Lourdes Oña és la infermera responsable de la consulta monogràfica de malalties hepàtiques de l’Hospital Universitari Ramón i Cajal des de que aquesta es posés en marxa ja el 2015.

El motiu pel qual es va crear, explica, va ser el maneig dels pacients amb hepatitis C que llavors començaven a tractar-se amb els antivirals d’acció directa. Gràcies a aquests tractaments, els pacients amb hepatitis C s’han anat curant en la seva majoria i d’altres amb diverses patologies relacionades amb el fetge han anat guanyant terreny en aquesta consulta, com els que presenten cirrosi i molt especialment aquells que presenten un hepatocarcinoma cel·lular.

Lourdes forma part d’un equip multidisciplinari en què es decideix quins pacients poden beneficiar-se de la seva consulta d’infermeria i on el treball detalla, és molt variat i va des de la gestió de proves per a què aquestes es realitzin dins dels terminis establerts i es redueixi el nombre de cops que han d’anar a l’hospital fins a la gestió del transport en ambulància o d’un hospital de dia en el cas de pacients amb insuficiència renal.

Hepatocarcinoma cel·lular

Quan es tracta de pacients amb un hepatocarcinoma cel·lular en els quals la malaltia ha progressat i s’ha de recórrer a un tractament sistèmic, la seva tasca va més enfocada a la cura. “En aquests casos, fem una valoració per tenir una fotografia basal abans de començar el tractament. A més, els hi expliquem en què consisteix el tractament que se’ls hi ha prescrit, com prendre’l si és oral o quina és la periodicitat i com són els circuits en el cas del intravenós, quines són les precaucions que han d’adoptar en ambdós casos, els possibles efectes adversos que poden presentar-se i com actuar o quan alarmar-se i venir o contactar amb nosaltres. A més, es programen les següents visites, es fan les analítiques que precisi i el seguiment d’efectes secundaris”, detalla.

Com explica Lourdes Oña, “en alguns grups terapèutics, els efectes adversos són seriosos, per això, és molt important que fem un correcte seguiment, per assegurar-nos que hi ha una adequada adherència terapèutica. Hem de sonar suport i ajudar al pacient sempre, especialment si sorgeix quelcom que pot fer que abandoni el tractament; la nostra tasca aquí és fonamental”.

L’espectre de possibles efectes adversos en aquests casos és ampli, així, estan aquells relacionats amb la pell, la tensió arterial, les alteracions del ritme intestinal, el cansament, la hiporèxia… “la meva tasca és que sàpiguen que aquests efectes poden aparèixer i si és així que els hi donin la importància que tenen i coneguin com fer-los front. A més, sempre els hi donem l’opció de contactar amb nosaltres si veuen que se’ls hi escapa de les mans”.

L’empatia amb aquests pacients és fonamental i és que, com senyala Lourdes Oña, hi ha moments en què poden venir-se avall, per exemple, si es desestima el trasplantament hepàtic. “Quan això passa, el pacient sent que el sòl sobre el que trepitja comença a tremolar. Aquí hem de ser forts i donar-los suport, a ells i a les seves famílies”, afegeix.

Per aquesta infermera és una sort comptar amb consultes monogràfiques especialitzades com aquesta, no obstant, no tots els hospitals disposen d’elles, malgrat el benefici que suposa pels pacients. “Com a parts de l’equip multidisciplinari, cadascun aporta el seu coneixement i nosaltres som les expertes en la cura”, incideix.

L’estigma de la cirrosi

En el cas dels pacients que arriben a aquesta consulta i presenten cirrosi derivada del consum d’alcohol, aquesta infermera destaca l’estigma associat a la malaltia ja que tendeix a pensar-se que són persones que consumeixen grans quantitats d’alcohol quan la realitat no difereix tant del que la societat considera un consum moderat. “Socialment està molt acceptat el consum d’alcohol, tot es celebra menjant i bevent i la majoria de les persones creuen que la cirrosi només afecta als alcohòlics, però no és així. Més enllà d’una cervesa diària en la dona o dos en l’home és ja un consum de risc, tanmateix, la població no ho percep així i quan es parla de cirrosi es pensa en un perfil que no sempre correspon al real. Hem de fer un esforç en aquest sentit i educar en un consum responsable”, apunta.

Fetge gras

Lourdes Oña ha vist com en els sis anys al front d’aquesta consulta el perfil de l‘usuari ha anat canviant i ara, gràcies a tractaments capaços de curar l’hepatitis C, aquests pacients, raó per la qual es va crear la consulta, han passat a un segon pla. No obstant, malauradament, veu com s’està incrementant un nou perfil, el del pacient amb fetge gras no alcohòlic, vinculat a un estil de vida marcat per una mala alimentació i el sedentarisme. “La diabetis tipus 2, l’obesitat, la síndrome metabòlica… són tots factors de risc que podem prevenir i que, tanmateix, estan donant lloc a que cada cop hi hagi més persones amb fetge gras no alcohòlic que poden derivar en una cirrosi i acabar en consultes com la nostra”. Per això, conclou aquesta infermera, “és fonamental que eduquem a la població en hàbits saludables. L’educació de la població en salut és una tasca eminentment infermera i hem d’actuar si volem evitar que les nostres consultes s’omplin de pacients que presenten cirrosi per aquesta causa amb tot el que això comporta”.

 

Font: diarioenfermero.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Related Post