunació en poblacions clau”.

En referència a l’hepatitis per VHB, com a voluntaris de l’ASSCAT, podem dir, pel nombre de consultes rebudes a l’Associació, que l’hepatitis B segueix sent un problema de salut important en el nostre entorn. Moltes persones no han rebut la vacuna i tenim col·lectius de persones migrants que procedeixen d’entorns on la prevalença és elevada.

Seguim amb la informació relativa a l’hepatitis C: “Tot i que actualment té un tractament efectiu, com a patologia continua tenint una alta càrrega de malaltia relacionada tant amb la qualitat i l’expectativa de vida de les persones afectades com amb els alts costos sanitaris associats. Per això, en absència d’una vacuna i tenint en compte que s’estima que hi ha més d’un 50% de casos no identificats, les actuacions de prevenció i control en relació a l’hepatitis C són prioritàries”. Per part de l’ASSCAT, estem d’acord amb aquesta afirmació, tot i que creiem que les paraules són massa “suaus” per parlar d’una causa important de mort en el nostre entorn.

La realitat actual és que tenim un tractament per poder curar el VHC. Els pacients milloren la supervivència i qualitat de vida. Per tant, serà molt important poder detectar tant els casos nous d’hepatitis aguda (és l’apartat on el programa s’enfoca més), com els casos dels portadors encara no diagnosticats, alguns d’ells amb malaltia hepàtica avançada (fins i tot amb hepatocarcinoma), ja que la persona pot romandre durant molts anys asimptomàtica.

A la seu de l’ASSCAT rebem consultes de pacients molt recentment diagnosticats i de pacients a aquells que els hi costa molt accedir al tractament. La disminució del retard del diagnòstic és un dels objectius del programa. Quant a la persona afectada i el seu entorn, conèixer el diagnòstic el més aviat possible permetrà fer el seguiment mèdic, el tractament, millorar la qualitat de vida, protegir-se i evitar la transmissió a altres persones.

En el programa publicat, llegim: “En aquest context és imprescindible dissenyar una resposta institucional transversal que disposi del suport i la participació activa de tots els agents implicats en la prevenció i el maneig d’aquestes infeccions. Aquesta resposta organitzada, en general, ha d’estar basada en l’evidència científica, ha de ser consensuada, coherent, efectiva, dotada de suficients recursos, inspirada en les recomanacions internacionals i alineada amb l’estratègia de l’Acord nacional per fer front a l’epidèmia del virus de la immunodeficiència humana a Catalunya i lluitar contra l’estigma relacionat amb aquest virus. En particular, la vigilància epidemiològica, el monitoreig i l’avaluació, la prevenció i el control, la detecció i el tractament precoços, així com la lluita contra l’estigma i la discriminació, han de ser elements clau i imprescindibles d’aquesta resposta transversal i coordinada entre tots els agents implicats”. Des de l’ASSCAT, donem suport a aquesta afirmació, afegint, per suposat, a les persones amb hepatitis víriques. Les persones coinfectades amb VIH i VHC representen entre el 20% i el 30%.

A Catalunya, des de fa més de 20 anys, hi ha polítiques sanitàries i socials pel tractament i el control de les persones amb VIH, així, ja hi ha nombroses associacions i entitats que donen suport a les persones amb VIH. També consta que 128 farmàcies en tot el territori poden oferir proves diagnòstiques amb lectura ràpida.

Actualment, i davant l’evidència que el programa per a les HV representa un cost-benefici i comporta un estalvi a llarg termini, es posa en marxa el programa al qual donem la benvinguda i quedem a l’espera de veure els seus resultats. S’hauran d’afrontar i solucionar algunes situacions creades per la inèrcia i la inactivitat del passat: el fet que fins ara s’han aplicat polítiques molt restrictives, l’estigma associat, la manca de coneixements actualitzats sobre el tema, l’accés coordinat i sostenible als serveis, etc.

Però tenim l’avantatge que durant molts anys s’ha anat treballant i s’han anat creant estructures en relació a l’atenció del VIH i les MTS. Per exemple, l’establiment del Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya (PINSAP) que vol vincular tots els departaments de Govern i que promou la salut a totes les polítiques, aconseguint millores en la salut dels ciutadans a través d’un enfoc transversal des de tots els departaments de Govern i també des dels ajuntaments.

Un instrument clau del departament de Salut és el Pla d’Acció contra el VIH i altres MTS, 2016-2020, aprovat recentment per la Comissió Interdepartamental de la sida a Catalunya, liderada pel Departament de Salut.

En paraules del Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, Toni Comín, el dia 1 de desembre del 2016, amb motiu del Dia Mundial de la Sida: “Per donar resposta actualitzada als reptes del VIH, MTS i HV, el departament de Salut impulsa la creació del Programa que es comenta, responsable d’implementar polítiques dirigides a abordar aquests problemes de salut i planificar, impulsar, coordinar i avaluar les actuacions que es duen a terme a Catalunya amb el desplegament d’un pla de xoc que té per objectiu disminuir la incidència d’aquestes infeccions i millorar l’atenció a les persones afectades”. I va afegir: “Hi ha un compromís inequívoc del Govern català en la lluita contra la sida”.

Només volem afegir que l’ASSCAT seguirà col·laborant com fins ara a totes les activitats a les quals sempre ens han convidat, sempre buscant la millora de la situació de les persones amb hepatitis.

L’objectiu de l’ASSCAT, des dels seus inicis el 2006, és ajudar a les persones amb hepatitis. Això inclou a aquelles que ja han estat diagnosticades (aquelles curades i aquelles que, per diferents causes, encara no han rebut el tractament), i també comprèn a aquelles que encara no coneixen el seu diagnòstic, les que creuen que podrien tenir hepatitis però no ho saben o no s’atreveixen a buscar els mitjans per obtenir un diagnòstic segur i eventualment un tractament i els que estan en risc, a aquells que s’ha d’informar i posar els mitjans perquè no s’infectin.

A l’ASSCAT tindrem presents a totes les persones afectades, així com als seus familiars i contactes propers que han tingut i tenen riscos d’haver contret hepatitis, ja que, com a éssers que pateixen, tenen el dret de ser informats correctament, de disposar dels mitjans preventius, de sentir-se recolzats, de rebre un diagnòstic precoç i el tractament més adequat i, després del tractament, certificar la seva curació i que se’ls hi facilitin els controls i les exploracions necessàries segons les guies clíniques actualitzades.

Cada cop més, les hepatitis víriques deixen de ser malalties purament mèdiques per passar a tenir lloc en determinats entorns socials i culturals. Així, en les noves infeccions per VHC (incidència), detectades en els últims 10-20 anys, s’han diagnosticat, en 9 de cada 10 nous casos, entre les persones que s’injecten drogues, mentre que en els anys previs al 1990 el mode primari de transmissió s’associava a una transmissió iatrogènica (transfusions, intervencions quirúrgiques, etc.). Per això, un Programa per a planificació assistencial i terapèutica de les hepatitis víriques s’ha d’emmarcar en un entorn de Salut Pública amb la coordinació de tots els responsables i actors implicats: epidemiòlegs, metges, farmacèutics, psicòlegs, associacions de pacients i entitats que treballein en el camp de l’educació social.

L’ASSCAT comparteix la visió de l’OMS per aconseguir l’eliminació de l’hepatitis viral el 2030 com amenaça per a la Salut Pública amb: “Un món on s’anul·li la transmissió de l’hepatitis viral i tots els que viuen amb hepatitis viral tenen accés a serveis segurs, assequibles i efectius de prevenció, atenció i tractament”. Per l’oportunitat actual de disposar de potents medicaments antivirals, l’eliminació de la infecció salvarà la vida de moltes persones que, d’una altra manera, moririen a una edat temprana i, a més, podran millorar la seva qualitat de vida.

Conclusió final

Un programa ben coordinat i finançat podria reduir significativament la progressió de les hepatitis víriques (inicialment asimptomàtiques, possiblement durant dècades), a cirrosi, al risc de descompensació de la cirrosi i/o al desenvolupament de càncer de fetge. A llarg termini, el tractament anti-VHC, tot i que relativament car actualment, serà rendible al reduir els costos dels tractaments i hospitalitzacions associats a l’atenció de la cirrosi hepàtica descompensada, de l’hepatocarcinoma (HCC), a més de disminuir el nombre de trasplantaments hepàtics necessaris i avui en dia associats al VHC.