Rendibilitat de l’elastografia transitòria per a la detecció de la fibrosi hepàtica
En aquest estudi s’avalua la rendibilitat de l’elastografia transitòria per a la detecció de fibrosi hepàtica en pacients amb malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol i sense alcohol en un entorn d’atenció primària. En total, es van analitzar 6 cohorts prospectives amb més de 6.000 pacients.
Els resultats van demostrar que l’ús de l’elastografia transitòria pot estalviar costos en un entorn d’atenció primària, ja que condueix a una identificació més precoç dels pacients que requereixen atenció de subespecialitat. Un punt de tall de 9,1 kPa semblava ser el més efectiu per identificar pacients amb almenys fibrosi F2.
Context i objectius
La malaltia del fetge gras no alcohòlic i la malaltia del fetge relacionada amb l’alcohol representen un repte important per a les vies clíniques d’atenció mèdica actuals degut a la gran quantitat de pacients en risc. Per tant, el nostre objectiu va ser explorar la rendibilitat de l’elastografia transitòria (ET) com a mètode de detecció per detectar la fibrosi hepàtica en una via d’atenció primària.
Mètodes
L’anàlisi de cost-efectivitat es va realitzar emprant dades de pacients individuals de la vida real de 6 cohorts prospectives independents (5 d’Europa i 1 d’Àsia). Es va desenvolupar un algoritme de diagnòstic amb arbres d’inferència condicional per explorar les relacions entre rigidesa hepàtica, socio-demografia, comorbiditats i fibrosi hepàtica, aquesta última avaluada per puntuacions de fibrosi (FIB-4, NFS) i biòpsies hepàtiques en un subconjunt de 352 pacients. Vam comparar la relació cost-efectivitat incremental d’una estratègia de detecció amb l’estàndard d’atenció juntament amb els números necessaris per a la detecció per diagnosticar a un pacient amb fibrosi en etapa ≥F2.
Resultats
El conjunt de dades va abastar a 6.295 participants (edat mitjana 55 ± 12 anys, IMC 27 ± 5 kg / m2, rigidesa hepàtica 5,6 ± 5,0 kPa). Un límit de 9,1kPa d’ET va proporcionar la millor precisió pel diagnòstic de fibrosi significativa (≥F2) en entorns de població general, mentre que un llindar de 9,5kPa va ser òptim per a les poblacions en risc de malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol. L’ET amb els punts de tall proposats va superar les puntuacions de fibrosi en termes de precisió. El cribratge amb ET va ser rendible amb una relació cost-efectiva incremental mitjana que oscil·la entre 2.570 € / AVAC (IC 95% 2,456-2,683) per a una població en risc de malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol (edat ≥45 anys) a 6.217 € / AVAC (IC 95% 5,832-6,601) en la població general. En general, va haver-hi un 12% de possibilitats que la detecció de l’ET estalviarà costos en tots els països i poblacions.
Conclusions
La detecció de fibrosi hepàtica amb ET en l’atenció primària és una intervenció rendible per a les poblacions europees i asiàtiques i fins i tot pot estalviar costos.
Resum final
La manca d’estratègies de detecció de salut pública optimitzades per a la detecció de fibrosi hepàtica en adults sense malaltia hepàtica coneguda presenta un important repte d’atenció mèdica. Les anàlisis de 6 cohorts internacionals independents, amb mesuraments d’elastografia transitòria, mostren que una estratègia d’estratificació de risc basada en la comunitat per a les malalties del fetge gras relacionades amb l’alcohol i no alcohòliques és rendible i potencialment estalvia costos pels nostres sistemes de salut, ja que condueix a una identificació precoç de pacients.
Font: journal-of-hepatology.eu
Referència: J. Hepatol. 2019 Dec 01;71(6)1141-1151, M Serra-Burriel, I Graupera, P Torán, M Thiele, D Roulot, V Wai-Sun Wong, I Neil Guha, N Fabrellas, A Arslanow, C Expósito, R Hernández, G Lai-Hung Wong, D Harman, S Darwish Murad, A Krag, G Pera, P Angeli, P Galle, GP Aithal, L Caballeria, L Castera, P Ginès, F Lammert. DOI: https://doi.org/10.1016/j.jhep.2019.08.019
Article traduït per l’ASSCAT
