Hepatitis C, a la recerca del pacient ocult
Amb les xifres a la mà, algun de nosaltres podem tenir hepatitis C i no saber-ho, perquè es tracta d’una infecció “silenciosa” que no dóna la cara durant anys fins que el virus danya el fetge el suficient i comença a emetre senyals, que no són precisament bones.
A Espanya s’estima que hi ha entre 150.000 i 200.000 persones amb hepatitis C que no ho saben. El repte avui està en trobar-los per curar-los.
Tots els experts coincideixen en què el Pla Estratègic per a l’Eliminació de l’Hepatitis C que es va implantar el 2015 ha estat un cas “d’èxit” perquè en molt poc temps ha permès diagnosticar a unes 100.000 persones i curar prop del 95%.
No obstant, no podem passar pàgina fins trobar als pacients ocults o no diagnosticats, abans citats.
I si anem a les dades mundials, s’estima que hi ha 71 milions de persones infectades per aquest virus, però només el 20% diagnosticades, el que suposa un risc major en un món tan globalitzat.
Tornant a Espanya, el debat es centra en quines són les millors estratègies per apropar-se a la gairebé eradicació d’aquesta infecció viral que provoca una inflamació del fetge i, en certes ocasions, té com a conseqüència un dany hepàtic greu que pot portar a la mort.
La doctora Maria Buti, de l’hospital Vall Hebron; el facultatiu José Luis Calleja, de l’hospital Puerta de Hierro; l’hepatòleg Javier García-Samaniego, coordinador de l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya, són alguns dels intervinents que ens han explicat la seva opinió al respecte al fòrum “Eliminant l’Hepatitis C. Reptes futurs a Espanya”, organitzat a Madrid per The Economist i Gilead.
També José Ignacio Torroba, subdirector de la subdirecció General de Farmàcia i Ús Racional del Medicament de la Conselleria de Sanitat de La Rioja; Enrique Acín, cap d’Àrea de Salut Pública de la Subdirecció de Sanitat Penitenciària del Ministeri de l’Interior; o Enrique Ortega, de l’Hospital General de València han participat en aquest acte en què s’ha presentat un informe sobre la situació actual espanyola.
Com interactuen les diferents poblacions de pacients amb hepatitis C amb els serveis de salut o quins esforços s’estan fent per donar prioritat a iniciatives centrades en el pacient i arribar als grups de pacients més vulnerables, ha estat objectiu de debat en aquesta jornada en què així mateix han intervingut el doctor Juan Turnes, del Complex Hospitalari Universitari de Pontevedra; Javier Crespo, de l’hospital de Valdecilla, i María Río, directora general de Gilead Espanya.
Hepatitis C: grups vulnerables
La majoria ha coincidit en senyalar que els grups de pacients d’hepatitis C més vulnerables, ja siguin usuaris de drogues injectables, reclusos o altres grups de risc com els immigrants o els que duen a terme pràctiques sexuals de risc, s’enfronten a desigualtats en totes les fases de l’atenció mèdica.
També han defensat la simplificació en l’apropament, diagnòstic i tractament, perquè actualment a la majoria de les comunitats autònomes espanyoles, els circuits assistencials pel tractament d’aquesta dolència són complexos i rígids, fet que podria explicar en gran mesura el retard en l’eliminació de la infecció entre les citades poblacions.
Hepatitis C: cribratge universal i microeliminación
“Les societats científiques proposem un programa de cribratge de detecció universal en la població major de 20 anys, amb un test de sang únic, senzill i barat”, ha explicat Juan Turnes, metge del Complex Hospitalari de Pontevedra.
(El febrer d’aquest any l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge va presentar un estudi en el qual es concloïa que de no iniciar-se ja polítiques de cribratges en la població adulta en general, s’arribaria el 2022 a “l’esgotament diagnòstic” i hi hauria uns 160.000 pacients ocults i sense tractar).
L’objectiu d’aquests plans és vincular a aquests pacients amb una teràpia de la manera més precoç, donat que ja existeixen tractaments curatius.
D’altres propostes han apuntat a la necessitat d’abordar una tasca de difusió més àmplia perquè la prestació de serveis a nivell local millori la taxa de detecció i tractament en els grups d’alt risc.
Així mateix s’ha defensat la conveniència d’introduir reformes per permetre que es realitzi el tractament i seguiment dels pacients en centres de desintoxicació i atenció a la drogoaddicció i centres penitenciaris.
Pels promotors de l’acte és necessari dur a terme campanyes públiques amb la finalitat d’animar als individus que puguin haver estat exposats al virus a què es facin la prova de detecció del VHC.
Hepatitis C: parlen el malalts
També la presidenta de la Federació Nacional de Malats i Trasplantats Hepàtics, Eva Bech ha valorat la tesi de què Espanya va saber aprofitar el punt d’inflexió que va suposar la nova generació d’antivirals d’acció directa que van revolucionar el tractament de l’hepatitis C, però ha recordat la manca d’equitat territorial a l’hora de ser diagnosticat i accedir al tractament: “La Comunitat de Madrid, ha estat un bon exemple, però també és necessari dir que no totes les comunitats autònomes han seguit el mateix pla i s’han de posar al dia, per eliminar la desigualtat”.
Fins l’arribada dels citats antivirals els malalts d’hepatitis C “vivien angoixats perquè no tenien curació i com a màxim i arribat el moment se’ls hi oferia un trasplantament de fetge per seguir lluitant contra la malaltia, perquè ni tan sols el trasplantaments els hi anava a salvar la vida”.
“Crec que el fet que Espanya porti gairebé 100.000 persones curades ha de servir d’exemple per a d’altres patologies”. Però “encara queda camí”.
