Molts pacients amb càncer pateixen a més hepatitis no diagnosticada anteriorment
Molts pacients amb càncer desconeixen patir hepatitis al no estar diagnosticada anteriorment, segons un estudi d’investigadors de la Xarxa d’Investigació Càncer SWOG, un grup internacional d’assajos clínics sobre el càncer finançat per l’Institut Nacional del Càncer (NCI), que forma part dels Instituts Nacionals de la Salut als Estats Units.
L’estudi, un dels més extensos sobre hepatitis B i C i VIH realitzats fins ara en pacients amb càncer, ha mostrat que una part important d’aquests pacients, que acabaven de ser diagnosticats d’hepatitis B o C no eren conscients de la seva infecció viral. Molts tenien factors de risc identificables per aquestes infeccions, com l’ús de drogues injectables.
L’estudi, els resultats del qual a JAMA Oncology, senyala que es tracta d’una “taxa alarmantment alta” d’hepatitis B i C aguda, no diagnosticades.
Aquest estudi és important tenint en compte que les hepatitis B i C són infeccions virals greus però tractables que els pacients amb càncer han de saber que tenen, principalment a que aquests virus poden causar complicacions potencialment mortals quan s’usen certs tractaments pel càncer.
Després d’aquest resultat, els investigadors suggereixen que la detecció universal d’hepatitis B o C pot estar justificada en les clíniques oncològiques, ja que permetria als metges ajudar als pacients a evitar la insuficiència hepàtica, la malaltia renal o altres complicacions de l’hepatitis.
Les proves universals també ajudarien als equips d’atenció mèdica a prendre decisions més informades sobre els tractaments contra el càncer, fins i tot evitar aquells que poden fer que els virus de l’hepatitis es reactivin i es propaguin, el que fa que els pacients de càncer estiguin encara més malalts. Existeix certa evidència que les teràpies anti-CD20, com el medicament rituximab, així com el trasplantament de cèl·lules hematopoètiques, ambdós tractaments pels limfomes i les leucèmies, poden fer que alguns virus que causen infeccions es reactivin i es multipliquin.
“Com a pacient de càncer o oncòleg, m’agradaria saber els resultats d’una prova de detecció d’hepatitis. La presència d’una infecció potencialment mortal podria guiar l’atenció de formes molt importants. En medicina, més coneixement és sempre millor”, ha explicado Scott Ramsey, investigador de SWOG i director de l’Institut Hutchinson per a la Investigació de Resultats de Càncer (HICOR) a Fred Centre d’Investigació del Càncer Hutchinson.
Gran estudi i mostra diversa de pacients
Entre el 2013 i el 2017, es van inscriure 3.051 pacients elegibles i se’ls hi va realitzar una simple analítica de sang que verificava la presència del virus del VIH, així com la presència del virus de l’hepatitis B i el virus de l’hepatitis C. Els pacients vivien tant en àrees rurals com urbanes i van ser atesos en 18 hospitals acadèmics i comunitaris diferents en tot el comtat, des de Montana fins a Massachussetts.
L’edat mitjana va ser de 60,6 anys i el 60% dels participants eren dones. La inscripció de minories era alta; del total de pacients inscrits, el 18% eren llatins i el 18% eren afroamericans. Els tipus més comuns de participants en l’estudi del càncer van ser tractats per pits, sang, medul·la òssia, colorrectal i pulmó.
L’estudi va demostrar que el 6,5% dels pacients havia patit hepatitis B, el 0,6% tenia hepatitis B crònica, el 2,4% tenia hepatitis C i l’1,1% tenia taxes d’infecció per VIH similars a les trobades en la població general dels Estats Units.
És important destacar que una proporció substancial de pacients que van tenir infecció d’hepatitis B (87,3%) i cròniques (42,1%) no es van diagnosticar abans de la selecció de l’estudi, així com una gran proporció de persones amb infeccions d’hepatitis C (31%).
No hi ha evidència que existeixi un gran nombre d’infeccions per VIH no diagnosticades, tot i que l’estudi va diagnosticar a un 5,9% de les persones amb VIH.
Així mateix, molts pacients no tenien factors de risc per a les seves infeccions virals: va ser el cas del 27,4% dels pacients que s’havia curat de l’hepatitis B; del 21,1% dels pacients amb hepatitis B crònica; 32,4% amb hepatitis C i 20,6% amb VIH.
“Si bé els nostres resultats no suggereixen que la detecció universal del VIH sigui necessària pels pacients amb càncer, ofereixen nova evidència per informar a una discussió en la comunitat oncològica sobre si hauríem de requerir proves de detecció d’hepatitis”, ha senyalat Ramsey.
“La detecció pot ser especialment important ara que hem ingressat en l’era de les immunoteràpies pel càncer, tractaments que poden afectar als sistemes immunitaris dels pacients amb càncer i alterar el curs de les seves infeccions virals. Si bé no sabem molt sobre l’impacte de les immunoteràpies en els pacients amb càncer i hepatitis i altres infeccions virals, els oncòlegs han de saber el màxim possible sobre la salut general de les persones que tracten”, conclou.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT