L’AEHVE demana adaptar el Pla Nacional contra Hepatitis C a la “nova realitat” de la malaltia
El coordinador de l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE), Javier García-Samaniego, ha demanat aquest dilluns al Govern que “actualitzi i adapti” l’estratègia nacional davant de l’hepatitis C “a la nova realitat d’aquesta malaltia a Espanya, molt diferent a aquella per a la qual va ser concebuda “.
I és que, ha recordat García-Samaniego, des d’abril de 2015 s’han tractat més de 100.000 persones amb hepatitis C a Espanya amb els nous antivirals d’acció directa (AADs), el que “ha canviat substancialment el perfil dels pacients, que ara en la majoria dels casos presenten una malaltia més lleu, així com els passos que s’han d’afrontar per aconseguir l’objectiu de l’eliminació “.
Durant les V Jornades de VIH i VHC organitzades per l’Hospital Universitari Infanta Leonor, amb la col·laboració de la Fundació SEIMC-GESIDA, el coordinador de l’AEHVE ha conclòs que el Pla Nacional per a l’Abordatge de l’Hepatitis C ha estat “pioner” a nivell europeu i s’ha situat a Espanya al capdavant dels països que més han avançat per aconseguir els objectius marcats per l’Organització Mundial de la Salut per a l’eliminació de l’hepatitis C el 2030.
Tot i això, ha criticat que els avenços aconseguits “poden caure en sac foradat” si els esforços per al tractament amb antivirals d’acció directa no s’acompanyen de “noves i urgents mesures”, el que segons la seva opinió exigeix una “adaptació i actualització immediata “de l’estratègia nacional prevista en el Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C en el Sistema Nacional de Salut (PEAHC), iniciat el 2015 i” dissenyat com a resposta a una situació molt diferent a l’actual “.
Segons ha explicat García-Samaniego, aquest objectiu és possible sempre que a l’extensió del tractament a tots els pacients diagnosticats es sumin altres polítiques, “que comencen a ser urgents”.
En aquest sentit, ha assenyalat que l’estratègia nacional contra l’hepatitis C s’ha de centrar en quatre prioritats: el desenvolupament de polítiques actives de cribratge; la millora de la continuïtat assistencial per identificar i tractar a tots els pacients amb hepatitis C que no estan en les consultes d’Hepatologia (Atenció Primària, presons i addiccions); l’enfortiment del diagnòstic en un sol pas i en tots els centres sanitaris; i la promoció de les estratègies de micro-eliminació.
Prioritats d’actuació
En relació amb la primera d’aquestes prioritats, ha assenyalat que el cribratge i tractament precoç de l’hepatitis C “no és només viable, sinó també cost-efectiu, segons han posat de manifest dos estudis recents”. “Un d’ells, a més, respon a una cohort reial (cohort Ethon, en la qual es van incloure 12.515 persones) i conclou que el cribratge és cost-efectiu en qualsevol grup d’edat, i especialment entre els 45 i 49 anys”, ha puntualitzat.
El segon estudi, basat en un model matemàtic de decisió, arriba a la conclusió que “el cribratge en població general d’entre 29 i 70 anys és més cost-efectiu que el de la mateixa població amb factors de risc”.
En relació al diagnòstic en un únic pas, “un altra de les prioritats en la lluita enfront l’ hepatitis C”, Javier García-Samaniego s’ha referit a un estudi realitzat per especialistes de la Associació Espanyola per a l’ Estudi del Fetge (AEEH), que mostra que, malgrat un 81% dels hospitals disposa dels recursos per a realitzar-lo (amb una única extracció de sang), únicament ho fa el 38%.
Així mateix, l’estudi revela que un terç dels hospitals no disposa d’una estratègia de comunicació quan es detecta una infecció activa, de manera que “hi ha un ampli marge de millora en aquesta àrea”.
Finalment, el coordinador de l’AEHVE ha incidit en la importància d’ensenyar les estratègies de microeliminación en segments específics i poblacions prioritàries com institucions penitenciàries, on explica que la prevalença és 10 vegades superior a la de la població general, “a causa principalment a les pràctiques de risc que es donen en aquesta població “.
“Les últimes dades reflecteixen que aquesta prevalença se situa entre el 14,8% a les presons administrades pel Ministeri de l’Interior i del 12 a les presons catalanes. Aquesta prevalença ha anat, però, disminuint durant els últims anys (de forma paral·lela a la disminució del VIH i del nombre d’interns UDVP), tant per les mesures preventives implantades en els centres penitenciaris, com pel canvi en les pràctiques de risc dels interns actuals i, més recentment, pel tractament de molts d’ells, fent viable l’objectiu de l’eliminació en aquest segment fins i tot abans que en la població general “, ha conclòs.
