El programa suís de teràpia de substitució d’opioides informa d’un gran progrés cap a l’eliminació de l’hepatitis C

El tractament antiviral d’acció directa va curar a gairebé totes les persones tractades per hepatitis C en una gran cohort de persones que van rebre teràpia de substitució d’opioides, segons van publicar investigadors suïssos al Swiss Medical Weekly.

L’estudi també va observar una caiguda substancial en els nous diagnòstics d’hepatitis C entre les persones que van rebre teràpia de substitució d’opioides durant un període de 2 anys després que el tractament antiviral d’acció directa estigués disponible per a totes les persones amb hepatitis C a Suïssa, independentment de l’etapa de la malaltia hepàtica.

La teràpia de substitució d’opioides redueix el dany relacionat amb les drogues al limitar la necessitat d’injectar-se heroïna. S’ha demostrat que redueix el risc de contraure l’hepatitis C i manté a les persones compromeses amb els serveis de salut. Suïssa ofereix dues formes de teràpia de substitució d’opioides: metadona o tractament assistit amb heroïna a través d’instal·lacions d’injecció supervisades. L’acceptació de la teràpia de substitució d’opioides (TSO) és alta entre les persones amb addicció als opioides a Suïssa; aproximadament el 80% dels 27.000 addictes a opioides estimats reben TSO, el 15% en forma de tractament assistit amb heroïna.

Un alt nivell de participació en la teràpia de substitució d’opioides, prescrita principalment per metges generals, permet la detecció regular de l’hepatitis C i la derivació pel tractament de l’hepatitis C. No obstant, alguns països s’ha mostrat rebecs a proporcionar tractament antiviral d’acció directa a les persones que reben teràpia de substitució d’opioides (TSO), citant preocupacions sobre l’adherència al tractament antivíric d’acció directa i la reinfecció de l’hepatitis C entre les persones que continuen injectant-se drogues mentre reben TSO.

La cohort de l’Associació Suïssa pel Maneig Mèdic dels Usuaris de Substàncies (SAMMSU) ha reclutat participants a través de programes TSO en vuit pobles i ciutats des del 2014. Els investigadors de la cohort van dur a terme anàlisis transversals de la prevalença de l’hepatitis C crònica, l’acceptació del tractament i les taxes de curació entre el 2017 i el 2019, per avaluar l’impacte d’ampliar l’accés al tractament antiviral de’cció directa a partir del 2017.

La cohort consistió en 623 participantes en 2017, 757 en 2018 y 900 en 2019. Las características demográficas fueron consistentes a lo largo del tiempo, 87% hombres, 81% usuarios de drogas inyectables, 13% viviendo con el VIH y 66% positivos para anticuerpos contra el VHC.

Pel 2019, el 80% de les persones amb anticossos contra el VHC havien tingut algun cop hepatitis C crònica (490 persones), i d’elles, el 79% s’havia sotmès a tractament contra l’hepatitis C (391 persones). Dels tractats, el 95% s’havia curat o tenia una càrrega viral del VHC negativa per l’1 de maig del 2019. En conseqüència, la prevalença de la virèmia del VHC a la cohort va disminuir del 36% el 2017 al 19% el 2019 entre les persones que van donar positiu en anticossos anti-VHC.

Algunes persones es van sotmetre a mes d’un cicle de tractament abans de curar-se. El 39% havia rebut tractament amb interferó abans del 2016 i la resta va rebre tractament sense interferó. Un curs de tractament sense interferó tenia un 70% més de possibilitats de curar. L’adherència al tractament antivíric d’acció directa va ser molt bona. El 98% dels participants va tenir una excel·lent adherència.

En el període comprès entre el 2017 i el 2019 es van observar 35 reinfeccions, una taxa de 1,6 casos per 100 persones/any de seguiment. Els investigadors diuen que és probable que la incidència de reinfecció disminueixi encara més a mida que disminueixi la prevalença de la virèmia per VHC. De manera similar, els nous casos d’hepatitis C en persones prèviament negatives per anticossos contra l’hepatitis han disminuït d’aproximadament 30 nous diagnòstics el 2013 a menys de deu el 2019 (els participants es van sotmetre a proves d’hepatitis C a l’ingressar a la cohort i cada any a partir de llavors).

Els investigadors calculen que el 98% de les persones amb infecció crònica a la cohort necessitaran ser tractades per aconseguir l’eliminació de la transmissió de l’hepatitis C, i suggereixen que el rastreig de contactes pot ser necessari per identificar a les persones que s’injecten drogues que encara no reben atenció i les necessiten.

Els investigadors conclouen que són possibles taxes molt altes d’acceptació del tractament als receptors d’TSO amb hepatitis C i que l’adherència i l’èxit del tractament són excel·lents. “El tractament de l’hepatitis C crònica en pacients (TSO) requereix un esforç addicional”, conclouen, destacant diverses pràctiques que donen suport a l’adopció del tractament:

• Suïssa va introduir la prescripció d’antivirals d’acció directa per part de metges generals el 2019, el que permet als proveïdors de TSO oferir tractament per a l’hepatitis C al lloc, en lloc de derivar als pacients a especialistes en fetge.
• La presa de mostres de sang seca per a les proves de càrrega viral del VHC i l’ús de puntuacions APRI en lloc de FibroScan per identificar als pacients amb major risc de fibrosi permeten entorns descentralitzats com a metges generals o farmàcies per diagnosticar l’hepatitis C crònica i avaluar als pacients pel seu tractament sense necessitat de derivació a l’hospital.
• El tractament observat directament juntament amb el TSO dóna suport a l’adherència. El 45% de les persones va rebre el seu tractament com un règim d’observació directa.

Font: infohep.org

Referència: Bregenzer A et al. Hepatitis C virus elimination in Swiss opioid agonist programmes – the SAMMSU cohort. Swiss Medical Weekly, 151: w20460, 2021.

Notícia traduïda per l’ASSCAT