Una investigació de la UPNA situa la taxa de curació de l’hepatitis C en el 97%

27/02/2019 | Articles, Notícies de premsa

La tesi de Regina Juanbeltz Zurbano afirma que els antivirals d’acció directa són útils fins i tot en pacients coinfectats per VIH i amb cirrosi hepàtica.

L’hepatitis C crònica constituïa un problema de salut pública d’important magnitud a Espanya el 2015: l’aproximadament mig milió de persones afectades podien presentar complicacions greus, com el càncer hepàtic i la cirrosi, pel que era la primera causa de trasplantament de fetge en el nostre país. No obstant, el tractament amb antivirals d’acció directa ha aconseguit entre el 2015 i el 2017 “òptims resultats en salut en un context de vida real, amb una taxa de curació del 97% en els pacients tractats a Navarra”.

L’efectivitat va ser elevada (superior al 95% de curació) fins i tot en poblacions clàssicament considerades difícils de tractar, com els pacients coinfectats per VIH i amb cirrosi hepàtica. Aquestes conclusions es recullen en la tesi doctoral de la farmacèutica hospitalària Regina Juanbeltz Zurbano (Pamplona, 1986), defensada a la Universitat Pública de Navarra (UPNA) amb qualificació d’excel·lent cum laude.

“Els nous antivirals han demostrat tenir un bon perfil de seguretat en pràctica clínica, simplificant la monitorització dels pacients durant la teràpia, amb un menor consum de recursos sanitaris”, senyala la nova doctora, que subratlla també que la curació de la infecció pel virus de l’hepatitis C “té un impacte positiu sobre la qualitat de vida dels pacients, fins aconseguit equiparar-la a la de població general espanyola del mateix sexe i edat pels pacients en els estadis més lleus de la malaltia”. 

L’objectiu del tractament antiviral és eliminar la infecció pel virus de l’hepatitis C per evitar la progressió de la malaltia i les seves complicacions. “Fins l’any 2015, el tractament es basava en interferó, amb taxes d’èxit limitades i múltiples efectes adversos”, explica. Des d’aquest any, s’han comercialitzat a Espanya diferents combinacions d’antivirals d’acció directa contra el virus, el que ha suposat un canvi rellevant en el maneig de la malaltia.

Elevat cost inicial

L’elevat cost inicial dels fàrmacs va dificultar l’accés simultani de tots els pacients al tractament, pel que es va prioritzar el tractament d’aquells que es trobaven en les fases més avançades de la malaltia. El descens progressiu del cost dels fàrmacs possibilita en l’actualitat l’accés universal al tractament dels pacients amb hepatitis C.

“Els assajos clínics d’aquests nous fàrmacs mostraven resultats prometedors, amb alta eficàcia per aconseguir la curació de la infecció. Davant l’arribada dels nous medicaments, existia la necessitat d’avaluar-los en la vida real, ja que els resultats terapèutics en la pràctica clínica poden ser menys favorables que els observats en els assajos clínics”, subratlla Juanbeltz.

Per això, la investigadora va centrar el seu estudi en tres eixos: saber quant curen els nous antivirals, com ho fan (si són segurs) i l’impacte sobre la qualitat de vida dels pacients, “un aspecte nou ja que tot just havia estat avaluat prèviament en els assajos clínics”. Va analitzar els pacients tractats amb antivirals d’acció directa en el Complex Hospitalari de Navarra des del 2015 al 2017. “El tractament es va considerar efectiu quan no es detectava el virus en sang a les dotze setmanes de finalitzar el tractament. Els resultats han demostrat una efectivitat global dels antivirals d’acció directa a Navarra del 97%, han demostrat tenir un bon perfil de seguretat en pràctica clínica i la curació de la infecció pel virus de l’hepatitis C té un impacte positiu sobre la qualitat de vida dels pacients”, conclou.

 

Font: eldiario.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

27/02/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post