Carmelo Gómez, que ha superat la malaltia, lluita per acabar contra les falses creences que l’envolten.
La història va començar en una sala d’operacions a finals dels seixanta. Un nen pateix una peritonitis i necessita una transfusió de sang durant la intervenció. Aquell petit, ha adult, viatja a Madrid per llaurar-se un futur. Ho té clar. Vol ser actor. Es matricula a l’Escola d’Art Dramàtic. Són els vuitanta. Amb un amic, va a donar sang a l’hospital 12 d’Octubre. A les dues setmanes, a Carmelo Gómez (Sahagún, 1962) li donen una doble mala notícia: no pot tornar a donar sang perquè és un malalt hepàtic. “Llavors ni tan sols s’anomenava hepatitis C. Era ‘no A no B’ perquè no tenia ni nom”, recorda assegut en una sala del Ministeri de Sanitat, un lloc “estrany” per a un doble guanyador dels Goya (millor actor per ‘Días contados’ i millor actor de repartiment per ‘El método’).
Gómez va seguir amb la seva vida. “No li vaig donar importància i aquest és el problema perquè pots fer una vida normal”, explica. Tot va canviar durant el rodatge de ‘Territorio Comanche’, l’adaptació del llibre d’Arturo Pérez-Reverte que va dirigir Gerardo Herrero. Parlant en una de les aturades entre presa i presa, un membre de l’equip li va dir que ell també tenia hepatitis C i que havia de prendre mesures. Va començar a prendre precaucions amb la sang, que és la via d’infecció. “Tot això de la saliva o altres coses són paranoies, mites”, afegeix l’actor, que parlava de la seva malaltia l’estrictament necessari. “No feia molts comentaris sobre això perquè hi ha molt estigma amb aquest tipus de malalties. I és ridícul”, comenta Gómez, que protagonitza la nova campanya de l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE) amb la finalitat de sensibilitzar i desestigmatitzar aquesta malaltia.
“Què et talles amb un ganivet? El ganivet es queda una setmana al ras, tres dies a la nevera i després el bulls, que si no els virus no se’n van. És un exemple. Si fas tot el que has de fer, no passa res. La meva filla està bé, la meva exdona està bé, totes les dones amb qui he estat estan molt bé. Si prens totes les mesures, no passa res”, explica l’actor, que ja està curat gràcies als nous fàrmacs que van aparèixer el 2015. Amb una taxa d’efectivitat del 95%.
Ara esbossa un somriure, però quan va començar dos tractaments diferents durant les últimes dècades, ho va passar “molt malament”. “L’únic que feien era posar-te ‘verí’. Estaves fet pols, com una quimioteràpia. El virus s’endormiscava i després rebotava. I de vegades aquests rebots eren molt més perillosos”, afegeix Gómez, que va col·laborar en proves amb diferents experts gràcies a Pilar Miró, que se’ls va presentar. “En aquell moment no hi havia res. Què anava a passar? O quedar-me igual o millorar. No hi havia res a perdre”.
La seva lluita, i la de molts altres malalts amb hepatitis C, va canviar fa un lustre fins que va aparèixer la “meravellosa pastilla”. “La vaig prendre durant tres mesos perquè llavors no sabien l’abast de las pastilla. Ara són dues setmanes de tractament”, afegeix. “Sents un gran alliberament i estàs diversos mesos flotant. Perquè els malalts vivim amb molta angoixa. Parles de la mort de forma constant. Saps que pot acabar en una cirrosi o un càncer”, enumera l’actor, un dels 130.000 malalts espanyols que s’han curat. Però encara queden uns 70.000 ciutadans que no saben que tenen la malaltia.
Font: lasprovincias.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT