Raúl Andrade ha assumit aquest any la presidència de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge.

Raúl Andrade, responsable de la Unitat de Gestió Clínica d’Aparell Digestiu i Hepatologia de l’Hospital Universitari Virgen de la Victoria (Màlaga), ha iniciat la seva anadura com a president de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH) després del seu últim congrés.

Seran dos anys de, pel que dóna a entendre, intensa activitat en pro de l’Hepatologia: reconeixement de l’especialitat, evitar que el pla d’abordatge de l’hepatitis C caigui en l’oblit, reivindicar la importància de la malaltia per fetge gras o alertar que el tractament de segona línia per a càncer hepàtic no estan disponibles encara són només alguns dels temes que, com a successor de María Buti al capdavant dels hepatòlegs, ha marcat com a prioritaris.

Amb quina motivació i objectius assumeix la presidència de l’AEEH?

La motivació és màxima perquè aquesta és una societat de gran prestigi i estic involucrat a ella des de fa molts anys. És una societat amb un alt nivell científic, que sempre ha donat especial importància a promoure i facilitar la investigació, han ocupat la presidència hepatòlegs molt il·lustres i han deixat el pavelló molt alt.

Sento un gran honor per ser el relleu en aquest període, i a més tinc un equip en la junta directiva d’alt nivell, amb professionals joves la major part però amb un reconeixement i una trajectòria professional molt brillant, que estan molt il·lusionats per treballar amb la societat i contribuiran molt a ella.

Un objectiu important, i no sé si tindré temps en el període en què em toca ser president, és que m’agradaria que l’Hepatologia tingui un reconeixement administratiu, no només que sigui un àrea de coneixement que ens hem donat en definir. Estem orfes des del punt de vista administratiu, i un objectiu primordial seria aquest reconeixement. No només per a què ens doni visibilitat, que en tenim bastant, sinó per a què ens reforci com a professionals.

Considera factible la consecució de l’ACE (àrea de capacitació específica) en aquests dos anys?

Sembla que s’ha de fer un altre cop el decret de troncalitat per presentar-lo; l’anterior, on s’incloïa l’ACE, es va paralitzar. Temps real sí n’hi ha, però també recordo que l’any 2001, sent secretari de la Comissió Nacional de l’Especialitat d’Aparell Digestiu, ja es plantejava la creació de l’ACE. Han transcorregut 18 anys i no s’ha concretat. Els antecedents no són falaguers.

Ja estava tot avançat, i la nostra àrea de capacitació no és molt conflictiva, el que també ajuda. Tinc esperança que es pugui fer.

Quines conseqüències té per a l’Hepatologia espanyola que després de tant de temps no existeixi aquest reconeixement administratiu?

Les conseqüències són fonamentalment d’obtenció de més recursos per potenciar les unitats d’Hepatologia per a què puguin formar professionals i capacitar-los per a ser hepatòlegs.

A més, la manca de reconeixement administratiu ens col·loca en una situació difícil enfront als poders públics. Nosaltres ens anomenem hepatòlegs i estem molt convençuts del que som, però no hi ha cap document que ens reconegui com a tals.

Quan parlem de l’Hepatologia, de vegades té un la sensació que és una entelèquia. És una pràctica que es fa però que no té reconeixement oficial. Això ens deixa en situació de debilitat enfront a l’Administració per reivindicar millores en la professió i, sobretot, per ser el representant de les demandes i necessitats dels pacients amb malalties hepàtiques, que ens interessa molt.

La revolució que ha viscut el tractament de l’hepatitis C i el seu augment de la visibilitat gràcies a això, ha estat una oportunitat perduda per assolir aquest objectiu?

Jo no diria que perduda. Ha estat una bona oportunitat per reivindicar-se però no ha acabat de concretar-se. Hem tingut més visibilitat per a la societat, però no ha portat a aquest fet substancial que se’ns reconegui com a hepatòlegs, que l’Hepatologia existeix com a subdisciplina dins de les malalties digestives exercida per persones que tenen un títol que els capacita per això.

Ha estat una oportunitat per reforçar-nos. Seria una pèrdua si al final no es concreta en alguna cosa, però confio en què ho faci.

L’estratègia va tenir molt d’èxit però el següent pas que els hepatòlegs estan demandant, el cribratge poblacional, sembla que no acaba d’arribar. Hi ha un desinterès polític per acabar la feina que va començar fa un lustre?

Es sumen diversos factors. El principal és que la dimensió del problema ara sembla menor. Es va començar amb el pla nacional, existien molts pacients infectats, amb malaltia avançada, que va generar una gran pressió mediàtica i social, i l’Administració va haver de recollir el guant perquè ja no era el que dèiem els metges sinó que hi havia una demanda al carrer: hi havia tractaments efectius per a la malaltia i s’havia de facilitar l’accés. 

A l’esmorteir-se molt la malaltia, tractar-se tants pacients i pràcticament no quedar aquest tipus de pacients, la visibilitat que hi ha ara mateix del problema de l’hepatitis C és també molt menys significativa. Ja no hi ha aquelles històries dramàtiques que abans tots vèiem a la premsa.

A més, hi ha altres problemes de salut que apareixen com més prioritaris i aquest ha quedat, de moment, postergat. En qualsevol cas, estem tots treballant (la nostra societat, l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya) per alertar a l’Administració per a què abordi ja el problema perquè és cost-eficaç, que implanti un pla d’eliminació de l’hepatitis que es podria dur a terme en relativament poc temps amb un cost inferior al que va tenir en el seu moment el Pla Nacional.

En el sistema públic de salut espanyol té moltes virtuts, i entre elles la suficient organització per dur a terme aquest pla, que no seria molt complex des del punt de vista logístic. Les conseqüències de treure a la llum els pacients no generaria un cost extraordinari al sistema.

El focus en l’hepatitis, ha perjudicat l’atenció a d’altres malalties prevalents?

Sempre que una malaltia rep molt interès i hi ha una gran activitat investigadora relacionada amb el benefici que la indústria farmacèutica espera obtenir comercialitzant fàrmacs que siguin útils per a la malaltia, això pot ser positiu perquè hi ha activa la investigació en altres àrees.

No crec que el fet que hi hagi un focus en una malaltia vagi a perjudicar a d’altres. Sí que és veritat que hi ha altres patologies, com la malaltia hepàtica per abús d’alcohol, que no és que hagi estat oblidada sinó que no ha començat a emergir fins els últims anys, quan l’hepatitis C portava molt de temps en primera línia.

Però és possible que hagi estat relativament oblidada perquè hagi rebut una atenció menor de la qual es mereix en part per les connotacions negatives que l’abús de l’alcohol té.

És possible que haguem oblidat l’hepatopatia alcohòlica, i això ha succeït no només a Espanya sinó a nivell internacional. Hi ha articles que així ho indiquen, s’ha concentrat el focus en les malalties en les quals es podia tenir una curació ràpida i amb un benefici econòmic, amb una investigació molt enfocada a elles.

Però, en general, quan s’activa una investigació en una àrea de coneixement, l’Hepatologia es sol beneficiar perquè hi ha més recursos, es genera un interès per l’àrea de coneixement general, etc. Crec que és beneficiós, no diria que suposa una minva.

Considera que són suficients els recursos que hi ha destinats a malalties hepàtiques en el Sistema Nacional de Salut?

En el moment actual encara tenim dèficit d’hepatòlegs, probablement fan falta més hepatòlegs…

Hi ha un càlcul de quants farien falta?

No s’ha calculat en base a la càrrega de la malaltia. En el seu moment es va pensar que es requerien, pel maneig de l’hepatitis C, una gran quantitat d’especialistes i això ara s’ha reduït. Però fer càlculs que durin en el temps no és realista, té a veure amb l’evolució de les diverses malalties.

Més que un nombre escàs d’hepatòlegs, s’han de distribuir millor i aconseguir uns estàndards d’atenció a les malalties hepàtiques que siguin homogenis entre els diversos sistemes de salut i hospitals. Que hi hagi centres de referència amb una alta preparació i nivell científic és bo, però hem de preocupar-nos que altres centres també tinguin un estàndard.

Potser això sigui més fàcil quan tinguem l’àrea de capacitació específica i puguem demandar-lo. Quan se’ns reconegui podrem demandar que hi hagi una atenció uniforme a les malalties hepàtiques duta a terme per hepatòlegs capacitats.

Quins són els reptes de les malalties hepàtiques d’ara en endavant?

L’eliminació de l’hepatitis C és quelcom que hem de seguir demandant amb fermesa a les institucions implicades, per a què abordin, com a Cantàbria, aquest tema. Urgeix que la resta de comunitats autònomes es sumen a la iniciativa i vagin plantejant els seus programes d’eliminació.

També és important treballar amb la prevenció, sobretot de la malaltia hepàtica per greix no alcohòlica, que serà la gran malaltia hepàtica en termes numèrics en els propers anys. Hem de fer campanyes de fetge sa, igual que fan els cardiòlegs amb el cor, per a què la població tingui unes normes de comportament higiènic-dietètiques que redueixin la freqüència estimada que aquestes malalties tindran en el futur.

Un altre tema que ens preocupa és el càncer de fetge. A Espanya tenim un problema, i és que el Ministeri de Sanitat no ha aprovat els tractaments de segona línia malgrat que l’Agència Europea del Medicament (EMA) els hi ha donar el vist-i-plau i s’estiguin administrant en la major part de països europeus. És una situació clarament injusta que té lloc al nostre país, que d’altra banda sempre és generós en la prestació de recursos. El càncer de fetge encara és un problema de salut important, i ho seguirà sent en els propers anys.

Font: redaccionmedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT