La Comunitat de Madrid demora injustificadament els cribratges en hepatitis C
Durant la jornada parlamentària de l’Assemblea de Madrid sobre infeccions de transmissió sexual, la principal conclusió ha estat que el Govern regional demora injustificadament els cribratges en hepatitis C.
Això es va exposar en una trobada organitzada per la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (FNETH), Apoyo Positivo, l’Institut d’Investigació Formació en Salut (IFSA) i la delegació madrilenya de la Plataforma d’Afectats per l’Hepatitis C (PLAFHC Madrid); i on van participar representants dels quatre partits polítics que compten amb representació a les corts autonòmiques.
Absència inesperada
El president de la PLAFHC Madrid, Adolfo García, va transmetre als assistents el seu malestar per no assistència a l’acte del conseller de Sanitat del Govern de la Comunitat de Madrid, Enrique Ruiz Escudero, malgrat haver anunciat aquest la seva participació en la clausura de la trobada.
A més, Adolfo García va senyalar als professionals sanitaris com a principals artífexs de l’èxit col·lectiu que va suposar l’abordatge de l’hepatitis C, una gratitud que va fer extensiva a tots aquells que van fer possible la celebració de la jornada, amb inclusió dels mitjans de comunicació.
Importància de la societat civil
D’altra banda, el president de la taula de Sanitat de l’Assemblea de Madrid, José María Arribas, va destacar la col·laboració entre les Administracions i la societat civil, donat que la salut és el principal valor a cuidar i millorar per a un ciutadà que sempre ha d’ocupar el lloc central de l’activitat pública.
Conclosa la taula d’apertura, el responsable d’IFSA, Álvaro Lavandeira, va moderar una taula iniciada pel viceconseller de Sanitat de l’Executiu regional, Fernando Prados, que va detallar les dades relatives a infeccions de transmissió sexual (ITS) a la Comunitat de Madrid i les estratègies actualment existents pel seu control a la regió.
Fernando Prados va enumerar les mesures empreses en aquesta regió pel tractament de l’hepatitis C des d’un enfoc integral i un augment dels recursos humans destinats a això. Entre elles, va comentar una aplicació informàtica específica sobre el virus de l’hepatitis C (VHC) als centres de salut, amb sistema d’alertes; el Llibre Blanc de l’Hepatitis C i l’Observatori pel seguiment de la patologia, en el qual col·labora la PLAFHC.
El viceconseller de Sanitat de l’Administració autonòmica va destacar la gran especialització del Servei Madrileny de Salut (SERMAS), en matèria d’ITS, gràcies als seus magnífics professionals, en línia amb una estratègia de la Direcció General de Salut Pública i l’Observatori de l’Hepatitis C.
A més, Prados va senyalar l’especial atenció que es presta en aquesta regió, mitjançant campanyes, per reduir les coinfeccions de VHC i VIH, dins de les poblacions més exposades a transmissió.
Tot això amb una incidència especial en Atenció Primària, va observar Prados, per a què es realitzin amb agilitat totes les proves necessàries que confirmen els diagnòstics. Quan a les xifres de pacients tractes a Madrid per hepatitis C, va parlar de 22.136 tractaments aplicats entre el 2014 i el 2018.
Objectius propers
La directora de l’Estratègia del Pla Nacional sobre la Sida del Ministeri de Sanitat, Julia del Amo, va expressar la seva emoció al poder dirigir-se a tots els agents que contribueixen a fer de la sida una malaltia progressivament crònica i suportable a Espanya.
A continuació, Julia del Amo va recordar els objectius 90-90-90 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i ONUSIDA per a la reducció del VIH al planeta.
Les mencionades són metes que consisteixen en detectar el 90% de les persones infectades per VIH i que el 90% d’elles sigui tractat i posat en seguiment, fins arribar al 90% de persones amb càrrega viral indetectable, un extrem que suposa la impossibilitat de transmetre el virus a altres persones, tal i com va descriure aquesta ponent.
Exposat l’anterior, Del Amo va trobar que les xifres d’Espanya, fixades avui en 82-94-92, són bastant positives, tot i que no obstant, va afirmar, queda feina per fer, al qual ajudarà, va pronosticar, controlar la cascada de persones amb càrrega de VIH negativa. Per això, el millor recurs és la teràpia de profilaxi de preexposició, o PrEP, una teràpia que hauria d’estar accessible per a tots els interessats el 2019 ja que, actualment, moltes persones es veuen obligades a comprar-la il·legalment per Internet, segons lamenta.
Gairebé 4.000 nous casos
Sobre la vigència de les infeccions, aquesta responsable ministerial va parlar de 3.981 nous casos a l’any a Espanya, amb retard diagnòstic en algunes comunitats autònomes, a més de taxes inacceptables de detecció tardana, que va posar en relació amb el context d’altres malalties de transmissió sexual (ETS), i els objectius d’evitar la discriminació, millorar la qualitat de vida dels pacients i reduir les comorbiditats associades a la sida.
Des d’aquesta perspectiva, Del Amo va proposar potenciar el pacte social, implementar les subvencions al tercer sector i assentar estratègies biomèdiques amb acord de la societat civil i les societats científiques.
Tasques ministerials pendents
No obstant, va haver de reconèixer Del Amo que està pendent en la cartera sanitària de l’Executiu la definició de la seva estratègia de comunicació en la matèria, que haurà d’harmonitzar amb la Línia Estratègica Un del pla estatal per quantificar la dimensió del problema segons patologies infecto que es poden prevenir, moment en què va comentar un muestreig realitzat en 220 centres assistencials amb prova de sang, dels quals van ser majoritàriament varons i només un 9% d’estrangers, amb el resultat que la metitat del total ja comptava amb diagnòstic previ, les dades finals del qual seran coneguts, va avançar, a finals de febrer.
Virus coincidents
En termes de coinfecció, va detallar Del Amo que el 17% dels pacients amb VIH també sol portar VHC i va mencionar que el nombre d’anticossos en les persones amb VHC augmenta amb l’edat i és més important en els homes, del que va extreure que, actualment, hi ha 117.000 persones amb el virus de l’hepatitis C, majoritàriament identificades i tractades.
Va avançar Del Amo igualment que la xarxa d’agències d’avaluació tecnològica de les autonomies aportarà en breu un informe tècnic que serà presentat a mitjans d’any, amb la inclusió d’una estratègia de cribratge en població general i grups de risc. D’aquesta manera, al juny, es podrà disposar d’una estratègia de diagnòstic precoç.
Infeccions i sistema penitenciari
El responsable de Salut Pública en el mitjà penitenciari, Enrique Acín García, va xifrar en 50.000 les persones que hi ha privades de llibertat a l’Estat, sense comptar Catalunya i el País Basc, que tenen transferida la competència de les presons.
A l’ingrès, segons va descriure aquest ponent, es realitzen serologies en el reconeixement mèdic que es realitza als interns, en una població que ofereix un 3% de càrrega viral positiva, molt favorable, si es compara amb l’11% que hi havia abans de l’aplicació del Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C, que va permetre dispensar 3.500 tractaments.
En el cas de Madrid, Enrique Acín García va situar aquesta prevalença més abaix (1,8%), juntament amb els 238 tractaments aplicats el 2018, i els 120 pacients que faltarien per tractar.
Dificultat diagnòstica
Acín García va veure com a principal dificultat detectar tots els casos en els 4.539 interns que tenen règim obert, a més que les estades mitjanes estan en sis mesos, el que no té lloc, va posar com a exemple, a les instal·lacions madrilenyes de Navalcarnero i Aranjuez, en les quals els reclusos estan més temps i és més fàcil assolir el diagnòstic i fixar el tractament, a diferència, va aclarir, de la presó també madrilenya de Soto del Real, amb capacitat per a 1.300 reclusos i molt més tràfec.
Sobre aquesta població reclusa de Madrid, aquest ponent va parlat del 5,5% amb VIH, superior al 4,5% de la mitjana nacional, mentre a tot el territori és procedent parlar d’un 25% de coinfecció VIH-VHC. A més, va assegurar que el 90% dels interns amb VIH reben tractament, amb la possibilitat real el 2019 de complir els objectius 90-90-90 de l’OMS.
També va comentar Acín García que a Madrid hi ha tres unitats de custòdia hospitalària en total, en els hospitals universitaris 12 d’Octubre, Gregorio Marañón i Fundació Alcorcón, a més d’una bona implantació de la telemedicina penitenciària.
En el terme municipal de Madrid
El gerent de Madrid Salut, Antonio Prieto, va definir aquesta institució com un ens autònom de l’Ajuntament de la capital. Després de 30 anys de treball en el consistori, va recordar el seu origen el 2005, fins els seus 1.088 treballadors actuals i les seves quatre Subdireccions Generals, de les quals dues estan dedicades a prevenció, a més d’existir 33 centres distribuïts en tot el territori municipal.
Sobre el pla d’addiccions, Antonio Prieto va precisar que està programat del 2017 al 2021, mitjançant un Institut d’addiccions amb prevenció pels seus professionals, repartiment de xeringa estèril i preservatius, i assistència de carrer mitjançant la unitat Madroño, en coordinació amb Atenció Primària.
En assumptes de VHC, Prieto va destacar la col·laboració d’aquest ens amb l’Hospital Universitari La Paz de Madrid i l’Infanta Leonor també de la capital, per a recollides en els centres de Tetuan, on ja s’han detectat 1.178 casos dels quals se’n van fer les oportunes derivacions.
En un altre moment, va comentar aquest ponent els tallers municipals de prevenció del Chemsex, que consisteix en barrejar drogues psicoactives amb pràctiques sexuals grupals prolongades en el temps, amb el qual es dispara el risc de transmissió d’ITS.
Precisió en les xifres
L’especialista en Aparell Digestiu de la Fundació Alcorcón, el doctor Conrado Fernández Rodríguez, va comentar l’estudi ETHON 2017, que parla d’una taxa de virèmia en VHC del 0,32, sobre un total de 105.000 pacients infectats, a partir d’una mostra estadística de 12.300 persones.
Donat que en contrast amb l’estudi PECH realitzat a Catalunya, del que va deduir Conrado Fernández Rodríguez que hi ha 112.000 pacients a tot Espanya, dels quals quedarien per tractar 77.000, gràcies a que els nous tractaments ofereixen un 93,8% de resposta. Respecte als pacients tractats el 2018, va afirmar que van ser 3.035.
Dins d’una estratègia actual de microeliminació del VHC per fragmentació de col·lectius objectius: reclusos, homes que practiquen sexe amb homes, i persones vingudes de països amb major prevalença del virus, com Romania, Ucraïnavi Rússia, o degut al consum de drogues.
El responsable de malalties infeccioses de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SEMFYC), el doctor José María Molero, va xifrar en 26.000 els pacients amb VHC no localitzats a Espanya, dels quals 3.500 viuen a Madrid.
De cara a proposar un cribratge poblacional o oportunista, es va decantar aquest ponent pel segon, de forma que sigui selectiu sobre grups de risc, amb possibilitat d’aplicar en VHC el mateix protocol de despistatge que en VIH, sempre, va aclarir, amb implantació institucional a partir de llistats de pacients a l’estil d’aquell que s’aplica en cribratges de tumors de mama o colon.
Com a metge de família del Servei Madrileny de Salut (SERMAS), José María Molero va recordar el cronograma del pla estratègic per a l’hepatitis C, paralitzat des de fa uns anys.
Aposta aquest representant de SEMFYC pel diagnòstic de VHC en un sol pas, dins d’una actuació que ha d’anar a aquells col·lectius més exposats a la transmissió i, no obstant, més renuents a anar a consulta, per a la realització de proves a partir de sang seca i potencial derivació a l’hepatòleg. Va denunciar, a més, la manca de compromís institucional per part de l’Administració, al no incidir el suficient en els col·lectius més exposats.
Situació actual del VIH
El responsable de FNETH, Jesús Fargas, va acusar la manca de proactivitat a la Comunitat de Madrid a l’hora de rematar el problema de l’hepatitis C a la regió. Després d’aquest comentari, va moderar la següent taula destinada a analitzar la situació actual del VIH, entre d’altres qüestions.
El cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal de Madrid, el doctor Santiago Moreno, va concretar en un 8,7 la incidència de la infecció per VIH cada 100.000, que es tradueix en 87 persones per milió, i suposa 4 persones per cada 1.000.
Tot això amb descens de diagnòstics en totes les vies de transmissió excepte en el cas de sexe entre homes, especialment entre els 25 i els 35 anys d’edat, amb un descens de la població immigrant afectada, la causa del qual no es sap a ciència certa si es deu a la seva sortida del país o una altra raó, va dubtar aquest especialista.
Aquesta és una tendència al descens que també s’observa en la Comunitat de Madrid, regió que, no obstant, duplica la incidència en VIH i la triplica en homes. Es va queixar aquest especialista que Espanya corri el risc de conformar-se amb què la sida ja no sigui mortal, quelcom que ja té lloc amb la tuberculosi, que va estar en un moment crític d’extinció fa diverses dècades i avui torna a ser un problema de Salut Pública perquè no se li va donar la solució en el seu moment.
Sense estar encantat amb aquesta prova, Santiago Moreno considera fonamental estendre la PrEP a tot pacient potencial, el que consisteix en prendre una pastilla abans de tenir relacions sexuals de risc, tot i que també hi ha profilaxi post-exposició, va precisar.
Va afegir, per últim, aquest ponent que a Espanya ja s’ha aconseguit el 73% de persones amb càrrega viral indetectable de VIH, tot i que el país falla al no detectar encara el 18% de pacients invisibles, enfront a les atxes del 8% d’altres països.
L’estigma que persisteix
El president de CESIDA, Ramón Espacio, va vincular la manca de diagnòstic a l’estigma que acompanya a l’acte de fer-se la prova, en un escenari que pot millorar a partir del pacte social que ha d’impulsar el Ministeri de Sanitat.
Com a exemple d’aquest estigma més o menys patent, aquest ponent va parlar del rebuig als portadors de VIH com a donants de sang i la seva exclusió a llocs de, per exemple, policia local.
Com a pràctiques noves, va citar Ramón Espacio els centres de cafè i calor, i els de baixa activitat en consum de drogues, el que el va portar també a celebrar les deteccions aconseguides als Check Points, centres capaços de detectar fins el 20% dels nous casos de diverses regions.
Va trobar també aquest ponent molt positiu la realització d’auto test de sida, a més de les comunicacions privades a les persones susceptibles d’haver rebut el virus després.
Vota amb responsabilitat
El responsable del PSOE en matèria de Sanitat a l’Assemblea de Madrid, José Manuel Freire, va treure a la memòria al doctor Rubén Bejerano, d’Esquerra Unida, per ser el primer en advertir el que venia amb els nous antivirals d’acció directa pel VHC, a més de citar a hepatòlegs com Rodríguez Agulló i Rafael Bárcena.
En un altre aspecte, va acusar José Manuel Freire al Govern autonòmic de no haver dotat de recursos a les associacions d’afectats per VIH. Va reflexionar, a més, que els especialistes que abans tractaven als pacients d’hepatitis C hauran de dedicar-se ara als casos de càncer de colon, que són molts i comporten molts retards.
Sobre l’Observatori de l’Hepatitis C, Freire lamenta que sigui un ens buit al qual s’ha de donar activitat útil a la major brevetat. A més, i sobre el fet d’estar en any electoral, considera que els èxits assolits en hepatitis C no s’haurien aconseguit si no hi hagués hagut eleccions en el seu moment i va demanar votar amb responsabilitat en els propers comicis autonòmics.
Xifres tan negatives
La seva homòloga a Podemos, Mónica García, troba a faltar voluntat política per enfortir el sistema sanitari pagat per impostos i sense que es desviïn fons a altres arques. Va senyalar així a l’Atenció Primària de Madrid com la més depauperada del país, perquè rep menys del 10% de pressupost sanitari, enfront al 15% d’altres regions.
Mónica García, que va copiar al seu homòleg en el Congrés dels Diputats i per Ciutadans, Francisco Igea, el concepte de “política basada en l’evidència”, va assegurar que les microestratègies no són viables si falla la macropolítica. Va acusar, a més, al Govern de llavors de donar la paraula als professionals sanitaris dos anys tard respecte a l’arribada dels antivirals d’acció directa que van venir a curar l’hepatitis C.
Des d’un cas real
Eduardo Raboso, diputat autonòmic del PP, es va referir el cas d’un pacient que va arribar a la seva consulta amb un xancre sifilític que ningú va ser capaç de veure en el SERMAS, un assumpte que va explicar perquè pocs facultatius esperen veure exemples de sífilis en el seu dia a dia.
Aposta Eduardo Raboso per un enfoc tècnic de les ITS i no merament polític, tot i que també va raonar que són fonamentals les associacions de pacients perquè son les entitats més apegades al terreny.
Sobre la PrEP, es va mostrar el ‘popular‘ confiat en què es difondrà amb normalitat. No obstant, va advertir que no ha d’anar acompanyada d’una falsa sensació d’invulnerabilitat pel pacient i no només davant del virus de la càrrega patològica del VIH o el VHC, sinó també amb altres agents microbians responsables d’altres ITS, pel que estima que aquesta teràpia de profilaxi ha de ser administrada sempre sota control mèdic.
No baixar la guàrdia
Marta Marbán, diputada de Ciutadans a l’Assemblea de Madrid, lamenta que el diagnòstic no estigui arribant adequadament a Atenció Primària perquè no es compleix el Llibre Blanc de l’Hepatitis C i perquè no són suficients els 500.000 euros destinats a subvencions.
Per aquesta ponent, urgeix atendre els 1.000 nous casos anuals d’infecció per VHC, a través de totes les mesures exposades durant la jornada. En el pla polític, va justificar el suport de Ciutadans als pressupostos autonòmics del Govern regional, entre d’altres coses, per incloure un augment en la partida destinada a Sanitat.
Sense dubtes amb la PrEP
Finalment, la presidenta d’Apoyo Positivo, Reyes Velayos, va tancar la jornada amb l’afirmació que, per arribar al 90-90-90 en els objectius contra la sida, o fins i tot tocar el 95%, és necessari fer un abordatge conjunt de les dues infeccions, per VIH i VHC; a més de realitzar un protocol sobre PrEP, de forma que arribi a tots els pacients que la precisin, amb el benefici inequívoc, va mostrar la seva certesa, que aquesta profilaxi pre-expositiva incrementarà la velocitat diagnòstica en VIH.
Font: actasanitaria.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
