Hepatitis C

Generalitats sobre l’hepatitis C

L’hepatitis és una inflamació del fetge (‘itis’ significa inflamació en grec clàssic i ‘hepato’, pertanyent o relatiu al fetge). Pot tenir diverses causes diferents, com infeccions (virus, bacteris, fongs i paràsits), medicaments i productes químics. Una forma freqüent d’hepatitis es deu a un consum excessiu d’alcohol durant un període prolongat, el que es coneix com ‘hepatitis alcohòlica’.

Els virus són la causa més freqüent d’hepatitis per infecció. El període immediatament posterior a la infecció per un virus d’hepatitis s’anomena ‘fase aguda’ i, quan la infecció per un virus de l’hepatitis persisteix durant més de sis mesos seguits, es denomina ‘fase crònica’ de la infecció.

Hi ha diversos virus que causen hepatitis víriques (virus A, B, C, D i E), però només els de les hepatitis B, C i D poden provocar una hepatitis crònica.

Causes de l’hepatitis C

Una hepatitis C aguda a causa de la infecció pell virus de l’hepatitis C (VHC) pot trigar entre 50-150 dies a desenvolupar-se. La majoria de les persones que resulten infectades pel virus de l’hepatitis C no manifesten símptomes. No obstant això, al voltant del 20% si presentarà símptomes, sovint en forma d’una malaltia ‘pseudo gripal’ breu.

Els símptomes de l’hepatitis C aguda poden ser:

  • Astènia (cansanci extrem)
  • Nàusees (ganes de vomitar)
  • Ictericia (coloració groguenca de la pell i els ulls)
  • Orina fosca
  • Febre

En el 70% -90% de les persones, el virus roman en l’organisme més enllà de la fase aguda de la infecció. Es parla llavors d’una infecció crònica. No se sap per què algunes persones combaten el virus amb èxit, mentre que la majoria es mantenen infectades de forma crònica, llevat que s’apliqui un tractament antiviral que elimini el VHC.

La major part de les persones amb hepatitis C crònica (definida com una malaltia continua sense milloria durant almenys sis mesos) no té símptomes. Quan apareixen símptomes, poden ser semblants als que s’experimenten durant l’hepatitis C aguda, però sense icterícia. A excepció de l’astènia, els símptomes de l’hepatitis C crònica solen ser menys nombrosos i intensos que els que s’observen durant una infecció aguda.

L’hepatitis C és la segona hepatitis més freqüent després de l’hepatitis B i se sap que està causada pel VHC, virus que va ser identificat en 1989. Abans d’aquest moment, els metges només eren conscients de l’existència d’una malaltia infecciosa desconeguda de transmissió hemàtica, és a dir, contacte sanguini directe amb una altra sang infectada, que cridaven ‘hepatitis no A, no B’. Aquesta malaltia es va denominar així perquè causava inflamació hepàtica, però era diferent dels virus de l’hepatitis A i B que ja es coneixien.

Sovint, l’hepatitis C és una malaltia crònica, el que significa que pot seguir produint dany hepàtic durant un període prolongat de temps (dècades). Pot estar present durant molts anys sense ocasionar cap símptoma, per la qual cosa sovint es denomina ‘epidèmia silenciosa’. En alguns casos, el malalt d’hepatitis C roman asimptomàtic tot i que s’hagi produït un dany hepàtic important.

Pot passar que quan apareixen els símptomes una persona amb hepatitis C ja tingui una afectació hepàtica avançada. La rapidesa amb què es produeix el dany hepàtic depèn de diversos factors que no estan determinats amb exactitud però que en general depenen de l’edat en el moment d’infecció, la raça, la forma de vida, la presència d’altres infeccions i la recepció de tractament. Des del descobriment del virus, s’han produït nombrosos avenços en la investigació de l’hepatitis C. Ara se sap que hi ha diferents tipus de virus de l’hepatitis C, en funció de les variacions genètiques, així com que les infeccions per alguns d’ells són diferents pel que fa a la resposta al tractament. Els diferents tipus genètics s’anomenen genotips (per exemple, genotip 1) i cada genotip també pot contenir diversos subtipus (per exemple, genotip 1, subtipus a).

La infecció pel VHC és un problema de salut pública global. S’estima que en el conjunt de la població mundial la prevalença global d’anticossos contra el VHC (anti-VHC) en adults és del 2,0% i del 1,6% en totes les edats. La prevalença de la infecció virémica és de l’1,4% (1,2-1,7%) en adults i de l’1,1% (0,9-1,4%) en totes les edats. Tot això suposa unes xifres d’entre 92 i 150 milions de persones amb anti-VHC i entre 64 i 103 milions de persones amb infecció virèmica.

No en tots els països hi ha el mateix percentatge de persones afectades per l’hepatitis C. Egipte és el país del món amb el major nombre comunicat de casos d’hepatitis C, de manera que es considera que el 15% -20% de la seva població es troba infectada. En canvi, es creu que l’1% -1,9% de la població pateix hepatitis C en els països desenvolupats, com els Estats Units, Japó i Austràlia. A Europa, la població infectada es calcula que està al voltant del 0,5% -2% de la població1, encara que les xifres varien al llarg del continent; el nord d’Europa compta amb el nombre més baix de casos d’hepatitis C comunicats de tot el món (afecta el 0,1% -1% de la població), mentre que l’est d’Europa es troba entre els més afectats (fins al 6% de la població), juntament amb algunes regions d’Àsia i el nord d’Àfrica.

També hi ha diferències en la distribució dels genotips del virus de l’hepatitis C. Dels principals genotips, el 1a i el 1b són els més freqüents i apareixen normalment a Europa, Estats Units i Japó. Els genotips 2 i 3 es troben distribuïts per tot el món, el genotip 4 és habitual a l’Orient Mitjà i Àfrica central, el genotip 5 és freqüent a Sud-àfrica i el genotip 6 es troba principalment a Àsia.

Quan es diagnostica i tracta amb temps suficient, pot reduir substancialment o evitar el dany hepàtic causat per l’hepatitis C. No obstant això, quan es deixa que l’hepatitis C evolucioni més temps encara (sovint, dècades) sense tractament, pot causar fibrosi ( formació de cicatrius) i cirrosi (alteració estructural per cicatrització) del fetge, així com una forma de càncer de fetge anomenada hepatocarcinoma.

Algunes persones amb hepatitis C que presenten una hepatopatia terminal necessiten un trasplantament de fetge. Avui dia, l’hepatitis C constitueix la primera causa de trasplantament de fetge a Europa i Estats Units.

21/06/2018

Info de contacte

Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis

Pere Vergés 1, pis 8, desp 11, Hotel d’Entitats La Pau,    08020 – Barcelona

}

Dill-Dij de 09:00-13:30h.

933 145 209 – 615 052 266

Envia'ns un missatge