Els hepatòlegs demanen apropar el tractament de l’hepatitis C als col·lectius vulnerables

20/02/2019 | Articles, Notícies de premsa

Apropar els tractaments de l’hepatitis C als col·lectius vulnerables que per les seves característiques socials i comorbiditat estan allunyats del sistema sanitari, com els addictes a les drogues, que a més suposen la major part de les noves infeccions, és un dels reptes que es plantegen els hepatòlegs.

Ho fan en el document “Deu polítiques clau per a l’objectiu #zerohepatitis”, que han consensuat hepatòlegs, infectòlegs, microbiòlegs i altres especialistes i que han presentat aquest dimecres per exposar els deures pendents en aquest camp i que pretén servir de guia a les autoritats sanitàries. 

El coordinador de l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques (AEHVE), Javier García-Samaniego, ha recordat que el proper mes d’abril es compliran quatre anys des de la posta en marxa el Pla per a l’Abordatge de l’Hepatitis C (PEAHC), el qual ha estat “un èxit sense pal·liatius”.

En aquest sentit, ha senyalat que des de llavors més de 120.000 pacients han estat tractats amb els nous fàrmacs i d’ells, “la immensa majoria”, el 98%, s’ha curat.

Tanmateix, encara queden reptes pendents, i un d’ells és apropar tant el diagnòstic com els tractaments a aquells malalts als quals “els hi costa arribar al sistema sanitari”, tal i com ha explicat en roda de premsa la presidenta del Congrés de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), María Buti, en la presentació del document.

Per això, els experts consideren necessari instaurar noves vies assistencials i “protocols senzills” per aquests col·lectius en els quals, a més, la prevalença del virus és més elevada com els que s’injecten drogues, que difícilment van als hospitals, sinó que es queden en els centres d’atenció d’addiccions, o d’infecció sexual, on no es poden diagnosticar, ni tractar.

Així, sol·liciten, segons ha abundat Buti, que es faciliti el tractament no només dins del “circuit clàssic” del SNS, sinó també en aquest tipus de centres per no perdre pacients.

I és que plantegen definit i desenvolupar estratègies de “microeliminació” del virus en els grups de població en els quals es produeixen més infeccions: no només les persones que s’injecten drogues, sinó també els homes que tenen sexe amb homes i mantenen conductes de risc, i als immigrants procedents de zones d’alta prevalença de la infecció.

Segons García-Samaniego, hi ha més de 50.000 persones sense diagnosticar a Espanya.

El document és “prudent” quant a recomanar una estratègia de cribratge de la població general a l’espera de conèixer “bé” els resultats de l’enquesta de seroprevalença del Ministeri de Sanitat, si bé els experts “veurien amb bons ulls” una mesura similar a la de Cantàbria, amb una estratègia de cribratge poblacional de persones entre 40 i 70 anys.

Els experts consideren necessari, així mateix, creuar les bases de dades de serologies positives per detectar a aquells que encara no han estat tractats i per això plantegen dotar als responsables de laboratoris i microbiòlegs de les eines de formació en sistemes d’informació necessaris per identificar a aquests pacients.

El document, entre d’altres punts, proposa avançar en l’estratègia d’eliminació del virus entre la població reclusa, de fet, les últimes dades reflecteixen que la prevalença de la infecció activa és de prop del 3%.

Podeu descarregar el document “Deu polítiques clau per a l’objectiu #zerohepatitis” aquí.

 

Font: lavanguardia.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

20/02/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post