GeSIDA 2018: Els antivirals d’acció directa es mostren eficaços i segurs en el tractament de l’hepatitis C aguda
Es van presentar els resultats de dos estudis que van avaluar el seu ús en homes gais i d’altres HSH amb el VIH que tenien infecció aguda o crònica recent pel VHC.
Dos estudis espanyols han revelat una alta eficàcia i seguretat dels antivirals d’acció directa (AADs) enfront al virus de l’hepatitis C (VHC), en un cas, en el tractament de la infecció crònica recent i, en l’altre, de la infecció aguda en homes gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes (HSH) coinfectats pel VIH. Els resultats dels dos estudis van ser presentats en el marc del X Congrés Nacional del Grup d’Estudi de la Sida (GeSIDA) celebrat a Madrid.
Les infeccions agudes pel VHC entre homes gais, bisexuals i d’altres HSH que viuen amb el VIH han augmentat en els últims anys. Aquest tipus d’infecció sol cursar de manera asimptomàtica i sovint sol passar desapercebuda, a no ser que es faci un cribratge periòdic en les poblacions vulnerables. El tractament precoç (en la fase aguda) ofereix un doble avantatge, d’una banda, la resposta virològica sostinguda sol ser molt elevada (fins i tot amb pautes terapèutiques curtes) i, d’altra banda, permet disminuir de forma dràstica el temps que passen els pacients amb la infecció i, per tant, el risc de transmissió.
Fins fa poc la teràpia recomanada per a l’hepatitis C aguda era la combinació d’interferó pegilat i ribavirina durant 24 setmanes; no obstant, molts pacients amb hepatitis C aguda la van rebutjar per la seva toxicitat i baixa eficàcia i van preferir esperar per rebre en el futur un règim basat en AADs.
En l’actualitat, les infeccions per hepatitis C aguda són tractades amb règims basats en AADs. No obstant, quan aquests medicaments van ser autoritzats fa ja uns anys, el seu ús es va reservar a pacients amb hepatitis C crònica avançada. Aquesta va ser la raó per la qual es va dissenyar la primera de les investigacions: un estudi obert, prospectiu i multicèntric (l’Hospital Clínic de Barcelona i la Fundació Jiménez-Díaz de Madrid) dirigit a avaluar l’eficàcia i seguretat del tractament enfront al VHC ambgrazoprevir/elbasvir (Zepatier®) en homes gais, bisexuals, i d’altres HSH amb el VIH que havien quedat exclosos de les indicacions inicials de la teràpia amb AADs enfront al virus de l’hepatitis C.
Entre el maig del 2017 i el març del 2018, es van incloure en l’estudi 48 homes gais, bisexuals i d’altres HSH, amb una edat mitjana de 41 anys, amb infecció crònica pel VIH i en tractament antiretroviral basat en dolutegravir (en un 79%; Tivicay®, també en Triumeq®) i raltegravir (un 21%; Isentress®), amb bon control viral, i una infecció crònica recent pel VHC de genotip 1 o 4, definida com un episodi conegut d’hepatitis C aguda en els últims quatre anys. Un total de 42 pacients (88%) van presentar de forma concomitant al diagnòstic d’hepatitis C aguda una altra infecció de transmissió sexual (ITS).
Tots els participants van rebre grazoprevir/elbasvir durant 8 setmanes els de genotip 1b (2 pacients) o durant 12 els de genotip 1a (24 pacients) o 4 (22 pacients). Es va definir la RVS com un ARN del VHC en plasma indetectable a les 12 setmanes de finalitzar el tractament (sinònim de curació de l’hepatitis C).
Els resultats mostren que la taxa assolida de resposta virològica al finalitzar el tractament va ser del 98% (només es va produir un fracàs en un pacient amb mala adherència i una pèrdua de seguiment en la setmana 8). La RVS per protocol va ser del 96% i la RVS per protocol modificada del 100% (si s’exclou el pacient amb mala adherència i una pèrdua de seguiment a la vuitena setmana).
Pel que respecta a la seguretat, un total de 31 pacients (65%) van presentar efectes adversos, la majoria lleus (85%) i només un 20% relacionats amb el tractament.
L’estudi conclou que el tractament basat en grazoprevir/elbasvir és altament eficaç i segur enfront a la infecció pel VHC crònica recent en pacients coinfectats pel VIH.
L’altre estudi que es va presentar va ser de caràcter retrospectiu, multicèntric i va incloure a homes gais, bisexuals i d’altres HSH amb infecció pel VIH que van ser tractats del VHC durant la fase d’infecció aguda des del novembre del 2015 fins el desembre del 2017. Es va definir infecció aguda com presentar un resultat d’ARN del VHC positiu, havent estat negatiu en els 6 mesos previs.
En l’anàlisi es van incloure els casos que van rebre tractament amb AADs en els primers 6 mesos després del diagnòstic d’infecció aguda pel VHC. L’estudi analitza variables epidemiològiques, clíniques, analítiques, terapèutiques i evolutives i té per objectiu descriure els casos d’infecció aguda pel VHC tractats amb AADs en set centres hospitalaris andalusos.
Es van analitzar 18 episodis d’infecció aguda pel VHC en 17 pacients (un pacient va tenir dos episodis d’infecció aguda i dos més un episodi previ d’infecció pel VHC tractar amb interferó pegilat i ribavirina).
Els pacients eren homes gais, bisexuals i d’altres HSH amb una edat mitjana de 41,5 anys (desviació estàndard [DE]: ±8), amb una mitjana de temps amb infecció pel VIH de 36,5 mesos (rang interquartil [RIC]: 23,5-76,7), en tractament antiretroviral, amb càrrega viral del VIH indetectable a l’inici del tractament del VHC (88%; 15/17) i amb una bona situació immunitària en el moment del diagnòstic del VHC (mitjana de 762 cèl·lules/mm3; RIC: 579-959).
Com sol ser habitual en els casos d’infecció aguda pel VHC, un 64,7% (11/17) dels participants tenien episodis concomitants d’ITS (10 casos de sífilis, 2 de clamídia, 2 de limfogranuloma veneri, 2 de gonococ).
Pel que respecta a l’hepatitis C, 9 homes tenien genotip 1a i 9, genotip 4. Quant a les dades disponibles de l’estadi de fibrosi hepàtica (14/18; en escala Metavir, FibroScan®): 9 pacients es trobaven en estadi F0-F1 (64,3%), 2 en F2 (14,3%), i 3 en F3 (21,4%). La gran majoria dels participants no van presentar símptomes d’infecció aguda (77,7%; 14/18).
Quant als règims utilitzats, un 44,4% i 38,9% dels pacients van prendre sofosbuvir/ledipasvir (Harvoni®) durant 8 i 12 setmanes, respectivament; un 11,1% van rebre grazoprevir/elbasvir (Zepatier®) durant 12 setmanes; i un 5,5%, ombitasvir/paritaprevir/ritonavir (Viekirax®) juntament amb ribavirina. No es va registrar cap suspensió de tractament per toxicitat o efectes adversos del tractament ni pèrdues de seguiment.
La taxa de resposta virològica sostinguda va ser del 94,4%, és a dir, tots els pacients (excepte el que va rebre la combinació d’ombitasvir/paritaprevir/ritonavir juntament amb ribavirina) van aconseguir curar l’hepatitis C.
L’estudi conclou que el tractament de la infecció aguda pel VHC amb AADs en homes gais, bisexuals i d’altres HSH amb el VIH va ser eficaç i segur. D’aquest estudi es desprèn també que, tenint en compte que la infecció pel VHC va ser asimptomàtica en un percentatge elevat de casos, resulta fonamental realitzar el cribratge sistemàtic del VHC en els pacients amb el VIH tal i com recomanen les guies clíniques de consens.
Font: gTt-VIH
Referències: Gómez-Ayerbe C, Palacios R, Téllez F, et al. Tratamiento de infección aguda por VHC con Agentes de Acción Directa (AAD) en pacientes con infección por VIH. Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica. Volumen 36, Especial Congreso Nacional de GeSIDA y XII Reunión Docente de la RIS. Madrid (España), 6-9 de noviembre de 2018. Abstract P-048.
Laguno M, Álvarez B, Martínez-Rebollar M, et al. Estudio abierto para evaluar la eficacia y seguridad del tratamiento con Grazoprevir+Elbasvir para la hepatitis C crónica reciente en el paciente coinfectado VIH/VHC. Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica. Volumen 36, Especial Congreso Nacional de GeSIDA y XII Reunión Docente de la RIS. Madrid (España), 6-9 de noviembre de 2018, Abstract P-023.
Notícia traduïda per l’ASSCAT
