La infecció per VIH és un factor de risc per a l’acumulació de greix hepàtic

30/08/2018 | Articles, Notícies de premsa

Les persones que viuen amb el VIH tenen aproximadament el doble de probabilitats de desenvolupar esteatosi o acumulació de greix en el fetge, fins i tot si no tenen coinfecció per hepatitis B o C, segons un estudi presentat a la recent 22ª Conferència Internacional sobre la SIDA (AIDS 2018) a Amsterdam.

La malaltia hepàtica és una causa important de morbiditat i mortalitat entre les persones que viuen amb el VIH. El virus de l’hepatitis B o C (VHB o VHC), el consum excessiu d’alcohol, certs medicaments antiretrovirals i altres causes de dany hepàtic poden conduir al desenvolupament de fibrosi hepàtica, cirrosi i esteatosi. Però aquests també poden tenir lloc sense aquests factors de risc específics del fetge. Estudis previs han vist les taxes d’esteatosi entre les persones amb VIH que van des del 35% fins el 75%.

La malaltia del fetge gras, associada amb la síndrome metabòlica, és un problema creixent a mesura que la població es torna més obesa. Amb el temps, la malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD) i el seu estadi més avançat, l’esteatohepatitis no alcohòlica (EHNA), poden provocar deteriorament de la funció hepàtica, càncer de fetge i la necessitat d’un trasplantament de fetge.

Hugo Perazzo de la Fundação Oswaldo Cruz a Rio de Janeiro i els seus col·legues van avaluar la prevalença i els factors de risc associats amb l’esteatosi hepàtica en persones amb una sola infecció per VIH, és a dir, aquells sense coinfecció per VHB o VHC, en comparació amb persones VIH negatives.

L’estudi va incloure a 649 persones amb VIH seguides a l’Institut Nacional d’Infectologia (INI/Fiocruz) i 15.105 persones VIH negatives en la cohort de l’Estudi Longitudinal Brasiler de Salut d’Adults (ELSA-Brasil).

En el grup VIH positiu, el 58% eren homes negres o ‘bruns’ (raça mixta) i l’edat mitjana era de 44 anys. La mitjana de l’índex de massa corporal (IMC) va ser de 24,4 (25 i més es considera sobreprès) i un terç tenia síndrome metabòlica, un grup de factors de risc cardiovascular com obesitat abdominal, hipertensió (pressió arterial alta), glucèmia alta i nivells anormals de lípids.

Un total de 333 participants VIH-positius es van aparellar amb un nombre igual de persones VIH-negatives. Tot i que es van aparellar aproximadament en funció de les característiques demogràfiques i els factors metabòlics, va haver-hi algunes diferències significatives. El grup VIH-positiu era més jove, tenia menys dines, tenia menys probabilitats de ser negre(bru i tenia més probabilitats de tenir diabetis, mentre que el grup VIH negatiu tenia un IMC mig més alt i tenien més probabilitats de tenir lípids anormals, hipertensió i síndrome metabòlica.

Per a cada participant, els investigadors van calcular una puntuació de l’Índex de Fetge Gras (FLI, en les seves sigles en anglès) basat en descobriments de laboratori i examen físic que inclouen nivells d’enzims hepàtics triglicèrids i gamma-glutamil-transferasa (GGT), IMC i circumferència de la cintura. L’esteatosi hepàtica es va definir com un FLI de 60 o més.

Es va trobar que més d’un terç dels participants amb VIH (35%) tenien esteatosi. La infecció pel VIH va ser un factor de risc independent, duplicant la probabilitat de tenir fetge gras, va informar Perazzo.

Les persones VIH positives amb esteatosi eren, de mitjana, grans, tenien un IMC i una circumferència de cintura més alts, tenien un recompte de CD4 més alt i havien rebut teràpia antiretroviral (TAR) més temps que aquells que no la tenien. No va haver-hi diferències significatives relacionades amb el nadir (el mínim) de recompte de CD4, el règim d’ART actual o la supressió viral actual.

Aproximadament dos terços (68%) de les persones amb VIH positives amb esteatosi tenien síndrome metabòlica, un 46% tenien lípids anormals, un 46% tenien hipertensió, un 41% tenien diabetis i un 54% tenien una “mala gestió clínica”.

En una anàlisi multivariada, els factors de risc independents pel fetge gras van ser la infecció per VIH (ràtio variable 2,1), sexe masculí (OR 5.36), sent negre/bru (OR 0,22), major IMC (OR 1,91), diabetis (OR 5,79), anormal lípids (OR 2,57) i hipertensió (OR 2.56). A més, un major recompte de CD4 (OR 1,13 per 100 cèl·lules/mm3), una major càrrega viral acumulada del VIH (OR 1,25 per 10 log còpies/ml per any) i un maneig clínic pobre (OR 0,36) també van augmentar el risc d’esteatosi.

“Els individus amb infecció per VIH tenien probabilitats dues vegades més altes de presència d’esteatosi en comparació amb els controls aparellats no infectats”, van concloure els investigadors. “Els factors de risc tradicionals i específics del VIH es van associar de forma independent amb l’esteatosi hepàtica en persones que viuen amb el VIH”.

Van recomanar que el maneig dels factors de risc metabòlics s’integri en l’atenció del VIH per disminuir la càrrega de malalties hepàtiques en aquesta població.

En resposta a una pregunta, Perazzo va dir que FibroScan, un mètode d’imatges per avaluar la fibrosi i l’esteatosi, no estava disponible en el moment de l’estudi. La moderadora de sessió Marina Klein de la Universitat McGill a Montreal va senyalar que els investigadors estan buscant biomarcadors no invasius més exactes de fetge gras, ja que es converteix en una causa més freqüent de malaltia hepàtica greu en persones amb i sense VIH.

 

Font: infohep.org

Referència: Perazzo H et al. HIV infection is an independent risk factor for liver steatosis: A study in HIV mono-infected patients compared to uninfected paired controls and associated risk factors. 22nd International AIDS Conference, Amsterdam, abstract THAB0205, 2018.

Notícia traduïda per l’ASSCAT

30/08/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post