Glecaprevir/pibrentasvir en pacients amb infecció crònica per VHC genotip 3: anàlisi integrat dels estudis clínics de fase 2 i 3

El glecaprevir coformulat amb pibrentasvir (G/P) (Maviret®) està aprovat per tractar la infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC) i va ser altament eficaç en els estudis de fase 2 i 3.

El tractament de la infecció pel genotip 3 del VHC (GT-3) segueix sent una prioritat, ja que aquests pacients són més difícils de curar i tenen un major risc d’esteatosi hepàtica, progressió de la fibrosi i desenvolupament de carcinoma hepatocel·lular (HCC).

Es van avaluar les dades agrupades de cinc assajos de fase 2 o 3 amb el tractament amb G/P en pacients amb infecció crònica per VHC GT-3 administrat durant 8, 12 o 16 setmanes. Es van avaluar la seguretat i la resposta virològica sostinguda 12 setmanes després del tractament (RVS       12).

L’anàlisi va incloure 693 pacients amb infecció per GT-3. La RVS12 es va aconseguir en el 95% dels pacients sense tractament previ i sense cirrosi que van rebre 8 setmanes (198/208) o bé 12 setmanes (180/294) de G/P. Els pacients sense tractament previ i amb cirrosi van tenir una taxa de RVS12 del 97% (67/69) amb G/P a les 12 setmanes. Els pacients no cirròtics i amb tractament previ van tenir taxes de RVS12 del 90% (44/49) i del 95% (21/22) amb G/P en teràpies de 12 i 16 setmanes, respectivament. El 94% (48/51) dels pacients amb cirrosi i amb tractament duran 16 setmanes van aconseguir la RVS12. No es van atribuir events adversos greus a G/P; les reaccions adverses que van portar a la suspensió del fàrmac en l’estudi van ser rares (<1%).

La combinació G/P va ser ben tolerada i eficaç per a pacients amb infecció crònica per VHC GT-3, independentment de l’estat de la cirrosi o l’experiència prèvia amb el tractament. Les durades de 8 i 12 setmanes van ser eficaces pels pacients sense tractament previ sense cirrosi i amb cirrosi compensada, respectivament. El G/P durant 16 setmanes va ser eficaç en pacients amb experiència prèvia de tractament independentment de l’estat de la cirrosi.

El GT-3 del virus de l’hepatitis C (VHC) és el segon genotip més prevalent a tot el món, responsable d’aproximadament el 25-30% de 71-80 milions d’infeccions per VHC estimades. Les teràpies antivirals d’acció directa (AADs) han reemplaçat a l’interferó pegilat (pegIFN) més ribavirina (RBV) com el tractament estàndard per a la infecció crònica per VHC, i mostren altes taxes de resposta virològica sostinguda en la setmana 12 després del tractament (RVS12) en la majoria dels genotips del VHC. No obstant, aquestes taxes poden ser més baixes en les subpoblacions de pacients amb infecció per GT-3, particularment en aquells amb cirrosi i/o si han rebut un tractament previ contra el VHC. A més de ser més difícil de curar, el VHC de GT-3 s’associa amb taxes més altes d’esteatosi hepàtica, una major incidència de carcinoma hepatocel·lular que altres genotips del VHC, i és un predictor independent de la progressió de la fibrosi.

El glecaprevir/pibrentasvir combinat és un tractament aprovat en països com els Estats Units, el Canadà, Europa, Austràlia i el Japó, pels sis principals genotips del VHC en pacients sense cirrosi i amb cirrosi compensada. El glecaprevir (GLE) i el pibrentasvir (PIB) tenen cadascun una alta barrera a la resistència, una potent activitat antiviral pangenotípica, principalment a nivell de metabolisme i la depuració biliar, i una excreció renal insignificant. In vitro, el PIB manté l’activitat contra les substitucions d’aminoàcids de posició única NS5A del GT-3a que es sap que confereixen alts graus de resistència als inhibidors de NS5A de generacions anteriors (M28T, A30K i Y93H).

Segons les recents xifres de l’Observatori Polaris, es projecta que els pacients sense tractament previ i sense cirrosi representen aproximadament el 80% dels pacients amb infecció per VHC, inclosos els pacients amb GT-3. A més, l’evidència epidemiològica suggereix que entre el 50% i el 65% de les persones amb infecció per GT-3 són usuaris de drogues injectables (actuals o en el passat), una població de pacients que és significativa en l’epidèmia actual de VHC. Avui en dia, la combinació G/P és l’únic règim de 8 setmanes recomanat tant per l’Associació Americana per a l’Estudi de Malalties Hepàtiques (AASLD, en les seves sigles en anglès) com per les pautes de tractament de l’Associació Europea del Fetge (EASL, en les seves sigles en anglès) per a pacients amb GT-3 sense tractament previ i sense cirrosi; en base a una RVS del 95% en la setmana 12 posterior al tractament (RVS12) obtinguda en l’estudi de fase 3 RESISTÈNCIA-3.

Com es va mencionar anteriorment, els pacients infectats amb VHC de GT-3 amb cirrosi i/o experiència prèvia de tractament del VHC han estat històricament els pacients més difícils de curar. En l’estudi de fase 3 SURVEYOR-2 Part 3, el 98% (39/40) dels pacients sense tractament previ amb infecció per VHC de GT-3 i cirrosi compensada van aconseguir una RVS12 després de 12 setmanes de G/P. Sobre la base d’aquests descobriments, l’AASLD i l’EASL recomanen 12 setmanes de tractament amb G/P per a pacients sense tractament previ amb cirrosi compensada. A SURVEYOR-2 Part 3, les taxes de RVS12 en pacients amb experiència en el tractament i sense cirrosi tractats durant 12 i 16 setmanes van ser del 91% i el 95%, respectivament; la taxa de RVS12 en pacients amb tractament previ amb cirrosi compensada tractats durant 16 setmanes va ser del 96%. Basat en part en aquests resultats, el G/P de 16 setmanes és un règim alternatiu segons les directrius de l’AASLD per a pacients amb tractament previ amb pegIFN, independentment de la presència de cirrosi.

En aquesta anàlisi integrada de les dades de cinc assajos de fase 2 o 3 que van avaluar l’eficàcia i la seguretat de 8, 12 i 16 setmanes de G/P en pacients amb infecció crònica per VHC de GT-3, incloent pacients amb cirrosi compensada i/o tractament previ. Els pacients es van agrupar segons si tenien cirrosi, tractament previ i durada del tractament amb G/P. La seguretat i la RVS12 es van analitzar per a cada subgrup.

Referència: Steven Flamm et al. Journal of Viral Hepatitis nov 2018 (doi: 10.1111/jvh.13038).

Notícia traduïda i adaptada per l’ASSCAT