S’observa una ràpida progressió de la fibrosi hepàtica després de la fase aguda de l’hepatitis C en homes gais amb el VIH
El descobriment subratlla la importància de tractar l’hepatitis C aguda amb l’ús d’antivirals d’acció directa pels seus beneficis per a la salut individual i poblacional.
Un estudi alemany, els resultats del qual han estat publicats a la revista Journal of Viral Hepatitis, ha trobat una elevada prevalença de fibrosi significativa desenvolupada després d’un episodi d’infecció aguda pel virus de l’hepatitis C (VHC) en homes gais i altres homes que tenen sexe amb homes (HSH). Durant un període de més de tres anys de seguiment, un 39% dels pacients van desenvolupar una fibrosi en estadi F2 o superior. Entre els factors de risc es van incloure, tenir una major edat, el consum elevat d’alcohol i no respondre al tractament de l’hepatitis C basat en interferó pegilat.
Des d’inicis del 2000, s’han comunicat en algunes ciutats del Regne Unit, Europa (Espanya inclosa), Austràlia i els EUA brots d’infecció aguda pel VHC en grups d’homes gais i altres HSH amb el VIH. Cada cop són majors els indicis que la transmissió del VHC en aquest col·lectiu és relativament freqüent a través de pràctiques sexuals d’alt risc (com el sexe anal traumàtic o fisting), sexe en grup sense preservatiu o ús de drogues (injectables i/o inhalades) durant sessions de sexe prologandes (ChemSex), i per la presència concomitant d’infeccions de transmissió sexual (ITS) ulceratives, entre altres factors.
La paulatina disponibilitat de la teràpia enfront al VHC basada en AAD està permetent curar a una àmplia majoria de pacients amb cicles curts de tractament i una bona tolerabilitat. No obstant, aquestes teràpies enfront el VHC encara no estan indicades pel tractament de la infecció aguda pel VHC. Fins fa ben poc el tractament estàndard de l’hepatitis C aguda era la combinació d’interferó pegilat i ribavirina. Des de la introducció de la teràpia basada en AAD, ha disminuït de forma significativa la proporció de pacients europeus candidats a tractar l’hepatitis C amb interferó pegilat i ribavirina a l’espera de poder tractar la infecció en la seva fase crònica amb teràpies basades en AAD, el que suposa un augment potencial del risc de fibrosi significativa amb el temps.
Alguns estudis previs ja havien trobat una progressió ràpida i precoç de la fibrosi hepàtica e homes gais i altres HSH als EUA i Europa. Aquest nou descobriment que ara es publica constitueix la població més gran de pacients estudiada fins a la data.
Un grup d’investigadors de Berlin (Alemanya) van dissenyar un estudi observacional per descriure les taxes de progressió de la fibrosi i mortalitat en homes gais amb el VIH amb infecció aguda pel VHC. Es van analitzar també els factors de risc de progressió de fibrosi.
Es van diagnosticar 213 casos d’hepatitis C aguda en 178 HSH amb el VIH entre el 2002 i el 2013. Gairebé una cinquena part (18%) dels casos van ser reinfeccions pel VHC. Entre els riscos d’infecció pel VHC, es va incloure l’ús de drogues intravenoses (o slamming) [38%] durant les sessions de ChemSex i el diagnòstic recent d’una infecció de transmissió sexual [40%], sobretot sífilis.
Entre els paràmetres clínics relacionats amb l’hepatiits C, es va trobar durant la infecció aguda una mitjana de 421 U/l d’alanina aminotransferasa (ALT) i una mitjana d’ARN del VHC de 6,09 log10 UI/ml. La majoria dels casos (77%) van ser genotip 1a del VHC. L’aclarament espontani del VHC només es va observar en un 11% dels pacients i es va associar amb major edat, un nivell més baix d’ARN del VHC i nivells elevats d’ALT.
D’entre els homes que no van aconseguir aclarir el VHC de forma espontània, un 86% va iniciar el tractament amb interferó pegilat i ribavirina la durada de la qual es va prolongar durant una mitjana de 13 setmanes. Al finalitzar la teràpia, es va trobat una taxa de RVS (càrrega viral indetectable 24 setmanes després de finalitzar el tractament, el que equival a la curació) en un 71% dels homes. La RVS es va associar amb tenir una menor edat. Els pacients amb un consum elevat d’alcohol van tenir menys probabilitats de respondre al tractament.
A l’inici de l’estudi, en un 90% dels pacients no es van observar indicis de fibrosi hepàtica. No obstant, després d’una mitjana de tres anys de seguiment, un 39% tenia fibrosi en estadi F2 o superior, registrant-se cirrosi hepàtica en un 12% dels homes. Tenir una major edat (p=0,02) i no respondre al tractament del VHC (p=0,02) es va associar amb la progressió de la fibrosi significativa.
Cap pacient va desenvolupar cirrosi descompensada o càncer hepàtic. Es van registrat 10 morts, el que va suposar una taxa d’incidència d’1,4 per 100 persona-anys. Quatre de les morts van ser causades per malaltia cardiovascular. Cap de les morts es va produir per malaltia hepàtica.
A la llum d’aquestes dades, que mostren que els homes de major edat, els que tenen un consum elevat d’alcohol i els que presenten virèmia activa i no controlada del VHC són els que es troben en una situació d’elevat risc de progressió de la fibrosi. Els investigadors conclouen que a aquest subgrup s’haria de realitzar un control més estret a través de marcadors no invasius de fibrosi i haurien de ser considerats pel tractament precoç.
Els descobriments d’aquest estudi subratllen la importància de tractar la infecció pel VHC en la seva fase aguda amb teràpies basades en AAD pels evidents beneficis per a la salut individual (eliminació del VHC i curació de la malaltia hepàtica precoç) i per a la salut poblacional (prevenció de la transmissió del VHC).
Font: Juanse Hernández (gTt-VH) / Aidsmap
Referència: Steininger K et al. HIV-positive men who have sex with men are at high risk of development of significant liver fibrosis after an episode of acute hepatitis C. J Viral Hepat, 24: 832-39, 2017.
