Crònica de la reunió “Elimination Leaders. Connect to eliminate HCV”

Els dies 14 i 15 de juny va tenir lloc a Barcelona la reunió “Elimination Leaders. Connect to Eliminate HCV” organitzada pel laboratori AbbVie.

Aquesta reunió va comptar amb experts procedents de tot el món. Van dirigir la reunió els especialistes Homie Razavi i Jean-Michel Pawlotsky. L’audiència estava formada per professionals que treballen en projectes d’eliminació de l’hepatitis C procedents de diversos països i d’equips multidisciplinaris, així com per representants d’associacions de pacients.

El format de l’event va ser molt participatiu, amb programes en els quals es van alternar l’exposició de temes i contribucions dels oradors amb la participació de l’audiència de manera interactiva i mitjançant votacions. La reunió es va basar en deliberar i reflexionar sobre les qüestions bàsiques del diagnòstic i del tractament ja coneguts, els resultats obtinguts, les barreres que faltaria superar i les possibles accions per solucionar els problemes actuals. El procediment seguit va ser analitzar les possibles barreres detectades juntament amb les solucions potencials orientant-les al disseny d’un pla d’acció. La reunió va ser útil per una revisió actualitzada del que s’està aconseguint amb els programes d’eliminació.

En primer lloc, per què és necessària l’eliminació? La prevalença de l’hepatitis C a nivell global és elevada. Es parla de 71 milions de persones afectades pel VHC a nivell mundial segons l’OMS, el que comporta el desenvolupament de complicacions greus com cirrosi, hepatocarcinoma i necessitat de trasplantament hepàtic, amb sentiments d’estigmatització i percepció de disminució de la seva qualitat de vida per part dels afectats.

Un dels temes fonamentals en l’actualitat és que queden per identificar milers de pacients amb hepatitis per VHC i encara no han estat diagnosticats. És de destacar que el diagnòstic i el tractament, així com certificar la curació d’avui en dia, és molt senzill i en la majoria de països no existeixen restriccions per rebre el tractament curatiu. Tanmateix, es detecta en general una relativa manca de participació dels metges de capçalera i dels equips de medicina primària, en els quals, sota excepcions, s’observa la necessitat de formació i actualització en tot el referent a les hepatitis. Això no és fàcil, s’haurien de dissenyar programes que s’anessin actualitzant i que els equips estiguessin en contacte constant amb els especialistes per facilitar i coordinar l’assistència. Això s’emmarca en projectes per descentralitzar l’assistència de les hepatitis dels hospitals i que les persones amb malaltia lleu puguin ser ateses en centres propers als seus domicilis.

La malaltia per virus C s’ha de reconèixer que té un impacte en la persona i en la societat i a més afecta l’economia. Els països han de dedicar una part de pressupost al seu tractament i atenció. Però el cost econòmic de l’atenció al pacient amb VHC repercuteix en estalvis sanitaris futurs i en la disminució del risc de transmissió a l’anar disminuint el reservori. S’ha conclòs que si no es fa res, situació que es viu en alguns països, els costos encara seran majors en el futur.

És destacable l’impacte a nivell social, doncs existeix risc de transmissió, no es disposa de vacuna enfront al VHC. Realitzar el tractament és la millor manera de prevenció. La curació del VHC millora la salut tant física com mental dels pacients i també dels que presenten complicacions associades. A més, s’ha estudiat que el nivell de salut percebut per les persones que es curen millora. La curació s’associa a una major activitat física, a un major benestar i a un augment de la productivitat en general.

En les mesures plantejades per simplificar i descentralitzar el diagnòstic es va observar que és important que al realitzar l’screening del VHC també s’hauria d’analitzar l’existència de VIH i VHB. Es va comentar l’avenç que ha representat en alguns països que la prescripció la puguin realitzar professionals no especialistes, com metges generals, infermeria, etc. Amb això s’ha facilitat l’accés al tractament a un major nombre de persones i es va descentralitzant el tractament.

A França, s’ha aprovat recentment que els metges de família puguin prescriure i tractar les hepatitis C (tot i que no tots estan obligats, només aquells que ho desitgin). És important establir en quina fase de la malaltia està el pacient, això es fa mitjançant anàlisi o amb FibroScan. S’ha de conèixer si la persona té cirrosi, donat que en aquest subgrup es precisarà control a l’hospital o bé el seu seguiment compartit hospital-primària, per assegurar que l’screening d’un possible carcinoma hepatocel·lular amb ecografies, es realitzi cada 6 mesos.

En el programa diagnòstic de l’hepatitis C, en l’actualitat s’ha eliminat la necessitat d’estudiar el genotip abans del tractament. Aquest punt va ser objecte de deliberació per l’audiència. S’accepta que es pot evitar realitzar genotip, no és obligatori ja que disposem de règims pangenotípics, i no caldria a l’hora de prendre decisions; no obstant, encara hi haurà un petit percentatge de casos que no tindran RVS, i per això en alguns centres es guarden mostres de sèrum d’aquests pacients per analítica ulterior si es precisa. D’altres arguments a favor del genotipatge van ser que es necessita per a estudis epidemiològics i poblacionals, i depenent de la situació local. Per exemple, a l’Àfrica, on s’han detectat genotips i subgenotips no habituals i que poden tenir una repercussió en els resultats al tenir una resposta subòptima amb els tractaments actuals.

Va ser molt comentada la presentació del Programa d’Eliminació del VHC a Cantàbria (Espanya), passant de la macroeliminació a la microeliminació. En relació a la macro, s’ha posat en marxa un screening a tota la població de 40 a 70 anys, que es farà en 3 anys. L’exemple de microeliminació és el projecte ja realitzat que ha aconseguit l’eliminació de l’hepatitis C de la presó de El Dueso, amb l’estratègia de diagnosticar i tractar a tots. Aquest projecte ha tingut una continuïtat amb un model assistencial de teleassistència amb el qual s’aconsegueix abaratir els costos derivats de les visites presencials, això unit a la satisfacció dels usuaris, per la seguretat i confidencialitat. Entre d’altres activitats que es duen a terme a Cantàbria, cal destacar el seu treball amb la població immigrant i la tasca en el propi Hospital de Valdecilla, integrant i coordinant totes les especialitats per a què d’una manera gradual sigui un hospital hepatitis-free.

A França fa temps que es treballa en l’eliminació de les hepatitis en diverses poblacions i també en la població general. Els programes es centren en la prevenció i en la formació dels metges de capçalera. Han llançat campanyes informatives massives subvencionades per les companyies farmacèutiques amb el suport dels especialistes de l’Associació Francesa per a l’Estudi del Fetge, amb informació animant als pacients per a què vagin al seu metge i sol·licitin el diagnòstic i el tractament. Han planejat tenir àrees geogràfiques, lliures d’hepatitis, treballant en tres focus: els casos diagnosticats prèviament i perduts de seguiment, les persones usuàries de drogues i la població en general, que és la més difícil d’avaluar. En ocasions han trobat resistències a rebre tractament per part de pacients diagnosticats. En aquests casos els hi ha estat útil la col·laboració de les associacions de pacients mitjançant programes liderats per persones que tenien hepatitis C i ja s’han curat.

En el segon dia es va fer un repàs de les conclusions prèvies i els passos per aconseguir l’eliminació global del VHC, la ruta simplificada pels pacients i els diferents models assistencials.

Molts pacients tenen projectes i s’està avançant, però en altres no es podrà assolir l’eliminació si segueixen al ritme actual. Amb la base teòrica del dia anterior, s’han anat desgranant els punts per a les accions concretes que s’haurien d’implantar, tenint en compte la gran heterogeneïtat dels països i dels sistemes sanitaris. Durant la discussió, que va ser molt activa i amb nombroses intervencions, van destacar algunes idees: recordar que estem enfront a una malaltia que es pot curar i que si es tracta en les fases inicials es pot prevenir el càncer. Està clar que s’ha d’ampliar el coneixement de les malalties hepàtiques i que s’ha de comptar amb la participació dels metges i equips de primària.

L’eliminació de l’hepatitis C es podria interpretar com la desaparició total de l’hepatitis C, però sabem que això no serà factible, el que s’ha d’aconseguir és la disminució màxima de la seva incidència i evitar la reinfecció de les persones ja curades. Per arribar a la disminució de la incidència i de la mortalitat causada per l’hepatitis C, els objectius que marca l’OMS pel 2030, són una disminució del 90% de noves infeccions i una disminució del 65% en la mortalitat. Per això cal voluntat política, finançament específic, major coneixement dels riscos de transmissió, vinculació a la cura, tractament, etc. Els programes d’eliminació estan en marxa, es disposa de tots els mitjans necessaris pel diagnòstic, pel tractament i pel seguiment i control.

S’ha comentat l’interès de la tasca de les associacions de pacients per informar i donar suport als pacients, animar-los a que rebin el tractament, augmentar la visibilització i conscienciació sobre les hepatitis i influir en els responsables dels plans de salut.

Hem de ser realistes, l’avenç pot ser lent però s’anirà progressant en la ruta cap a l’eliminació.

Font: ASSCAT