L’eliminació de l’hepatitis C, clau en el 14è Congrés SEMERGEN Cantàbria
El 14è Congrés Autonòmic de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN) a Cantàbria tindrà lloc des del 31 de gener fins al 2 de febrer a Santander. Durant aquests tres dies, serà punt de trobada dels metges d’Atenció Primària en aquesta comunitat amb l’objectiu de contribuir a la formació continuada dels metges de família.
A través de diverses taules rodones i tallers, els experts donaran a conèixer la situació actual d’aquests professionals sanitaris, els reptes de la pràctica mèdica i el futur del Sistema Nacional de Salut (SNS). El dissabte 2 de febrer tindrà lloc la taula de clausura “Hepatitis C. Programa de cribratge a Cantàbria’, que comptarà amb les ponències dels doctors Javier Crespo i Guillermo Pombo i amb el patrocini de Gilead.
Avui en dia, l’hepatitis C pot curar-se amb els antivirals d’acció directa (AADs). De fet, el nostre país es situa al capdavant d’Europa en nombre de persones tractades; 117.452 segons els les últimes dades del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.
Cantàbria va ser una de les primeres comunitats autònomes en oferir accés al tractament a tots els afectats per hepatitis C segons un criteri estrictament mèdic, sense cap limitació, inclosos els F1, en els quals hi ha fibrosi lleu, i els F0, en els quals no hi ha fibrosi hepàtica. Gràcies a això, han rebut tractament uns 1.800 pacients i s’estima que la prevalença d’infecció activa és només del 0,3% en l’actualitat.
Tot i així, l’hepatitis C és una “malaltia silenciosa”, que pot desenvolupar-se durant més de vint anys sense cap simptomatologia. Per això, és fonamental realitzar proves diagnòstiques de detecció i és el metge d’Atenció Primària en la seva consulta el primer que pot sol·licitar-la.
El metge de família ha d’estar atent als símptomes extrahepàtics com la depressió, la diabetis, l’ansietat i la fatiga, algunes de les comorbiditats més comunes en les persones infectades pel virus que apareixen amb independència del nivell de transaminases i del grau de fibrosi del pacient. L’edat del pacient també ha de ser un criteri a tenir en compte. S’ha observat que la prevalença d’hepatitis C és major en pacients amb edat major als 50 anys.
A més, és fonamental vigilar a les poblacions clau com els consumidors de drogues injectades o inhalades, els nascuts de mares infectades pel VHC, tenir antecedents d’internament en centres penitenciaris, persones amb infecció pel VIH i el VHB, els treballadors exposats accidentalment amb material biològic infectat, antecedents de cirurgia, procediments invasiu i odontologia anteriors a la utilització de material d’un sol ús (1980), transfusions de sang anteriors al 1992, quan no es feien anàlisis sistemàtics de la sang, persones amb tatuatges o pírcings realitzats sense les degudes precaucions de seguretat, hemodiàlisi crònica i els homes que tenen sexe de risc amb homes i els treballadors sexuals.
Saber si té hepatitis és el primer pas per no tenir-la, així que si creu que algun dels seus pacients pot haver estat exposat al virus o presenta algun símptoma, demani la prova i derivi a tots els pacients diagnosticats d’infecció pel VHC a l’especialista en hepatitis C per a la seva valoració.
Realitzar la prova és el primer pas per a la curació i per això, l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE) i Gilead s’han unit per desenvolupar la campanya ‘Ets Cris’, amb la qual s’anima als ciutadans a fer-se la prova de diagnòstic.
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
