“Tenir hepatitis C i no saber-ho pot acabar en una cirrosi”
El doctor Romero afirma que hi ha cert risc en els nascuts entre el 1950 i el 1975.
Poques malalties i en tan poc temps han tingut les fites de l’hepatitis C per a orgull d’investigadors i benefici de la ciutadania. En els anys 90 es va diagnosticar, entre el 2000 i el 2010 es va saber que originava càncer i motivava el trasplantament hepàtic; i, el 2015 van arribar els fàrmacs per curar-la fins el punt que al Virgen del Rocío han curat a un total de 2.600 malalts des de llavors.
I ara què falta? Doncs trobar a les persones que la pateixen i no ho saben perquè poden infectar a la resta. S’estima que són poques però el suficientment importants.
Així ho explica Manuel Romero, expert en la matèria i director de la càtedra d’Hepatologia de la Hispalense, la Societat Andalusa de Patologia Digestiva i Gilead Sciences, la situació d’aquesta malaltia el present i futur de la qual, o sigui, la seva eliminació, van ser tractats en unes jornades a Sevilla.
El problema és com arribar a aquelles persones que desconeixen que pateixen hepatitis C i que a més, estan fora del sistema. El primer que explica és que l’hepatitis C “es transmet per la sang a través de transfusions, per les xeringues, i practicant relacions sexuals de risc”.
Així, la captació de pacients s’està fent en els centres d’Atenció Primària, en els de tractament d’addiccions i a les presons.
Respecte als primers, és a dir, els centres de salut, ja s’han visitat tots per explicar als metges que s’ha d’estar atent per fer un cribratge opcional a pacients que van néixer entre el 1950 i el 1975 amb una senzilla analítica de sang perquè l’hepatitis C no dóna símptomes fins que apareix una cirrosi.
Aquest expert aclareix que el risc de tenir l’hepatitis C i no saber-ho és baix però existeix. I explica: “Imagini a algú que no s’ha transfós ni ha tingut relacions sexuals de risc però que als 6 anys li van posar una injecció. Han de passar moltes coses com que aquesta xeringa va ser usada abans amb algú que tenia la malaltia, amb el malalt immediatament anterior, i després, que no va ser ben desinfectada. Insisteixo en què això no és freqüent, però pot passar”.
Tot i que és més complicat arribar als usuaris dels centres de tractaments d’addiccions, el fet que hagi passat a dependre de la Diputació de Sevilla al sistema sanitari públic ha facilitat les coses perquè, segons explica Romero, quan el metge d’Atenció Primària detecta al pacient el diagnòstic es fa de seguida i el tractament igual, connectats centre de salut i Hospital Virgen del Rocío.
“Tot en un sol pas (precisa Romero) perquè no podem permetre’ns el luxe que se’ns escapi”. Per donar una idea dels casos comenta que al Polígon Sud s’ha detectat a 8 persones amb hepatitis C d’entre les 400 que hi ha en el centre de tractament d’addiccions.
A les presons també és important el temps i per això s’ha de millorar el programa de telemedicina per evitar el desplaçament del reclús a l’hospital amb tots els mitjans que comporta.
“Tot apunta a que Espanya serà el primer país del món que eliminarà l’hepatitis C el 2024”, puntualitza orgullós Manuel Romero.
A aquestes jornades va assistir també Javier Ampuero, de la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío i investigador de l’Institut de Biomedicina de Sevilla, per parlar de l’estratègia per aconseguir l’anomenat “tractament en un sol pas”.
“En l’abordatge diagnòstic i terapèutic actual de l’hepatitis C (explica Ampuero), els pacients han d’anar en diverses ocasions a la consulta per ser, primer, diagnosticats i, segon, rebre el tractament. En total, unes 3 o 4 visites. Això fa que hi hagi persones que perdin el seguiment en algun d’aquests cops que hi assisteix. Amb l’estratègia d’un sol pas es pretén que, en una única visita, els pacients puguin rebre el tractament més òptim”.
Font: sevilla.abc.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
