Millorar els resultats de la cirrosi requereix una major coordinació de l’atenció mèdica
L’augment de la concentració d’atenció per a pacients amb cirrosi, que es va trobar que era menys que òptima, va augmentar la mortalitat i l’ús d’atenció mèdica, segons les dades publicades a Clinical Gastroenterology and Liver Disease.
“La gestió òptima de la cirrosi és un esforç multidisciplinari que exigeix vigilància”, van escriure Shirley Cohen-Mekelburg, MD, MS, de la Universidtat de Michigan, i els seus col·legues. “Vam mostrar que l’augment de la concentració de l’atenció entre els proveïdors s’associa amb un augment de la mortalitat i l’hospitalització”.
L’estudi va incloure a 26.006 pacients amb cirrosi a Medicare. Durant el període d’estudi, 4.482 pacients van morir o es van sotmetre a un trasplantament de fetge. Entre 10.906 pacients amb altes hospitalàries elegibles, 3.213 van tenir almenys un reingrés en 30 dies. Específicament, 1.879 pacients van tenir un reingrés durant el seguiment i 1.124 en van tenir dos o més.
“Si bé existeixen moltes mesures diferents de continuïtat de l’atenció, ens vam centrar en dues de les mesures més emprades, l’índex habitual de proveïdor d’atenció (UPC) i l’índex de continuïtat de l’atenció (COC) de Bice-Boxerman”, van escriure els investigadors.
La mitjana de COC va ser 0,4 (rang interquartílic, 0,26-0,6) i la mitjana d’UPC va ser 0,6 (IQR, 0,5-0,8), que es va correlacionar entre si (r = 0,93; P <0,001). Un COC més alt també es va correlacionar amb una major probabilitat de mort o trasplantament de fetge, reingrés de 30 dies i durada de l’estada. L’UPC es va correlacionar amb una major probabilitat de mort o trasplantament de fetge i la durada de l’estada, però no la readmissió.
L’anàlisi multivariada per a COC va mostrar que la mort o el trasplantament de fetge es van correlacionar positivament amb l’edat avançada en el rang de 65 anys a 74 anys (HR = 1,41; IC 95%, 1,29-1,56) i amb pacients majors de 75 anys (HR = 2,24; 95% IC, 2,06-2,53), malaltia renal en etapa terminal (HR = 1,69; IC 95%, 1,52-1,89), un índex de comorbiditat de Charlson més alt (HR = 1,1; IC 95%, 1,09-1,11) cirrosi relacionada amb l’alcohol ( HR = 1,35; IC 95%, 1,25-1,46), cirrosi no viral no relacionada amb l’alcohol (HR = 1,18; IC 95%, 1,05-1,33), encefalopatia hepàtica (HR 1,11; IC 95%, 1,01-1,23), i carcinoma hepatocel·lular (HR = 1,88; IC 95%, 1,64-2,15).
Pel contrari, els COC es van correlacionar inversament amb el sexe femení (HR = 0,75; IC del 95%, 0,71-0,8), la raça hispana (HR = 0,67; IC del 95%, 0,57-0,78), la infecció per hepatitis C (HR = 0,86; IC del 95%, 0,75-0,98) i varius (HR = 0,74; IC del 95%, 0,64-0,86).
Cohen-Mekelburg i els seus col·legues van escriure que van trobar un augment del 19% en els reingressos de 30 dies per a pacients en el quartil COC més alt, que “contrasta fortament amb els descobriments en altres estats de malaltia. Per cada augment del 10% en COC, va haver-hi una reducció en les hospitalitzacions que es poden prevenir en un 2%”.
Font: healio.com
Referència: Cohen-Mekelburg S, et al. Clin Gastroenterol Hepatol. 2019; doi:10.1016/j.cgh.2019.12.035.
Notícia traduïda per l’ASSCAT
