Els pacients amb malaltia hepàtica crònica enfronten un major risc de DILI?
La investigació suggereix un vincle d’allò que els desenvolupadors de medicaments han de conèixer, segons un expert.
Les persones amb certs tipus de malaltia hepàtica crònica poden ser particularment susceptibles a una lesió hepàtica induïda per fàrmacs (DILI, en les seves sigles en anglès), i la indústria farmacèutica hauria de tenir en compte a aquesta població durant el desenvolupament del fàrmac, segons un expert.
De fet, algunes investigacions van suggerir que la lesió hepàtica induïda per fàrmacs està relacionada amb un major risc de resultats pobres en pacients amb malaltia hepàtica preexistent, segons Naga Chalanasi, MD, de l’Escola de Medicina de la Universitat d’Indiana a Indianapolis.
Chalasani va impartir la conferència d’avantguarda sobre l’hepatotoxicitat de Hyman J. Zimmerman titulada “DILI en la malaltia hepàtica crònica: el proper gran obstacle” a The Liver Congress 2018, la reunió anual de l’Associació Americana per a l’Estudi de les Malalties Hepàtiques (AASLD, en les seves sigles en anglès).
Chalanasi va examinar certs medicaments que, segons es va informar, o suposadament, tenen un major risc d’hepatotoxicitat en la malaltia hepàtica, inclosos els medicaments contra la tuberculosi, com INH, rifampina o pirazinamida, i el tractament antiretroviral de gran activitat (TARGA), com nevirapina. Els pacients amb hepatitis C crònica o hepatitis B es van associar amb augments en el risc de toxicitat hepàtica.
“Però els experts han acordat que la reconstitució immune amb la teràpia antiretroviral pot conduir a la reactivació d’una infecció viral subjacent”, va explicar Chalanasi, caracteritzant això com un “important factor de confusió”.
Chalasani va presentar dades no publicades del seu grup d’investigació en el qual van investigar el paper de la malaltia hepàtica subjacent i el seu paper en l’augment del risc de lesió hepàtica induïda per fàrmacs per totes les causes. Van examinar dades de 10 medicaments receptats, inclosos antibiòtics comuns com ciprofloxacina, levofloxacina, amoxicilina-clavulanato i azitromicina, d’Indiana Health Exchange, i van comparar la freqüència de sospita de DILI entre individus amb probable malaltia hepàtica crònica i dos grups de control sense evidència bioquímica de malaltia hepàtica en un període de 10 anys.
En general, van trobar que la freqüència de sospita de DILI en la cohort de malaltia hepàtica crònica era aproximadament sis cops més alta que qualsevol dels grups de control. La seva hipòtesi a l’entrar en l’estudi va ser que les persones amb malaltia hepàtica crònica no tenen un major risc de DILI degut als agents hepatotòxics comuns.
El grup de Chalasani també va trobar evidència que DILI va tenir un impacte en els resultats pels pacients amb malaltia hepàtica crònica amb la freqüència de mort o trasplantament de fetge dins dels 6 mesos de la sospita de lesió hepàtica induïda per fàrmacs (20% en el grup de malaltia hepàtica crònica enfront al 8%-14% en els grups de control).
“A l’entrar en això, no vam pensar que hi hauria un major risc de mals resultats, però estem començant a veure-ho”, va afirmar Chalanasi. “Existeix el suggeriment que si pateix una malaltia hepàtica crònica i desenvolupa una lesió hepàtica induïda per medicaments, pot córrer un major risc de mort”, va afegir.
Les dades no publicades també van trobar que la malaltia hepàtica de moderada a greu va ser un predictor independent de la mortalitat als 6 mesos en pacients amb DILI agut, segons Chalanasi.
Un estudi va suggerir que la malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès) també sembla exercir un paper en el desenvolupament d’una lesió hepàtica induïda per fàrmacs, va dir, citant un petit estudi del 2007 que va trobar que NAFLD estava “fortament associat amb DILI”.
Chalasani va repassar després com la indústria farmacèutica avalua un compost pel seu potencial hepatotòxic, i qualifica l’examen preclínic “més com un art que com una ciència”.
“El paradigma de la indústria no està dissenyat per detectar el potencial hepatotòxic en pacients amb malaltia hepàtica subjacent”, va apuntar Chalanasi. “Algunes d’aquestes teràpies han d’adaptar-se a pacients amb malaltia hepàtica crònica”.
Un exemple va ser l’ús potencial d’animals amb esteatohepatitis no alcohòlica (NASH, en les seves sigles en anglès) induïda per la dieta en les proves preclíniques.
Chalanasi va suggerir el potencial de revisions als estàndards de la indústria, com la Llei de Hy, que està dissenyada per detectar l’hepatotoxicitat en els assajos de medicaments, i va afegir que la FDA podria estar revisant la seva guia del 2009 que va abordar la lesió hepàtica induïda per medicaments en l’avaluació clínica prèvia a la comercialització.
Chalasani va mencionar a IQ-DILI, una associació que involucra a la indústria, reguladors i acadèmics que ara estan desenvolupant les “millors pràctiques per gestionar diversos aspectes d’aquest problema”.
Font: medpagetoday.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
