La Febre Groga i els portadors d’hepatitis víriques

19/01/2018 | Notícies de premsa

Des de l’ASSCAT seguim atentament la publicació de notícies d’altres associacions i entitats vinculades a les hepatitis víriques. Una d’elles és el Grupo Optimismo de Ayuda al Portador de Hepatitis de Brasil, el president del qual, Carlos Varaldo, ha publicat recentment una notícia sobre l’aparició de la Febre Groga al Brasil.

Considerem important fer difusió d’aquesta notícia, donat que avui en dia hi ha molts viatgers internacionals i és imprescindible que sàpiguen que existeixen riscos de contraure aquesta malaltia que es creia ja eradicada.

A continuació, reproduïm l’article escrit pel Dr. Evaldo Stanislau Affonso de Araújo, on s’expliquen algunes recomanacions per a la vacunació de la població amb hepatitis o malalties del fetge. El Dr. Affonso de Araújo és: Assistent-Doctor de la Divisió de Malalties Infeccioses i Parasitàries de l’HC-FMUSP; Director del Centre d’Investigació Clínica de l’Hospital Ana Costa de Santos; Director Tècnic del Grup Esperanza de Santos; y membre del Comitè Assessor d’Hepatitis del Ministeri de Salut de Brasil & l’OMS.

Brasil ha rebut amb preocupació el recent augment del nombre de casos de febre groga en alguns estats, especialment a Minas Gerais. La febre groga és una arbovirosi, és a dir, una malaltia vehiculada per un vector alat. L’Aedes Aegypti, present a tot el territori nacional, és un dels potencials vectors. Pot transmetre, a més del dengue, el zika i la febre chikungunya, la febre groga.

L’augment de casos de febre groga i la gran presència del vector a les ciutats brasileres són la raó de la preocupació amb el ressorgiment de la forma urbana de la febre groga, eradicada des de l’inici de 1940 al Brasil. Al contrari d’altres arbovirosi, en aquest cas la prevenció de la febre groga es realitza per mitjà d’una vacuna plenament eficaç.

La vacuna conté una forma atenuada del virus. Per aquesta raó s’han de prendre algunes precaucions, ja que alguns efectes adversos, fins i tot letals, són descrits. Aquí sorgeixen les preocupacions amb grups especials de pacients, incloent els portadors d’hepatitis víriques. Qui són i en què difereixen dels altres portadors d’hepatitis víriques? Aquesta és la pregunta que hem de fer per contextualitzar l’impacte de la febre groga i la seva prevenció en aquella població.

Buscant la literatura científica de la Biblioteca Nacional de Salut dels Estats Units (PubMed) no vaig trobar cap dada específica sobre la febre groga i hepatitis. Per tant, hem de mirar el tot per després fer algunes consideracions específiques.

La vacuna de la febre groga és, en general, molt segura. Les reaccions després de la vacuna poden dividir-se en tres tipus: malestar i febre (que tenen lloc en el 3%-20% dels vacunats), una malaltia sistèmica (“febre groga” induïda per la vacuna) i/o complicacions neurològiques.

Els efectes més greus són poc freqüents, de l’ordre del 0,4-0,8 per cada 100.000 vacunats. No obstant, persones amb més de 60 anys, embarassades o dones en període de lactància, pacients en ús de medicaments immunodepressors i portadors d’algunes patologies que afecten a la resposta immune estarien sota risc augmentat per a complicacions greus o demandarien cures addicionals.

Però alguns números ens conviden a una reflexió. Entre 1990 i 2010, en viatgers procedents de països sense febre groga van tenir lloc 6 casos d’infecció per febre groga, resultant en 6 morts. No obstant, en el mateix període, entre vacunats abans del viatge, van tenir lloc 31 casos de reaccions vacunals sistèmiques (de visceralització) amb 12 morts. Són números de difícil comparació; no obstant, fan pensar sobre què és pitjor, el virus o la vacuna? Aparentment, pels viatgers de major edat el risc de la vacuna és més alt que el de la malaltia.

Una revisió d’una Clínica de Viatgers a Suïssa va constatar que gran part dels seus clients, 1 de cada 7, pertanyia a un grup de risc per events adversos, sent el 10% d’ells d’edat avançada. I cap cas de complicació greu va ser relatat per la vacuna. El mateix va ocórrer en situacions de vacunació inadvertida en pacients amb la Malaltia de Chron, sota medicació immunosupressora i trasplantat d’òrgans sòlids.

Quant a l’eficàcia i durada de la protecció, aparentment no hi ha diferència entre persones sanes o pertanyents a algun grup de major risc. Tot i que la durada de la protecció de la vacuna sigui duradora, i potser una única dosi sigui suficient per protegir durant tota la vida, l’OMS ja fa aquesta recomanació per viatgers en àrees endèmiques, tot i que encara no hi ha consens sobre prescindir d’un reforç després de 10 anys de la dosi anterior i molts països exigeixen que es presenti una cartera de vacunació actualitzada.

Tornant a les hepatitis tenim que l’augment d’incidència de l’hepatitis C, globalment, està en persones d’entre 55-64 anys, d’acord amb una revisió recent de l’epidemiologia. Per tant, gran part dels infectats crònics està en la franja de major risc per a complicacions produïdes per la vacuna. A més, pacients amb cirrosi, en especial amb malaltia avançada, tenen immunodepressió i els pacients trasplantats, especialment els més recents, estan sota ús de medicaments anti-rebuig que els tornen més vulnerables a complicacions vacunals. La recomanació per a pacients de major risc és que la vacuna sigui indicada avaluant el risc i el benefici de forma individual.

Extrapolant les dades revisades anteriorment, podem incloure als portadors d’hepatitis en les recomanacions generals:

  1. Pacients amb menys de 60 anys, sense cirrosi o trasplantament hepàtic, han de vacunar-se si resideixen en regions de risc o si han de viatjar cap aquelles àrees. La vacuna ha der aplicada amb almenys 10 dies abans de l’exposició.
  2. Pacients amb més de 60 anys, cirròtics o trasplantats han de tenir el seu risc avaluat individualment juntament a l’equip mèdic. Especialment els cirròtics avançats i trasplantats han de ser vacunats, segons la meva opinió, si resideixen en àrees endèmiques per a la febre groga silvestre, o si s’estan preparant per a un viatge on tindran exposició a àrees urbanes en la transició cap a àrees rurals.
  3. Si no és el cas, l’ús de repel·lents, mosquiteres i vestuari adequat ha de ser suficient i redueix el risc de greus events adversos que, tot i que infreqüents, són d’alta letalitat quan tenen lloc.
  4. Cap interacció és esperada entre la vacuna (un virus atenuat) i els medicaments antivirals per a teràpia de les hepatitis C i B. D’aquesta forma, estan sota teràpia, no veig cap contraindicació per a la vacunació, quan aquesta sigui recomanada.
Font: diarisanitat.cat
Notícia traduïda per l’ASSCAT

19/01/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post