Xec en blanc pel Pla de Càncer a Europa

Després del suport del Parlament, la Comissió Europea afirma que “les accions del Pla de càncer aniran acompanyades del finançament necessari”.

L’anunciat Pla Europeu contra el Càncer s’ha convertir en la gran aposta del Parlament i de la pròpia Comissaria de Salut, amb el suport de la Comissió Europea. En un ambient de fort compromís i optimisme, el Parlament ha bullit davant la idea de poder mostrar el múscul de la UE-27 en el seu desitjat Pla.

La pròpia comissària Stella Kyriakides parla de vertigen al pensar en complir amb les enormes expectatives que s’han generat amb aquest Pla.

El Pla Europeu contra el Càncer ha vingut a recordar als seus ciutadans que en els assumptes rellevants, Europa està a l’alçada. I el càncer és una prioritat per a la societat, des de la prevenció, el diagnòstic, el tractament i l’assistència sanitària, tant als pacients com als, cada cop més, llargs supervivents. Aquells que no votin a les eleccions europees, estan perdent l’oportunitat d’escollir als eurodiputats que sí poden fer que la seva vida canviï.

Un pla amb els fons necessaris

I si no, que li preguntin als milers d’investigadors que opten a algun dels projectes de l’actual Programes Marc d’Investigació 2014-2020, que la UE posa en marxa amb més de 70.000 milions d’euros de pressupost.

Des del Parlament Europeu ja han avançat que sense l’adequat finançament no es pot dur a terme. Però la Comissió Europea (la part “funcionarial” de la UE) ja ha dit que el Pla plurianual tindrà els recursos necessaris per a què es compleixi. Que el Parlament i la CE parlin el mateix llenguatge és un bon símptoma.

Ja s’han identificat diversos fons pressupostaris dels quals es poden obtenir els recursos econòmics necessaris. D’altra banda, si el 40% dels càncers es pot prevenir, sembla que destinar només un 3% dels pressupostos a plans de prevenció necessita revisar-se.

Estils de vida, contaminació, vacunació o cribratges poblacionals requereixen d’una major inversió. Del contrari, ens veurem obligats a seguir invertint més quan el càncer ha aparegut, el que implica l’assistència sanitària, els tractaments i els diversos processos i tecnologies requerides en les diverses fases del procés oncològic.

La qüestió de competències

El principi de subsidiarietat estableix les competències dels Estats membre, per això la sanitat és exclusiva de cadascun dels 27. Serà crucial veure com s’adapten, complementen i retroalimenten cadascun dels plans dels estats amb el Pla de Càncer europeu. Articular les competències serà un altre important assumpte jurídic a establir, asseguren.

I a Espanya?

Els 1,5 milions de supervivents de càncer, i les seves famílies, que viuen a Espanya, coneixen el que és una atenció de qualitat. El 2020, més d’un quart de milió de persones seran diagnosticades de càncer, i moltes ja ho han estat a aquestes alçades.

És necessari donar prioritat, agilitat i participació a totes les entitats científiques, assistencials i socials. Les principals entitats científiques així ho han manifestat: és necessari passar a l’acció amb el Pla de Càncer.

Espanya no pot quedar-se enrere de la poderosa i extraordinària, però també burocràtiva, estructura europea. Nosaltres portem millor liderar, com amb l’Organització Nacional de Trasplantaments, o el Pla per eliminar el virus de l’hepatitis C.

Font: elglobal.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT