Apropar el tractament al pacient, clau en l’eliminació de l’hepatitis C

Apropar el diagnòstic i el tractament al pacient, la clau per eliminar l’hepatitis C en poblacions vulnerables segons els experts participants en el Congrés del Grup d’Estudi de les Hepatitis Víriques (GEHEP).

Més de 200 professionals especialitzats en el camp de les hepatitis víriques es van donar cita a la V edició del Congrés Nacional del Grup d’Estudi de les Hepatitis Víriques (GEHEP) de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), una trobada amb l’objectiu de l’actualització i la discussió científica: “vam compartir els resultats dels últims estudis realitzats en hepatitis virals a Espanya, les aportacions més noves en el seu maneig i diagnòstic i vam debatre sobre la situació epidemiològica d’aquestes malalties i els reptes futurs”, va explicar el Dr. Miguel García Deltoro, president de GEHEP i cap de Servei d’Infeccioses de l’Hospital General Universitari de València. 

Entre els temes més destacats es va trobar l’eliminació de l’hepatitis C ja que “l’aparició dels nous tractaments fa necessària una actualització constant per optimitzar el seu ús en diferents perfils de pacients”, va explicar. Així mateix, l’enfoc multidisciplinari del Congrés “va permetre abordar l’eliminació de la malaltia des de diversos punts de vista, tant científics com epidemiològics i socials”, va afegir.

A més l’expert va destacar el paper de GEHEP com a pioner a l’hora d’implementar estratègies que estan sent fonamentals en l’eliminació d’aquesta malaltia: “hem fomentat tant el diagnòstic en un sol pas com les tècniques de ‘point of care’, que permeten apropar el diagnòstic i el tractament allà on està el pacient” i que són especialment rellevants a l’hora d’abordar a les poblacions més vulnerables que “suposen un dels majors i més il·lusionants reptes que requereixen un enorme esforç de col·laboració amb societats, ONGs i recursos socials”.

Com a temes d’interès també van destacar l’hepatitis E, una malaltia emergent a Europa de gran prevalença i impacte clínic i l’hepatitis B, que “al no tenir un tractament curatiu, el seu abordatge requereix una constant actualització, sobretot en una època en la qual la freqüent utilització de fàrmacs immunosupressors predisposa a la seva reactivació”. Per últim, es va abordar la coinfecció per virus delta i les hepatitis infeccioses causades per microorganismes diferents dels virus de les hepatitis “que constitueixen un grup de malalties freqüentment oblidades”, va afegir.

Una de les claus del Congrés va ser l’abordatge de l’hepatitis C en col·lectius més vulnerables, tema que es va tractar durant el simpòsium “Apropant l’assistència al pacient d’hepatitis C”, amb la col·laboració de la companyia biofarmacèutica AbbVie i moderat pel Dr. Luis Enrique Morano, responsable de la Unitat de Patologia Infecciosa de l’Hospital Álvaro Cunqueiro de Vigo.

En el simpòsium van participar a més el propi Dr. García Deltoro, el Dr. Federico García, cap del Servei de Microbiologia Clínica de l’Hospital Universitario San Cecilio de Granada i el Dr. Pablo Ryan, infectòleg de l’Hospital Infanta Leonor de Madrid.

El Dr. Morano va destacar el paper del infectòleg després de l’aparició dels tractaments de nova generació per a l’hepatitis C, que ha centralitzat la seva activitat en “evitar la reinfecció dels pacients que mantenen conductes d’alt risc (ús de drogues, conductes sexuals, etc.) i en la detecció i tractament de casos d’infecció del virus C en col·lectius marginals que tenen més difícil accedir a la sanitat pública, com addictes a drogues, pacients psiquiàtrics, persones sense sostre, immigrants o població penitenciària”.

Aquí, “l’externalització del diagnòstic i el tractament, mitjançant la col·laboració multidisciplinari amb professionals sociosanitaris que estan a prop d’aquests pacients és fonamental”, va subratllar. Així mateix, va destacar la necessitat de dotar amb “mitjans diagnòstics autònoms dels serveis hospitalaris” i el poder dispensar els tractaments fora de l’entorn hospitalari “això no sempre és entès ni facilitat, però aquests col·lectius no tenen facilitats per anar a l’hospital”, va concloure. 

D’altra banda, el Dr. Ryan va compartir la seva experiència amb la Unitat Mòbil de Cribratge, que recorre els centres per a persones sense llar de la ciutat de Madrid per promoure el diagnòstic i derivació de les persones sense llar amb hepatitis C. L’expert va compartir els resultats del projecte i va ressaltar la importància de l’acompanyament a aquests pacients al llarg del procés terapèutic. A més, va destacar la necessitat d’abordar l’hepatitis C des d’un punt de vista de salut pública i realitzar una intervenció amb un enfoc social, comptant amb aquelles persones que ja treballen amb aquests col·lectius i implementant qualsevol estratègia des de les institucions públiques.

Així mateix, el Dr. Federico García va revisar els mètodes diagnòstics més punters que permeten realitzar el test de l’hepatitis C en el ‘point of care’ i els resultats en vida real de l’ús d’aquestes tècniques diagnòstiques, que, va recordar, han d’emprar-se quan el pacient apareix esporàdicament i no va a l’hospital ni atén amb regularitat centres especials.

Font: consalud.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT