Els fàrmacs per a l’hepatitis C estalvien 681 milions a l’Estat
Fa cinc anys que els medicaments per a l’hepatitis C van irrompre al Sistema Nacional de Salut.
La seva entrada va estar plena de polèmica per l’alt preu dels mateixos, el llarg període de negociació que es va viure i la pressió social que exercien legítimament els pacients per poder accedir a un medicament que curava una malaltia que acabava en defunció.
Les converses entre el Ministeri de Sanitat i les companyies comercialitzadores d’aquells antivirals van estar plenes de secretisme però finalment una xifra va sobresortir entre tant obscurantisme: 721 milions d’euros. La dada fa referència a la inversió que van haver de realitzar les comunitats autònomes per tractar a tots els pacients que tenien registrats, més molts altres que no estaven diagnosticats durant els primers tres anys.
El Ministeri de Sanitat va posar sobre la taula totes les formules de finançament que tenia: pagament per resultat, sostre de despesa, compra per volum… Aquelles negociacions van tenir un impacte alt en els comptes públics però avui la situació, des del punt de vista del preu, és molt diferent i els tractaments oscil·len entre els 8.000 i els 10.000 euros.
La clau des del punt de vista de l’Estat, i també per a les farmacèutiques, és que l’hepatitis C va suposar el cas més mediàtic que va demostrar que en sanitat molts cops és més correcte parlar d’inversió que de despesa. Un estudi publicat a la revista Liveración, editada per Gilead, la principal comercialitzadora d’aquests medicaments juntament amb la farmacèutica AbbVie, demostra que el retorn que ha tingut l’Estat és de 681 milions d’euros tenint només en compte les complicacions per les quals passa un pacient des de que contrau la malaltia i en els dos anys següents a la posta en marxa del Pla. Aquesta xifra augmentaria si es té en compte que la recuperació d’un pacient i la seva reincorporació completa a la societat proporciona un augment del Producte Interior Brut.
Segons els comptes realitzats per Juan Turnes, cap del servei de Digestiu de l’Hospital Montecelo de Pontevedra, s’evidencien que s’han evitat 13.791 casos de cirrosi descompensada (un 87%), estalviant 112 milions d’euros. També s’ha reduït dràsticament l’evolució de l’hepatitis cap al càncer de fetge en un 74%, estalviant 144 milions d’euros, i els casos de trasplantaments hepàtics en un 84%, reduint la factura pública en 425 milions d’euros.
Les xifres d’estalvi potencials també van ser aportades per comunitats com Cantàbria o València. De fet, la millor prova que existeix que l’Estat està conforme amb la seva inversió va ser la decisió a iniciativa pròpia de ‘democratitzar’ l’accés a tots els pacients i no només als quals estaven en fases més avançades de la malaltia.
El repte de l’eliminació
Els objectius que es va marcar l’Estat s’han anat complint paulatinament però ara diversos hepatòlegs porten mesos sol·licitant un últim esforç per assolir l’eliminació del virus a Espanya. Per entendre millor quin és el camí a recórrer, s’ha de saber que l’hepatitis C és una malaltia que durant molts anys s’incuba sense proporcionar cap símptoma en el pacient. Això comporta que molts ciutadans puguin patir-la sense ser-ne conscient, el que multiplica el risc de contagi per altres persones.
La pràctica recomanada per treure de la ignorància als pacients és el cribratge i la discussió ara està en si ha de ser a tota la població, per grups d’edat concrets i per grups denominats de risc. Molts professionals sanitaris s’inclinen per fer-ho a tota la població però el Ministeri de Sanitat, fins ara, no ho ha vist clar per les xifres de la incidència actual de la malaltia, que es situen sobre el 2 i el 3%. En qualsevol cas, Turnes afirma a Liveración que la inversió per assolir l’eliminació costaria uns 771 milions d’euros.
Font: eleconomista.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
