Detecció i tractament universal de malalties: l’exemple egipci

26/03/2020 | Articles científics

Fa trenta anys, les afeccions cròniques com la diabetis, les malalties cardíaques i l’obesitat representaven menys del 45% de la càrrega de morbiditat mundial. Avui en dia, són les principals causes de mort i discapacitat a tot el món, ja que han superat malalties infeccioses com el VIH/sida i la malària.

Tot i que ara som capaços de tractar moltes afeccions cròniques i infeccioses, pocs països (rics o pobres) han provat i tractat sistemàticament als seus habitants per detectar les malalties que més els amenacen. Ara, no obstant, el govern egipci ha proporcionat un exemple de com es poden aconseguir proves i tractaments de rutina per a malalties infeccioses i cròniques a tot un país. El 2018, Egipte es va embarcar en una vasta campanya de detecció i tractament de malalties per a l’hepatitis C, la hipertensió, la diabetis i l’obesitat, anomenada el programa ‘100 Million Healthy Lives’.

L’èxit del país mostra que són possibles millores dramàtiques en la salut pública.

Egipte té la taxa més alta d’infecció per hepatitis C al món. Fa deu anys, s’estimava que gairebé el 15% dels egipcis estaven infectats. Molts d’ells es van infectar durant les dècades de lluita del país contra l’esquistosomiasi, una malaltia que els nens sovint adquireixen al nadar al riu Nil. En la dècada del 1950, el Ministeri de Salut i Població va promoure les injeccions de carrall emètic per tractar l’esquistosomiasi. Durant gairebé 30 anys, els metges que treballen en clíniques rurals superpoblades van reutilitzar agulles no estèrils desenes de cops, infectant sense saber-ho a les persones amb hepatitis C.

El 2006, davant l’evidència d’una infecció rampant, el Ministeri de Salut d’Egipte va crear el Comitè Nacional pel Control de l’Hepatitis Viral i va nomenar al Dr. Wahid Doss per a què l’administrés. L’Agència dels Estats Units pel Desenvolupament Internacional va proporcionar gran part dels fons pel programa, i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va oferir suport.

Durant l’any passat, vaig visitar a Doss diverses vegades i vaig discutir el programa de detecció i la seva història amb ell. Quan va ser nomenat, la millor opció de tractament disponible per a la virèmia era la combinació d’interferó i ribavirina, que actua estimulant el sistema immunitari en lloc d’inhibir directament la replicació del virus. El cost del tractament en el mercat privat va ser d’aproximadament 4.000 dòlars per pacient, el que era prohibitiu per a un programa de tractament basat en la població. Doss, com ho va expressar, “es va convertir en un expert en com reduir el preu dels medicaments”.

Per calmar els temors de fabricants com Roche i Schering-Plough que Egipte es convertiria en una font d’interferó barat en el mercat negre, va acordar que els metges administrarien tractaments només en centres especialitzats. “D’aquesta manera”, va dir Doss, “controlem la distribució dels medicaments”.

Pel 2013, el grup de Doss havia establert 25 centres de tractament de l’hepatitis C. Els metges van administrar injeccions setmanals, pagades pel govern egipci, a 50.000 pacients per any. No obstant, la taxa d’èxit dels tractaments va ser només del 40%.

Aquell mateix any, Doss es va assabentar d’un nou tractament: antivirals d’acció directa. Gilead Sciences va revelar al desembre del 2013 que un tractament de 12 setmanes amb Sovaldi (sofosbuvir) costaria 84.000 dòlars per pacient. El medicament és altament efectiu i té menys efectes secundaris que els tractaments tradicionals. Doss va negociar un preu més baix al prometre que el govern egipci compraria el medicament a granel i mantindria estrictes controls sobre el seu ús. Per reduir la possibilitat de frau, cada persona que rep tractament seria identificada amb un número únic i la informació dels pacients seria rastrejada en una sola base de dades.

Gilead va acordar subministrar Sovaldi sobre 900 dòlars per curs de tractament, la tarifa generalment reservada pels països en desenvolupament. Es van oferir proves i tractaments gratuïts en clíniques públiques a qualsevol persona major de 18 anys.

Les notícies de tractament gratuït i efectiu van viatjar ràpid. Per facilitar que les persones es registrin per a la detecció, el grup de Doss va crear un lloc web que només requeria un nom, un número d’identificació nacional i el cognom de soltera de la mare. Els centres van obrir la inscripció el 14 de setembre del 2014 i 100.000 persones es van inscriure en el primer minut. Pel 2017, els centres havien tractat a 1,6 milions de persones. La taxa de curació amb una combinació de dos fàrmacs va ser d’entre el 96% i el 98%.

Els centres de tractament van començar a usar altres medicaments com simeprevir, ledipasvir i daclatasvir en anys posteriors. Fins i tot donats els preus negociats dels medicaments molt per sota dels preus del mercat. Egipte no hauria pogut cobrir el cost de tractar als milions de persones que van donar positiu en la prova d’infecció per hepatitis C. El govern va rebre una exempció sota l’Acord de l’Organització Mundial del Comerç sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el comerç que permetia la fabricació i l’ús d’antivirals d’acció directa sense restriccions de patents. Vint empreses egípcies ara formulen set antivirals genèrics d’acció directa. Els agents farmacèutics actius per aquests medicaments es produeixen a l’Índia en col·laboració amb fabricants xinesos. El cost pel govern egipci és d’aproximadament 45 dòlars per tractament de 3 mesos. Els pacients que escullen rebre tractament en una clínica privada paguen 75 dòlars.

El 2018, el Banc Mundial va oferir a Egipte un préstec de 530 milions de dòlars. Aproximadament la meitat del préstec s’empraria per ampliar la detecció i el tractament de l’hepatitis C. La resta va ser per l’enfortiment del sistema de salut. El Banc Mundial va encoratjar a Egipte a ampliar el seu programa per incloure la detecció d’altres malalties cròniques.

L’1 d’octubre del 2018, Egipte va llançar el programa ‘100 Million Healthy Lives’. L’objectiu era avaluar a tots els egipcis de 12 anys d’edat o més per detectar replicació activa del virus de l’hepatitis C, hipertensió, diabetis i obesitat. S’oferiria tractament gratuït a les clíniques governamentals per a les persones que van donar positiu per hepatitis C, hipertensió o diabetis, i s’oferiria assessorament gratuït per aquells considerats obesos.

A banda dels fons proporcionats pel Banc Mundial, l’OMS va proporcionar 5.000 tauletes electròniques per a la recopilació de dades. L’alçada, el pes, la pressió arterial i els nivells de sucre a la sang de cada persona es registren com a part del procés d’avaluació. Totes les dades es carreguen en temps real a una única xarxa d’informació per permetre actualitzacions contínues sobre el tractament i el seguiment.

El programa es va llançar inicialment en 11 districtes. Pel juny del 2019, es realitzaven exàmens de detecció a tot el país, i ara hi ha 116 centres afiliats de detecció i tractament vinculats a la xarxa. El programa s’ha convertit en una part permanent del sistema de salut egipci.

Egipte ara ha examinat a 60 milions de persones majors de 18 anys i a 8 milions de persones entre les edats de 12 i 18. Més del 4% d’elles tenien anticossos contra l’hepatitis C, dels quals gairebé el 75% tenien virèmia activa. El 21% va donar positiu per hipertensió; i prop del 5% van donar positiu per a diabetis. S’està rebent assessorament pel 40% de la població examinada que es considera obesa segons els estàndards de l’OMS.

Pràcticament totes les persones identificades amb replicació activa de virus han estat tractades de manera efectiva. Egipte aviat pot ser el primer país en eliminar l’hepatitis C. L’èxit d’aquest programa suggereix que altres països podrien perseguir eficaçment altres malalties cròniques i infeccioses mitjançant l’ús d’estratègies similars. Pot ser difícil arribar allà, però Egipte ha demostrat que la detecció universal d’una varietat de malalties no és impossible. Els reptes dels preus dels medicaments poden superar-se. Els tractaments poden estar disponibles per a tots.

 

Font: The New England Journal of Medicine

Referència: DOI: 10.1056/NEJMp1915818

Article traduït per l’ASSCAT

26/03/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post