La persistència d’una infecció per hepatitis C de molt baix nivell després d’una resposta virològica sostinguda al tractament de l’hepatitis C és un event extremadament estrany i no està associat amb cap dany hepàtic, informen investigadors espanyols a Nature Scientific Reports.

La infecció per hepatitis C es cura si el virus és indetectable 12 setmanes després de completar un cicle de tractament antiviral d’acció directa. Això es coneix com una resposta virològica sostinguda (RVS). Les taxes de curació són molt altes; prop del 97% de les persones que comencen un curs de tractament es curen i el rebot viral després de completar el tractament és molt estrany.

Una resposta virològica sostinguda s’associa amb una reducció de la fibrosi (cicatrització hepàtica). La detenció de la replicació viral atura la inflamació en el fetge i permet la renovació de les cèl·lules hepàtiques.

Tot i que els experts en fetge acorden que la resposta virològica sostinguda significa que la infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC) s’ha curat, diversos grups d’investigació han informat de la persistència de l’ARN del VHC (material genètic viral mesurat per proves de càrrega viral) durant fins a nou anys sense rebot, i posterior desaparició del VHC. D’altres estudis, seguint cohorts de persones curades d’hepatitis C, han informat casos aïllats de rebot viral tardà fins a 18 mesos després d’assolir una resposta virològica sostinguda.

El rebot viral després d’una resposta virològica sostinguda és estrany, però no està clar com és d’estrany i si la persistència d’infecció de baix nivell està associada amb dany hepàtic continu.

A més, no està clar si un sistema immune compromès, com en la malaltia avançada per VIH, podria mantenir la persistència viral de baix nivell.

Científics espanyols van investigar la freqüència de persistència viral en persones amb VIH que van rebre tractament per a l’hepatitis C entre el 2015 i el 2018 en hospitals d’Andalusia.

Les persones eren escollides per a la seva inclusió en l’estudi si havien tingut una resposta virològica sostinguda confirmada 24 setmanes després de completar el tractament i havia transcorregut més d’un any des de la RVS.

L’estudi va ser un estudi prospectiu longitudinal. Tots els participants van ser avaluats per detectar la càrrega viral de VHC almenys un cop a l’any després de la confirmació d’una resposta virològica sostinguda i van tenir una càrrega viral de VHC indetectable (<15-20 UI / ml) en cada mesurament.

Els investigadors van emprar PCR digital de gotes ultrasensibles per detectar nivells extremadament baixos de virus de l’hepatitis C. La tècnica de PCR digital de gotes s’usa en la investigació del VIH per detectar nivells molt baixos de cèl·lules infectades pel VIH.

Els investigadors van prendre mostres de sèrum i cèl·lules mononuclears de sang perifèrica (PBMC) en cada visita de seguiment anual per extreure ARN viral mitjançant el mètode de gota digital. Si alguna mostra va donar positiu, es va analitzar el fil antigenòmic del VHC per confirmar la presència del virus de l’hepatitis C competent per a la replicació. (El virus de l’hepatitis C necessita la cadena antigenòmica negativa per a replicar-se).

123 persones amb VIH que s’havien curat d’hepatitis C i que tenien VHC indetectable durant almenys 12 mesos després que es va confirmar la resposta virològica sostinguda, eren elegibles per participar a l’estudi. Els participants havien estat confirmats com a curats (RVS 24) una mitjana de 51 mesos abans d’unir-se a l’estudi i el 43% dels participants havien estat curats més de cinc anys abans d’unir-se a l’estudi. Els participants eren predominantment homes (82%), tots menys un estaven prenent tractament antiretroviral, i la majoria havia rebut tractament contra l’hepatitis C que consisteix en interferó pegilat i ribavirina (83%). Només el 17% havia rebut tractament antiviral d’acció directa.

Es va detectar ARN viral en un participant, que va donar positiu per ARN de VHC en PBMCs però no en sèrum a l’inici de l’estudi. Aquest participant era un fil antigenòmic negatiu a l’inici de l’estudi.

En tres visites de seguiment anuals posteriors, el participant, que havia assolit una resposta virològica sostinguda 69 mesos abans d’unir-se a l’estudi, va mostrar evidència de nivells minvants d’ARN del VHC a les PBMC. Els nivells de VHC van disminuir de 12.034 gotes positives a l’inici de l’estudi a 10.404 gotes positives a la següent visita, quatre gotes a la tercera visita i cap gota positiva a la quarta visita.

El virus de l’hepatitis C no es va detectar a les mostres de sèrum en cap visita, però el participant va donar positiu a la prova de la cadena antigenòmica del VHC a la segona visita. En visites posteriors no es va detectar la cadena antigenòmica del VHC.

Durant el període d’observació, el participant va experimentar un augment en el recompte de cèl·lules CD4 de 291cèl·lules/mm3 a 558 cèl·lules/mm3. No es van detectar augments en la rigidesa hepàtica i no es van detectar elevacions dels enzims hepàtics durant l’estudi, el que indica que la persistència viral no va causar dany hepàtic.

Els investigadors conclouen que la persistència viral després d’assolir una resposta virològica sostinguda és un event estrany, però l’avaluació de les persones que han aconseguir una RVS mitjançant proves ultrasensibles pot estar justificada abans de la donació d’òrgans i sang, i per a les dones que desitgen tenir fills després de curar-se d’hepatitis C.

 

Font: infohep.org

Referència: Frias M et al. Evaluation of hepatitis C viral persistence in HIV-infected patients with long-term sustained virologic response by droplet digital PCR. Nature Scientific Reports, 9: 12507, 2019. https://doi.org/10.1038/s41598-019-48966-9

Notícia traduïda per l’ASSCAT

18/09/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post