Menys de la meitat dels nens nascuts de mares amb hepatitis C van sotmeses a proves de detecció del VHC, segons un estudi dels EUA

26/09/2018 | Articles, Notícies de premsa

Menys de la meitat dels nens nascuts de mares amb dependència a opiacis i hepatitis C van ser sotmesos a proves de detecció d’hepatitis C entre el 2006 i el 2015 en una gran clínica que ofereix atenció prenatal a dones amb trastorn per consum d’opiacis, segons va mostrar un estudi nord-americà al Journal of Pediatrics.

L’hepatitis C pot transmetre’s de mare a fill en l’úter o en el moment del part, però no es transmet a través de la lactància.

La taxa de transmissió del VHC de mare a fill és menor que el risc de transmissió vertical del VIH. Una metanàlisi d’estudis publicats va trobar que el risc de transmissió als lactants era del 5,8% si la mare tenia una monoinfecció del VHC no tractada i del 10,8% si la mare estava coinfectada amb hepatitis C i VIH.

Les proves dels nadons de dones amb hepatitis C han de fer-se després del naixement per determinar si s’han infectat.

L’Acadèmia Nord-americana de Pediatria recomana que les proves de nadons nascuts de mare amb hepatitis C han de consistir en dues proves d’ARN del VJC, almenys amb un mes de diferència, o una prova d’anticossos contra el VHC, 18 mesos després del naixement. La prova d’anticossos ha de retardar-se fins aquest moment perquè els nadons porten anticossos materns fins a l’edat de 18 mesos.

No obstant, és possible que es perdi als nadons si les mares no participen en l’atenció abans del part, o si els nadons no són avaluats després del part. Per avaluar com de bé estan funcionant els serveis en cada etapa de les proves i involucrar a les mares i els nadons sota cura, els investigadors observen el que anomenen una cascada d’atenció: la proporció de persones que progressen d’un pas al següent, fins el diagnòstic i tractament.

Les dones amb trastorns per l’ús d’opiacis tenen un risc especialment alt d’infecció pel VHC i de transmetre el VHC als seus nadons, especialment si la seva pròpia infecció no es diagnostica. A mesura que augmenta l’ús d’opiacis entre les persones més joves als Estats Units, és important que els serveis prenatals estiguin al cas del risc d’infecció per VHC i de la necessitat de fer proves de detecció del VHC materno-infantil.

La taxa de proves de nadons és baixa als Estats Units; un estudi a Filadèlfia va descobrir que només el 16% dels nadons exposats a la probable infecció havien estat avaluats per anticossos contra el VHC en 20 mesos, i un altre estudi a Pittsburgh va trobar que només el 30% havia estat examinat.

Aquesta revisió de la cascada d’atenció va investigar la proporció de mares amb trastorn per consum d’opiacis avaluades per anticossos contra el VHC, la proporció de mares seropositives que es van sotmetre a proves d’àcid nucleic per a la infecció crònica per VHC, la proporció de nadons nascuts de mares amb infecció per VHC analitzades i la proporció de nadons diagnosticats amb infecció per VHC i relacionats amb l’atenció.

La revisió va incloure a totes les dones amb un trastorn per ús d’opiacis que van donar a llum entre el gener del 2006 i el desembre del 2015 a la clínica RESPECT del Boston Medical Center, un servei multidisciplinari per a dones embarassades amb trastorns per l’ús d’opiacis.

Les dones que van rebre atenció a la clínica eren predominantment blanques no hispanes (85% de les dones seropositives) i 95% rebien teràpia amb agonistes opiacis, predominantment amb metadona. La detecció d’orina va mostrar que el 26% de les dones amb anticossos contra el VHC havien usat opiacis dins dels 30 dies posteriors al part i el 16% havia consumit cocaïna.

Les dones amb VHC tenien significativament més probabilitats de ser blanques no hispanes, fumar i rebre teràpia amb agonistes opiacis (totes p <0,001).

De les 879 dones que van donar a llum, el 85% es van sotmetre a proves de detecció d’anticossos contra el VHC i el 69% van donar positiu. De les dones que van tenir resultats positius, el 72% va tenir una prova d’ARN del VHC per determinar l’estat d’infecció crònica; d’aquestes, el 71% (261) tenien ARN del VHC detectable. D’aquestes dones amb infecció crònica per VHC, menys de la meitat (107) es va vincular a l’atenció.

La vinculació amb l’atenció va ser significativament més probable entre les dones diagnosticades el 2014 i el 2015 en comparació amb les diagnosticades anteriorment (ràtio de probabilitat ajustat 2,2, IC 95% 1,4-4,7), el que suggereix que la motivació per rebre tractament antiviral d’acció directa pot millorar la vinculació amb l’atenció, segons els autors. La distància clínica, l’ús de drogies il·lícites, el diagnòstic psiquiàtric o la coinfecció per VIH no van afectar la probabilitat de vinculació amb l’atenció.

Quant als nadons, 404 nadons ban néixer de mares seropositives al VHC. D’aquests, només el 45% (180) van tenir un seguiment diagnòstic complet per determinar si estaven lliures de VHC. Cinc de cada 180 nadons (2,8%) van ser diagnosticats amb el VHC.

La detecció de seguiment de nadons tenia nou cops més probabilitats de completar-se si la mare del nadó estava coinfectada amb VIH (aOR 9,0, IC 95% 1,1-72,8). Cap altra factor va afectar a la probabilitat de completar la detecció infantil en l’anàlisi multivariable.

Els autors de l’estudi senyalen que les pautes sobre com avaluar el VHC en els nadons han variat als Estats Units, i que els algoritmes simplificats per a les proves podrien millorar les taxes de detecció. Segons suggereixen, una única prova d’ARN del VHC o una prova anterior d’anticossos contra el VHC podria millorar el diagnòstic i la retenció en l’atenció.

No obstant, els beneficis del diagnòstic precoç per a nadons poden ser limitats fins que s’estudiïn antivirals d’acció directa en nens més petits. Degut a la petita mida de la població fins a la data, l’American Liver Foundation estima que entre 23.000 i 46.000 nens als Estats Units tenen el VHC, els estudis d’ús d’AADs en nens no han estat una prioritat pels fabricants i no hi ha AADs actualment amb llicència als Estats Units pel seu ús en nens menors de 12 anys.

 

Font: infohep.org

Referència: Epstein R et al. Perinatal transmission of hepatitis C virus: defining the cascade of care. J Pediatrics, advance online publication, 27 August 2018.

Notícia traduïda per l’ASSCAT

26/09/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post