El tractament exitós del virus de l’hepatitis C (VHC) pot conduir a una reducció en l’activació immune relacionada amb la fuga de bacteris de l’intestí en persones amb coinfecció per VIH/VHC, segons un estudi presentat a la 10ª Conferència Internacional de la Societat de la Sida sobre Ciència del VIH a la ciutat de Mèxic al juliol.

La investigació ha demostrat que la inflamació crònica contribueix a una sèrie d’afeccions, incloses les malalties cardiovasculars i el càncer, en persones que viuen amb el VIH, fins i tot si estan en teràpia antiretroviral efectiva que manté la supressió viral.

Començant en les primeres etapes de la infecció, el VIH danya el revestiment intestinal, permetent que els bacteris intestinals es filtrin, un procés conegut com translocació microbiana. Quan això succeeix, un component de membrana bacteriana conegut com a lipopolisacàrid (LPS) desencadena l’activació de macròfags i altres cèl·lules immunes, el que porta a una resposta inflamatòria.

El VHC també juga un paper en la inflamació crònica, el que pot ajudar a explicar per què augmenta el risc d’altres afeccions de salut més enllà de la malaltia hepàtica. Curar l’hepatitis C no només disminueix el risc de càncer de fetge i insuficiència hepàtica, sinó que els estudis mostren que el tractament exitós del VHC s’associa amb una reducció de la malaltia i la mortalitat no relacionades amb el fetge en persones amb coinfecció per VIH/VHC també.

La Dra. Audrey French de Cook County Health a Chicago i els seus col·legues van analitzar l’efecte de curar el VHC en els biomarcadors de l’activació de macròfags (CD163 soluble) i la translocació microbiana (CD14 soluble), que s’han implicat en la patogènesi d’afeccions greus no relacionats amb la sida, incloses les malalties cardiovasculars.

Aquesta anàlisi estudiada va incloure a 126 dones amb coinfecció per VIH/VHC que van ser tractades amb èxit per hepatitis C en l’Estudi Interagencial de VIH de la Dona, un gran estudi longitudinal de dones VIH positives amb VIH i demogràficament similars en diverses ciutats dels Estats Units.

Les dones tenien una edat mitjana de 56 anys i aproximadament la meitat eren afroamericanes, el que reflecteix la demografia de les dones que viuen amb el VIH als Estats Units. Una mica més del 70% tenia una càrrega viral de VIH indetectable i el recompte mig de CD4 era alt, a 615 cèl·lules/mm3. Un de cada 10 tenia evidència de cirrosi hepàtica segons els índexs de biomarcadors de fibrosi APRI i FIB-4. La majoria dels participants es van curar amb antivirals d’acció directa, però prop del 10% van ser tractes amb èxit amb teràpia basada en interferó.

Al comparar els nivells de CD163 i CD14 solubles abans i després del tractament de l’hepatitis C, els investigadors van informar que els nivells d’ambdós biomarcadors van disminuir després de l’eradicació del VHC. El CD163 soluble va disminuir de 7,1 a 6,6 ng/ml, mentre que el CD14 soluble va disminuir de 14,6 a 14,5 pg/ml. Tot i que petits, aquests canvis van ser estadísticament significatius, el que significa que probablement no es van deure només a l’atzar, i es van mantenir després d’ajustar per factors com l’edat, la raça, l’etapa de la malaltia hepàtica, el recompte de CD4, la càrrega viral del VIH i el consum d’alcohol.

Com s’esperava, els investigadors van trobar que les puntuacions de fibrosi APRI i FIB-4 van disminuir significativament després del tractament exitós de l’hepatitis C. A més, les majors disminucions en CD163 i CD14 solubles després d’una cura de VHC es van correlacionar amb una major millora en els biomarcadors de fibrosi hepàtica. El proper pla dels investigadors és afegir elastografia transitòria (FibroScan), un mètode no invasiu més precís per avaluar la fibrosi hepàtica.

“El tractament exitós de l’hepatitis C va disminuir significativament els marcadors de translocació microbiana i activació de macròfags en dones coinfectades per VIH/VHC”, van concloure els investigadors.

L’associació entre la disminució de CD163 y CD14 solubles i la disminució dels biomarcadors de fibrosi “suggereix que un component de l’efecte saludable de la cura del VHC és un efecte posterior, amb una millora en la fibrosi hepàtica que disminueix la translocació microbiana”, van continuar. “Aquest estudi demostra un mecanisme potencial pel qual la cura del VHC condueix a la reducció de l’aparició de comorbiditats no relacionades amb la sida associades al VIH”.

 

Font: infohep.org

Referència: Burke K et al (French A presenting). The effect of hepatitis C (HCV) cure on markers of macrophage activation and microbial translocation among HIV seropositive women. Tenth International AIDS Society Conference on HIV Science, Mexico City, abstract TUPDA0106, 2019.

Notícia traduïda per l’ASSCAT

19/09/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post