Identifiquen factors essencials per a la infecció crònica per hepatitis B
Investigadors de la Universitat de Princeton, als Estats Units, han identificat un conjunt de proteïnes humanes que el virus de l’hepatitis B (VHB) utilitza per establir-se de forma permanent dins de les cèl·lules hepàtiques, segons publiquen a la revista Nature Microbiology.
Aquest descobriment podria suggerir noves direccions per a les teràpies per tractar la infecció crònica pel VHB, una malaltia que augmenta el risc de desenvolupar càncer de fetge i és responsable de gairebé 900.000 morts a tot el món cada any.
Més de 250 milions de persones estan infectades crònicament amb el VHB
L’afecció segueix sent incurable i els pacients actualment requereixen tractament de per vida amb medicaments antivirals que encara els deixen en un major risc de desenvolupar no només càncer de fetge sinó també altres malalties del fetge, inclosa la cirrosi hepàtica.
Quan el VHB ingressa per primer cop a les cèl·lules hepàtiques del seu hoste, el seu genoma d’ADN conté diversos buits i d’altres imperfeccions que han de reparar-se abans que el virus pugui establir una infecció permanent.
Per fer això, el VHB ha de comptar amb l’ajuda de la maquinària de reparació d’ADN de la seva cèl·lula hoste, però exactament quins components d’aquesta maquinària necessita el virus segueix sent un misteri durant dècades.
Per identificar els components necessaris per reparar l’ADN del VHB, Alexander Ploss, professor associat de Biologia Molecular a Princeton, i el seu company postdoctoral Lei Wei, van recrear el procés en un tub d’assaig.
Els investigadors van provar dotzenes de factors de reparació d’ADN i van descobrir que un conjunt de només cinc factors purificats de cèl·lules humanes era suficient pel procés de reparació. Eliminar fins i tot un d’aquests cinc factors va evitar que el procés de reparació es completés amb èxit, el que suggereix que atacar qualsevol d’aquests cinc factors pot prevenir potencialment la infecció pel VHB.
Un dels factors de reparació essencials, un enzim conegut com ADN polimerada delta, és inhibida per un medicament anomenat aphidicolina. Wei i Ploss van descobrir que el tractament amb afidicolina pot prevenir la reparació de l’ADN del VHB, no només en el tub d’assaig sinó també en les cèl·lules hepàtiques infectades pel virus.
Ploss espera que més estudis revelin exactament com els cinc factors de reparació treballen junts per reparar el genoma del VHB.
“El nostre estudi és un excel·lent punt de partida per respondre finalment la pregunta de fa dècades de com es genera la forma estable de l’ADN del virus. Fins que comprenguem aquest procés, que és crucial per a la persistència del VHB, les teràpies clíniques dirigides que poden eliminar completament la infecció romandran fora de l’abast”, destaca Ploss.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
