Els nous antivirals també curen l’hepatitis C en pacients coinfectats amb VIH
La investigació ha emprat les dades del Registre d’Utilització d’Antivirals pel Virus de l’Hepatitis C (VHC) a la Comunitat de Madrid, on els professionals registren les dades de situació clínica, tractament i evolució de la malaltia.
Des de que el 2014 es va iniciar el tractament amb antivirals d’acció directa cap al gener de 2018, s’han tractat 18.687 pacients en els centres del Servei Madrileny de Salut (SERMAS). L’estudi engloba als primers 2.369 pacients coinfectats per VHC i VIH que fins agost de 2016 havien completat el tractament. Ja existien estudis de tractament amb antivirals d’acció directa en pacients coinfectats en el món real, però la majoria amb un limitat nombre de pacients. No obstant, aquesta investigació molt major, unida a la qualitat de les dades, ha permès avaluar els resultats del tractament amb diferents pautes d’antivirals, a més dels factors predictors de resposta al tractament, quelcom difícil de determinar per a un tractament tan eficaç i sobre el que gairebé no hi havia informació contrastada.
En aquest estudi s’han tingut en compte les dades del Registre d’Utilització d’Antivirals pel Virus de l’Hepatitis C (VHC) a la Comunitat de Madrid, on els professionals sanitaris registren obligatòriament les dades de situació clínica, tractament i evolució de la malaltia de tots els pacients infectats amb aquest virus que són tractats en els hospitals madrilenys. Com a conseqüència, reuneix el major nombre de pacients en seguiment registrat fins el moment a Europa, incloent els infectats per Hepatitis C que també ho estaven per sida, pacients que fins fa uns anys eren més difícils de tractar.
Per mesurar l’eficàcia del tractament es va utilitzar la resposta viral sostinguda, és a dir, l’absència de partícules del VHC en sang a les 12 setmanes d’haver finalitzat el tractament. Així, es va obtenir la curació de l’hepatitis C en el 92% dels pacients i menys de l’1% van haver de suspendre el tractament degut a esdeveniments adversos.
L’estudi l’han realitzat investigadors dels centres del Servei Madrileny de Salut, la Subdirecció General de Farmàcia i Productes Sanitaris de la Comunitat de Madrid i l’Institut de Salut Carlos III, en una coordinació modèlica entre professionals i autoritats sanitàries. Els resultats preliminars es van presentar en el Congrés de la Societat Americana del Fetge celebrada a Boston el novembre de 2016, i han estat publicats a la revista científica Hepatology, el gener de 2018. La introducció d’antivirals d’acció directa enfront al virus de l’hepatitis C ha estat un dels principals avanços en medicina clínica en les últimes dècades. Durant la investigació clínica d’aquests medicaments i les seves combinacions es van incloure en els estudis, en major o menor mesura, a pacients coinfectats per VHC/VIH.
No obstant, l’efecte terapèutic i la seguretat que ofereixen aquests tractaments no es coneixen completament fins que no s’usen de forma generalitzada. Per aquest motiu és molt necessari saber com es comporten en el món real en tot tipus de pacients, que tenen amb freqüència malalties afegides i característiques més desfavorables.
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
