Com podem accelerar l’eliminació de l’hepatitis viral?
Un panel global d’experts ha publicat les seves recomanacions clau per avançar en la lluita contra l’hepatitis viral.
La Comissió, publicada a The Lancet Gastroenterology & Hepatology, avalua el panorama global de la malaltia i identifica les prioritats a nivell mundial, regional i nacional que són clau per a la seva eliminació.
L’hepatitis viral representa una amenaça important per a la salut pública i és responsable d’aproximadament 1,34 milions de morts a tot el món cada any. En termes de mortalitat, això ho col·loca a l’alçada d’altres malalties infeccioses importants, com el VIH/sida, la tuberculosi (TB) i la malària. El virus existeix en diverses formes diferents, però la gran majoria (96%) de les morts globals estan causades pel virus de l’hepatitis B (VHB) i el virus de l’hepatitis C (VHC). El virus infecta i ataca el fetge, el que alhora pot provocar cirrosi i càncer de fetge.
Malgrat presentar un gran repte per a la salut pública, l’hepatitis viral ha estat històricament marginada com una prioritat de salut i desenvolupament. Tanmateix, el 2015, l’ONU va adoptar una resolució que demana una acció específica per combatre l’hepatitis viral com a part de la Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible, a la qual va seguir la publicació de la primera estratègia global del sector de la salut de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) contra l’hepatitis viral el 2016. Aquest nou enfoc coordinat sobre l’hepatitis viral significa que eliminar la malaltia és ara un objectiu realista.
Parlem amb l’autor principal, el professor Graham Cooke, sobre la Comissió en el seu context més ampli i sobre com es poden posar en pràctica les seves propostes.
Aquest informe fa una sèrie de recomanacions sobre com podem accelerar l’eliminació de l’hepatitis viral. Hi ha alguna en particular que escolliries destacar?
La clau és haver-nos enfocat en els reptes que enfronten als països individuals. Hem definit 20 països d’alta càrrega que alberguen més del 75% de la càrrega de la malaltia. Potser la recomanació més important és que tots aquests països han d’haver finançat plans d’eliminació pel 2020.
Per què s’ha pres fins ara reconèixer la importància de l’hepatitis viral com una amenaça per a la salut pública mundial?
Hi ha un nombre de raons per això. Fins fa poc, la càrrega de l’hepatitis viral no estava ben reconeguda i hi havia relativament poques eines per enfrontar-la. L’hepatitis B té una vacuna eficaç, però encara no tenim una per a l’hepatitis C. A més, el tractament de l’hepatitis C va ser un repte difícil de prendre i, sovint, no efectiu. Els últims anys han vist un gran progrés en el desenvolupament de tractaments tant per a l’hepatitis B com per a la C, incloses les teràpies més adequades per a l’ús en països de baixos ingressos, i això ha canviat les nostres ambicions pel que és possible.
Quins són els factors clau que influeixen en la incidència d’hepatitis viral a nivell nacional o regional?
Aquests varien d’un país a un altre. A l’Àfrica subsahariana i el sud-est d’Àsia, l’hepatitis B és el major repte, i transmetre el virus de mare a fill es convertirà en una part cada cop més important de la nova infecció a mesura que la cobertura de la vacuna millori a tot el món. Per a l’hepatitis C, les agulles emprades tant en l’atenció mèdica com per a l’ús recreatiu de drogues segueixen sent la principal font de noves infeccions.
Quines oportunitats existeixen dins de la infraestructura de salut global existent per a facilitar un enfoc més coordinat per a la prevenció i el tractament de l’hepatitis viral?
El repte clau és que necessitem una major inversió per combatre l’hepatitis viral. Tenim un Fons Mundial per ajudar a combatre el VIH, la tuberculosi i la malària, però no existeix un mecanisme d’aquest tipus per a l’hepatitis viral. Idealment, l’abast del fons global podria expandir-se, però sense ell hi ha altres organitzacions que poden ajudar, en particular UNITAID, que té el mandat de millorar l’accés a diagnòstics i tractament en entorns de baixos ingressos.
Com es combina la recomanació de “paquets estandarditzats d’intervencions que poden realitzar-se a escala” amb la necessitat d’estratègies específiques pel context?
Si volem ampliar l’accés a la prevenció i el tractament ràpidament, necessitem que els paquets d’atenció siguin el més simples possible. Tanmateix, les realitats a cada país seran diferents i els detalls de la millor manera de fer-ho hauran d’adaptar-se a l’entorn local. Les directrius internacionals poden proporcionar una plantilla per a què els països la utilitzin pels seus propis plans nacionals.
De quina manera la inclusió dels diagnòstics d’hepatitis viral en la Llista de Diagnòstics Essencials (LDE) de l’OMS realment millorarà el viatge del pacient?
Estem reconeixement cada cop més la importància de l’accés a diagnòstics de qualitat en la resposta a les malalties infeccioses en general. Això va ser relativament descuidat en els primers dies de la resposta global al VIH, per exemple, però ara està rebent major atenció. Els últims anys han vist una major inversió en diagnòstics adequats per a entorns de baixos ingressos, i la LDE ajudarà a definir els estàndards de com haurien de ser els nous diagnòstics. Al centrar-se en un nombre menor de diagnòstics d’alta prioritat, l’atenció es pot centrar en garantir la qualitat i l’assequibilitat per aquells que més els necessiten, a l’invertir en grans volums de producció que poden fer baixar els preus.
Com podem recopilar dades de manera efectiva i monitorejar el progrés per garantir que els països i les regions estiguin en camí de complir els objectius globals? Quin treball s’està fent per corregir els buits en les dades de referència i millorar els informes?
Mentre que uns quants països tenen bons sistemes per a la recol·lecció de dades, la majoria no els té. Realment no tenim un bon mecanisme per rastrejar el progrés en els països. Fins ara, el Centre d’Anàlisi de Malalties recopilava una gran quantitat de dades com a part de l’Observatori Polaris. No obstant, no està clar si aquest treball pot continuar duent-se a terme a llarg termini.
Quins són els principals factors que impedeixen la vacunació infantil en països amb una gran càrrega de treball i quines intervencions han de prioritzar-se?
La qüestió clau ha estat establir el suport per a l’administració de la vacuna contra l’hepatitis B pel part. Els alts nivells de vacunació en la infància poden prevenir més de 4 milions de noves infeccions pel 2030, però més de 18 milions d’infeccions podrien prevenir-se amb una alta cobertura de la vacuna de dosi pel naixement. Fins fa molt poc, Gavi, la principal ONG que donava suport a l’administració de vacunes en països de baixos ingressos, no havia prioritzat el suport a la dosi de naixement. Tanmateix, el 2018 van senyalar un pla per donar suport a un ús més ampli que hauria d’ajudar a millorar l’accés en els països més pobres. Encara hi ha reptes pràctics pel part, com la quantitat de naixements que tenen lloc fora de les instal·lacions de salut, però s’estan desenvolupament solucions innovadores, com a preparacions de vacunes adequades per a l’ús de la comunitat, per abordar-les. Més enllà de la vacunació, l’enfortiment dels serveis de salut materna per garantir un diagnòstic oportú de les mares infectades és important per prevenir la infecció dels recents nascuts i els nens petits.
La implementació d’estratègies efectives de reducció de danys pels grups d’alt risc (com els usuaris de drogues intravenoses i els homes que tenen relacions sexuals amb homes), sovint pot estar vinculada a una gran varietat de factors polítics i culturals complexos. Els exemples poden incloure polítiques nacionals sobre l’ús de drogues, atenció mèdica a les presons i actituds cap a l’educació sexual. Com poden les noves estratègies de prevenció començar a superar aquestes barreres, donat que poden involucrar a una gran varietat de parts interessades i institucions?
És clau que s’eliminin les polítiques que discriminen als grups amb alt risc d’infecció i que s’adopti un enfoc constructiu per interactuar amb les persones en risc. Ho veiem de manera més sorprenent amb les polítiques que impedeixen l’accés al tractament o la prevenció per aquells que s’injecten drogues. Despenalitzar el comportament de les injeccions i garantir l’accés a l’atenció mèdica és essencial per combatre l’hepatitis viral de manera efectiva.
Quin treball s’està fent actualment per desenvolupar millors proves de diagnòstic per a entorns amb recursos limitats? Quines tecnologies en desenvolupament creus que són més prometedores?
Hi ha treballs d’investigació i desenvolupament en curs sobre noves proves que podrien ser més adequades per a entorns de baixos ingressos, però encara no ha sorgit un diagnòstic per abordar tots els reptes. En aquest moment, l’hepatitis està començant a augmentar el progrés realitzat per millorar l’accés als diagnòstics pel VIH i la tuberculosi, per exemple, amb el sistema Xpert. No obstant, aquestes proves segueixen sent relativament cares i difícils d’usar en entorns d’atenció primària.
La Comissió discuteix la possibilitat de crear “una coalició de parts interessades per a crear finançament innovador per a l’eliminació de l’hepatitis viral”. Com podria funcionar això a escala global?
Sota la bandera del Grup de Treball per a la Salut Global, l’OMS, els Centres pel Control i la Prevenció de Malalties (CDC, en les seves sigles en anglès) i altres socis estan desenvolupant una coalició que proporcionarà un mitjà per compartir coneixements i experiències, oferir assistència tècnica per superar barreres, generar nous coneixements a través de la investigació, i reportar el progrés cap a les metes d’eliminació. El Grup de treball ja dóna suport a les coalicions per a diverses iniciatives globals d’eliminació de malalties, i això s’estendrà a l’hepatitis viral el 2019.
Com d’important és augmentar el compromís polític en l’esforç d’eliminació?
La societat civil té un paper clau que exercir per elevar el perfil de l’hepatitis viral i promoure la seva inclusió en les polítiques nacionals. Juntament amb això, els professionals de la salut en tots els països tenen un paper clau en la definició dels reptes actuals i en la defensa dels recursos necessaris per aconseguir el que és possible.
Font: imperial.ac.uk
Referència: ‘Accelerating the elimination of viral hepatitis’ by Graham S Cooke et al. is published in The Lancet Gastroenterology & Hepatology
Notícia traduïda per l’ASSCAT