Detecció d’una elevada prevalença de fibrosi hepàtica entre adults europeus sense malaltia hepàtica coneguda: un estudi basat en la població

A llarg termini, la progressió de la fibrosi hepàtica és el factor pronòstic més important en les malalties hepàtiques cròniques.

Contexte i objetius

A llarg termini la progressió de la fibrosi hepàtica és el factor pronòstic més important en les malalties hepàtiques cròniques. Poc se sap sobre la prevalença de la fibrosi hepàtica en la població general. L’objectiu de l’estudi va ser investigar la prevalença de fibrosi hepàtica en la població adulta en general amb malaltia hepàtica desconeguda.

Mètodes

Es tracta d’un estudi transversal de base poblacional realitzat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Es van identificar a l’atzar persones d’entre 18 i 75 anys d’edat a través del registre de salut d’atenció primària. Dels 4.866 subjectes convidats, van participar 3.076 (63,2%). La fibrosi hepàtica es va estimar mesurant la rigidesa hepàtica (RH) amb elastografia transitòria (IT). Es va realitzar biòpsia hepàtica en 92 subjectes amb augment de la RH.

Resultats

Les estimacions de prevalença d’augment de la RH (> 6,8,> 8,0 i> 9,0 kPa) van ser 9,0%, 5,8% i 3,6%, respectivament. L’etiologia de la malaltia hepàtica més prevalent va ser la malaltia per fetge gras no alcohòlic (EHGNA, NAFLD en anglès), seguida per la toxicitat per alcohol. Els factors que es van associar de forma independent amb un augment de la RH van ser el sexe masculí, l’obesitat abdominal, la diabetis tipus 2, la glucosa sèrica, les lipoproteïnes d’alta densitat i els nivells de triglicèrids. Els subjectes sense factors de risc per NAFLD o sense consum d’alcohol tenien una prevalença molt baixa d’increment de RH. El millor punt de tall de RH per a la fibrosi hepàtica significativa (F2-F4) va ser de 9,2 kPa, amb alta sensibilitat i especificitat. La elastografia o FibroScan® va ser més precisa que la determinació d’alanina aminotransferasa (ALT), la puntuació de fibrosi NAFLD o el score FIB-4. Es proposa un algoritme per al cribratge de la fibrosi hepàtica utilitzant la elastografia o FibroScan® en l’entorn comunitari.

Conclusions

Les troballes mostren una alta prevalença de malaltia hepàtica silent amb fibrosi avançada relacionada principalment amb NAFLD en subjectes europeus adults sense malaltia hepàtica coneguda. Un valor de RH inferior a 9,2 kPa prediu l’absència de fibrosi hepàtica significativa amb gran precisió i podria utilitzar-se amb fins de cribratge.

Introducció

Actualment l’hepatopatia associada al VHC està disminuint a tot el món i s’observa que augmenta la EHGNA i l’hepatopatia associada al consum d’alcohol. La EHGNA és un problema de salut la freqüència està augmentant en la majoria de les àrees del món i que s’associa a comorbiditats metabòliques, principalment obesitat, diabetis tipus 2, hiperlipidèmia i síndrome metabòlica. La EHGNA afecta aproximadament el 25% de la població arreu del món i els pacients amb EHGNA tenen una supervivència menor en comparació amb la població general. No obstant això, s’ha d’assenyalar que només en una proporció relativament petita de pacients amb EHGNA seva malaltia progressarà fins a desenvolupar cirrosi, sent el principal factor predictiu la fibrosi hepàtica. La presència i gravetat de la fibrosi no només prediu el desenvolupament de la cirrosi, sinó també la supervivència a llarg termini. Els estudis epidemiològics que avaluen la prevalença de fetge gras no alcohòlic en la població general s’han basat en l’avaluació del greix en el fetge, estudiada mitjançant ecografia abdominal, però la informació sobre la prevalença de la fibrosi hepàtica en la població general és molt escassa. Aquesta informació pot ser útil per dissenyar estratègies de detecció per al diagnòstic precoç de la fibrosi hepàtica, que pot permetre intervencions terapèutiques abans que es desenvolupi la cirrosi.

Mètodes

Disseny de l’estudi i participants

Es tracta d’un estudi transversal de base poblacional, l’objectiu és investigar la prevalença de la fibrosi hepàtica, avaluada mitjançant el mesurament de la rigidesa hepàtica (RH) amb elastografia transitòria (IT) o FibroScan®, un mètode àmpliament acceptat per l’avaluació no invasiva de la fibrosi hepàtica. L’estudi es va realitzar en diversos municipis a la part nord de l’àrea metropolitana de Barcelona entre abril de 2012 i gener de 2016, en població general adulta sense malaltia hepàtica coneguda d’una àrea urbana de Catalunya, al sud-oest d’Europa.

El sistema de salut a Catalunya és públic i tots els ciutadans estan incloses en un registre de salut i se’ls assigna un metge d’atenció primària que es troba al centre d’atenció primària més proper al seu domicili. Els participants en l’estudi van ser identificats a l’atzar d’un total de 162.950 subjectes d’entre 18 i 75 anys dels registres dels centres d’atenció primària de salut dels municipis inclosos en l’estudi. Els subjectes identificats aleatòriament van ser contactats per telèfon i convidats a participar. Als interessats a participar se’ls va demanar que assistissin al seu centre d’atenció primària de salut, on un membre del seu equip d’investigació, compost per un metge d’atenció primària i una infermera de recerca, els van explicar acuradament el protocol de l’estudi.

Els pacients amb antecedents coneguts de malaltia hepàtica es van excloure de l’estudi. Altres criteris d’exclusió van ser diagnòstics de malignitat o altres malalties greus (insuficiència cardíaca congestiva, malaltia pulmonar obstructiva crònica, nefropatia crònica que requereix diàlisi, trasplantament d’òrgans previ i / o malalties neurològiques greus), o estar ingressats en centres de malalts crònics. Després de la signatura del consentiment informat, es va realitzar: (1) historial mèdic detallat, inclòs el consum d’alcohol (avaluat com a unitats de beguda / setmana); mesures antropomètriques, que inclouen el pes corporal, l’alçada i la circumferència de la cintura; i pressió arterial; (2) anàlisi de sang, incloent bioquímica hepàtica, marcadors del virus de l’hepatitis B i C (antigen de superfície de l’hepatitis B i virus de l’hepatitis C), glucèmia, hemoglobina glicosilada, perfil lipídic, creatinina sèrica i ferritina sèrica; i (3) es va realitzar un FibroScan® amb mesurament de la RH (veure més endavant). Els subjectes amb RH major de 6,8 kPa, que poden ser indicatius de fibrosi hepàtica significativa, així com aquells amb RH menor de 6,8 kPa però amb nivells d’alanina aminotransferasa (ALT) superiors a 2 vegades el límit superior de la normalitat , es van enviar a la consulta d’hepatologia. Els subjectes restants no es van sotmetre a cap avaluació addicional. La consulta d’hepatologia va consistir en una avaluació exhaustiva de l’estadi i la causa de la malaltia hepàtica, i se’ls va oferir fer una biòpsia hepàtica (si acceptaven sotmetre al procediment).

Procediments

La elastografia es va realitzar utilitzant el sistema FibroScan® (402; Echosens, París, França). Només es va utilitzar la sonda M perquè la sonda XL no estava disponible.

Es va realitzar una biòpsia hepàtica per via percutània amb l’agulla Trucut mitjançant el procediment estàndard. La histologia hepàtica va ser avaluada per 2 patòlegs hepàtics (N.O. i A.D.) que no coneixien els resultats del mesurament de la RH i es va classificar l’estadi de la fibrosi de F0 a F4. La NAFLD i l’hepatopatia alcohòlica es van definir utilitzant criteris de diagnòstic estàndard.

Anàlisi estadística

La principal variable de resultat va ser la prevalença de la fibrosi hepàtica, segons es va avaluar mitjançant un augment de RH (més o menys de 6,8 kPa). Aquest valor de tall es va utilitzar com la principal variable de resultat en l’anàlisi perquè estava predeterminat en el protocol de l’estudi. No obstant això, pel fet que el nivell de tall òptim de RH per definir fibrosi hepàtica significativa va canviar des que es va escriure el protocol d’estudi, també es van utilitzar altres valors, 8,0 kPa i 9,0 kPa, que s’han mostrat útils per definir una fibrosi hepàtica significativa en grans poblacions de pacients, especialment amb NAFLD.

Resultats

Característiques de la població d’estudi

Dels 4.866 subjectes elegibles, 3.076 van acceptar participar en l’estudi (taxa d’èxit, 63,2%). 52 pacients van ser exclosos: 46 (1,5%) per mesuraments de RH no fiables i 16 per altres raons. Per tant, la població d’estudi va consistir en 3.014 subjectes.

Prevalència d’augment de la rigidesa hepàtica: relació amb factors de risc malatia hepàtica crònica

La prevalença de RH incrementada (més de 6.8 kPa) en tota la sèrie va ser del 9,0% (IC 95%, 8,0% -10,1%). Quan es van usar valors de tall més alts per a la RH (8,0 kPa i 9,0 kPa), la prevalença de RH va ser del 5,8% (5,0% -6,7%) i 3,6% ( 2,9% -4,3%), respectivament. En tota la sèrie, el valor mitjà de RH va ser de 5 kPa (rang, 2-46,4 kPa). La distribució dels valors de RH a tota la població es mostra a la Figura 2 complementària. Hi va haver una relació entre els valors de RH i l’edat, el sexe masculí i una sèrie de factors de risc de malalties hepàtiques cròniques. En anàlisis multivariades, els factors associats amb una RH augmentat van ser el sexe masculí, l’obesitat abdominal, la diabetis tipus 2, el nivell de glucosa sèrica, els nivells de lipoproteïnes d’alta densitat i els triglicèrids, així com nivells augmentats d’ALT. Els factors predictius van ser idèntics independentment del nivell de tall de RH utilitzat, 6,8, 8,0 o 9,0 kPa. Quan els subjectes amb alt risc de consum d’alcohol o portadors d’anticossos antivirus de l’hepatitis C o bé de l’antigen de superfície de l’hepatitis B positiu van ser exclosos de l’anàlisi (n: 304), la prevalença de RH augmentada va ser 8,3% , 5,3%, i 3,3% per als valors de tall 6,8, 8,0 i 9,0 kPa, respectivament, valors lleugerament inferiors als observats en tota la població. L’anàlisi multivariada en aquesta població de pacients va llançar resultats molt similars als de la població total. Quan només es van considerar subjectes amb un augment en el consum de risc d’alcohol (n: 273), la prevalença d’increments de RH va ser 16,1% (12,0-21,0), 10,3% (6,9 -14,5) i 6,6% (4,0-10,2) per als 3 diferents valors de tall, respectivament.

*Figura 2 complementària: Clinical Gastroenterology and Hepatology. DOI: (10.1016/j.cgh.2017.12.048)

Hi va haver una relació entre l’esteatosi, segons el estimat per l’índex de fetge gras (IHG) i la RH. La prevalença d’augment de RH en els pacients amb esteatosi greu (IHG 60) va ser del 20,3%, 13,7% i 8,9% amb els valors de tall de 6,8, 8,0 i 9,0 kPa , respectivament. Els valors corresponents a pacients amb IHG <60 van ser 2,6%, 1,2% i 0,4%, respectivament (p <0,001, per a tots).

Fibrosi en la biòpsia hepàtica: relació amb la RH (rigidesa hepàtica) i les puntuacions biològiques

Es va oferir una consulta d’hepatologia a 300 subjectes (10% de la població total, en 271 a causa d’una RH major de 6,8 kPa i en 29 a causa de ALT> 2 límit superior de la normalitat), i 179 van acceptar. 92 d’aquests 179 subjectes van accedir a sotmetre a una biòpsia hepàtica (31% de tots els pacients elegibles). D’aquests 92 pacients, 81 tenien NAFLD i 7 tenien hepatopatia alcohòlica. Els 4 pacients restants no tenien anomalies histològiques. La RH va ser lleugerament més gran en els pacients en els quals es va realitzar una biòpsia hepàtica en comparació amb aquells en els quals no (10,1 + 5,3 vs. 8,9 + 3,5 kPa, respectivament, p = 0,024) .

La RH va augmentar progressivament amb el grau de fibrosi en la biòpsia hepàtica, de 8,4 + 1.9 en pacients amb F0 a F1 a 10,7 + 1,5, 14,2 + 1,6 i 30,8 + 10,8 kPa en pacients amb F2, F3 i F4, respectivament (P <.001). La comparació de les característiques demogràfiques i clíniques dels pacients amb F0 a F1 i els dels pacients amb F2 a F4 només va mostrar diferències estadísticament significatives en els pacients amb diabetis tipus 2 (19% enfront del 43%, respectivament, P = 0.015 ). La proporció de pacients diagnosticats amb fibrosi hepàtica significativa (F2) va augmentar amb el nivell de tall utilitzat. Amb una RH> 6,8 kPa, el 32% dels pacients tenia fibrosi hepàtica significativa, un percentatge que va augmentar a 45% i 65% amb els valors de tall del FibroScan® de 8,0 kPa i 9,0 kPa, respectivament .

El valor de RH que millor va predir la presència de fibrosi hepàtica significativa va ser el de 9,2 kPa, amb una sensibilitat del 93%, una especificitat del 78% i una precisió predictiva el 83%. La precisió predictiva de RH en la detecció de fibrosi hepàtica significativa va ser millor que la dels nivells d’ALT, i la puntuació de fibrosi NAFLD i FIB-4, 2 puntuacions que s’han correlacionat amb la fibrosi hepàtica.

Desenvolupament d’un algoritme per a la detecció de la fibrosi hepàtica en la comunitat

A continuació, es va estudiar desenvolupar un algoritme que podria ser útil per al cribratge de la fibrosi hepàtica en subjectes de la comunitat utilitzant el FibroScan® com a mètode de cribratge. El nivell de tall utilitzat va ser de 9,2 kPa perquè aquest valor tenia la major precisió predictiva per a la fibrosi hepàtica significativa, amb un valor predictiu negatiu molt alt i un valor predictiu positiu raonablement alt.

Primer es va analitzar la prevalença de fibrosi hepàtica significativa en subjectes classificats segons la presència o absència de factors de risc de fibrosi hepàtica (obesitat, diabetis tipus 2, hiperlipidèmia, hipertensió arterial, síndrome metabòlica o consum d’alcohol). En general, el 57,9% dels subjectes tenien 1 o més factors de risc. Notablement, la prevalença d’una RH> 9,2 kPa en pacients sense factors de risc va ser només del 0,4%, en comparació del 5,0% en pacients amb 1 o més factors de risc (p <0,001). Després es va analitzar si algunes variables de laboratori o puntuacions (scores) podrien ser útils per descartar una fibrosi hepàtica significativa en el subconjunt de pacients amb factors de risc. De les 4 variables analitzades (nivells de transaminases, puntuació de fibrosi NAFLD, FIB-4 i IHG), el IHG va tenir el valor predictiu negatiu més alt i també va mostrar una millor àrea sota la corba per a la predicció de fibrosi hepàtica significativa.

Sobre aquesta base, es va desenvolupar un algoritme de 3 passos per al cribratge de la fibrosi hepàtica en atenció primària. El primer pas consisteix en l’avaluació dels factors de risc per a la fibrosi hepàtica (síndrome metabòlica o els seus components i un consum de risc d’alcohol). Els subjectes sense factors de risc no s’han de sotmetre a exàmens de detecció a causa d’un risc molt baix de fibrosi hepàtica. El segon pas consisteix a calcular IHG en subjectes amb factors de risc. Els pacients amb un valor de IHG menor a 60 no han de ser examinats a causa d’un risc molt baix de fibrosi hepàtica. Finalment, en el tercer pas, s’ha de realitzar un FibroScan® en subjectes amb factors de risc i IHG> 60. La prevalença de RH> 9,2 kPa en aquest grup d’alt risc és de 8,7%. Amb aquest enfocament, aproximadament dos terços de la població de 18 a 75 anys no requeririen exàmens de detecció de fibrosi hepàtica. L’algoritme es va comportar igualment bé en subjectes de 45 a 75 anys i si es van excloure els subjectes amb consum d’alcohol (dades no mostrades).

Discussió

El present estudi va mostrar una elevada prevalença de fibrosi hepàtica, estimada per l’augment de la RH mesura amb el FibroScan®, en una cohort de 3.014 subjectes europeus d’entre 18 i 75 anys amb malaltia hepàtica desconeguda prèviament i identificada aleatòriament de la població general. Els punts forts de la investigació han estat els següents: (1) estudi basat en la població; (2) alta taxa de participació de subjectes elegibles (gairebé dos terços); i (3) la correlació entre les troballes de RH i la fibrosi hepàtica avaluada mitjançant biòpsia hepàtica en gairebé un terç dels subjectes amb augment de RH.

Existeixen molt pocs estudis que investiguin la prevalença de la fibrosi hepàtica en la població general. No s’ha definit un valor de tall precís de RH en aquesta població; per tant, les estimacions de prevalença varien segons el valor de RH triat. Koehler et al. van informar d’una prevalença de fibrosi hepàtica del 5,6% amb un valor de tall de 8,0 kPa en 3.040 subjectes majors de 45 anys de Rotterdam. En un estudi de Hong Kong, la prevalença estimada entre 922 subjectes de 18 a 72 anys va ser del 2%, amb un límit de 9,6 kPa. No es van realitzar biòpsies hepàtiques en aquests 2 estudis; per tant, no es va poder establir un tall ideal de RH. Finalment, en un estudi de França que va incloure 1.358 subjectes majors de 45 anys, la prevalença estimada va ser del 7%, amb un valor de tall per omissió de 8 kPa. La fibrosi hepàtica es va confirmar histològicament en alguns subjectes amb augment de RH. En els 3 estudis, la causa més comuna de malaltia hepàtica va ser la EHGNA.

En l’estudi actual, les estimacions de prevalença de fibrosi hepàtica significativa no van variar el 9% amb el valor de tall de 6,8 kPa, al 5,8% amb 8,0 kPa i al 3,6% amb 9,0 kPa . Les taxes més altes es van observar entre els subjectes amb factors de risc per EHGNA i els subjectes amb un major consum d’alcohol. Els factors predictius independents associats amb una RH augmentada van ser el sexe masculí i els components de la síndrome metabòlica. Les estimacions de l’estudi actual indiquen que la prevalença de fibrosi hepàtica significativa (F2-F4) entre la població europea d’origen caucàsic, de 18 a 75 anys, sense malaltia hepàtica coneguda, és del 2,61%, i la prevalença de cirrosi és del 0,4%. L’extrapolació d’aquestes dades a tota la població europea (738 milions el 2016) indica que aproximadament 10 milions de ciutadans europeus amb malaltia hepàtica desconeguda tenen fibrosi hepàtica significativa i aproximadament 1,5 milions tenen cirrosi silent (no diagnosticada).

Una característica específica de la present investigació en comparació amb estudis previs basats en la població, és l’avaluació de la relació entre la rigidesa hepàtica (RH) i la fibrosi hepàtica segons el que determina l’examen histològic. El millor nivell de tall per a un diagnòstic de fibrosi hepàtica significativa va ser de 9,2 kPa, amb una sensibilitat del 93% i una especificitat del 78%, amb el 83% dels casos diagnosticats correctament. Gairebé dos terços dels subjectes amb una RH> 9,2 kPa tenien fibrosi hepàtica significativa, mentre que gairebé tots els subjectes (95,8%) amb RH per sota d’aquest valor tenien només F0 o F1. Aquest valor és similar al 8,7 kPa informat en una investigació recent en pacients amb NAFLD. Per tant, els nostres resultats suggereixen que el FibroScan® és un mètode valuós per detectar la fibrosi hepàtica significativa en subjectes sense malaltia hepàtica coneguda i és útil per a la detecció de la fibrosi hepàtica en la comunitat. El valor de tall de 9,2 kPa sembla prou precís com per definir una fibrosi hepàtica significativa; però, a causa de que aquest valor es deriva d’un nombre relativament baix de subjectes amb histologia hepàtica, hauria de validar-se en futurs estudis poblacionals prospectius abans que s’implementi en la pràctica clínica amb finalitats de cribratge.

Les troballes de l’estudi actual mostren que el FibroScan® té una major precisió predictiva si es compara amb la puntuació de fibrosi NAFLD o amb el FIB-4, el que suggereix que aquests marcadors de fibrosi, no són útils per a la detecció de fibrosi hepàtica significativa en la població general. Això d’alguna manera s’esperava perquè aquestes proves es van dissenyar per a diagnosticar o bé excloure casos amb fibrosi avançada i el seu rendiment per a la fibrosi hepàtica significativa és limitat. Els enzims hepàtics (ALT) també s’han proposat per detectar malaltia hepàtica en subjectes amb sospita de NAFLD. Els presents troballes mostren que gairebé el 75% dels subjectes amb una RH> 9,2 kPa tenien nivells normals d’ALT, el que indica que molts subjectes amb fibrosi hepàtica significativa podrien passar sense diagnòstic si s’utilitzessin nivells d’enzims hepàtics per al cribratge de la fibrosi hepàtica.

En base als descobriments d’aquest estudi, es va proposar un algoritme per al cribratge de la fibrosi hepàtica en la comunitat, que inclou 3 passos: (1) identificació de subjectes amb factors de risc de fibrosi hepàtica; (2) avaluació de IHG; i (3) realitzar FibroScan® per mesurar la RH. L’estimació de prevalença de fibrosi hepàtica entre subjectes sense factors de risc per NAFLD o sense consum de risc d’alcohol va ser molt baixa (0,4%); per tant, d’acord amb aquests resultats, els subjectes sense factors de risc no han de ser avaluats. El segon pas s’ha d’aplicar als subjectes amb factors de risc i consisteix a utilitzar un sistema de puntuació amb un alt valor predictiu negatiu per identificar els subjectes amb una molt baixa probabilitat de fibrosi hepàtica significativa i que no requeririen detecció. En aquest sentit, la millor puntuació va ser el IHG, una puntuació que proporciona una avaluació no invasiva de la quantitat de greix al fetge, mentre que la puntuació de fibrosi NAFLD i la FIB-4 van tenir un rendiment inferior. Finalment, el tercer pas consisteix a realitzar el FibroScan® en tots els casos (edat, 18-75) amb factors de risc de fibrosi hepàtica i IHG> 60.

El llindar més baix d’edat podria augmentar-se a 40-50 anys a causa de la baixa prevalença de fibrosi hepàtica en subjectes menors d’aquesta edat segons els presents troballes. Els subjectes amb una RH <9,2 kPa no haurien de ser derivats a una consulta d’hepatologia causa d’una molt baixa probabilitat de fibrosi hepàtica significativa. Els problemes de salut d’aquests pacients haurien de ser controlats a nivell d’atenció primària per metges generals i infermeres, mitjançant programes específics de modificació de l’estil de vida. Per contra, els subjectes amb una RH> 9,2 kPa han de ser derivats a un hospital per una consulta d’hepatologia.

No s’ha realitzat una anàlisi de cost-efectivitat d’aquest algoritme proposat per al cribratge en la població general. No obstant això, la viabilitat de tal intervenció de salut pública depèn únicament del grup específic a estudiar. Si s’aplica a un entorn de població general, la quantitat de persones a les que caldria estudiar per diagnosticar correctament un nou cas de fibrosi significativa és d’aproximadament 36,7 individus. No obstant això, amb les estimacions de prevalença actuals i dins de l’algorisme proposat, aquest nombre disminueix a 13,8, el que representa una major eficiència de 2,65 vegades respecte al primer escenari.

Aquest estudi va tenir algunes limitacions que haurien d’esmentar. En primer lloc, la població estudiada era principalment d’origen caucàsic, amb només el 5% dels subjectes d’altres orígens ètnics. Per tant, no sabem si els resultats trobats s’apliquen a altres grups ètnics. En segon lloc, no es va disposar de la sonda XL. L’ús d’aquesta sonda podria reduir el nombre de mesuraments de RH no valorables, particularment entre subjectes obesos, i també un nombre de resultats falsos positius. A més, hagués estat interessant quantificar la quantitat de greix al fetge mitjançant l’ús d’un paràmetre d’atenuació controlada, un sistema que està acoblat al mesurament RH; però, aquesta eina no estava disponible. Finalment, com es va esmentar anteriorment, hagués estat ideal tenir un major nombre de subjectes amb una avaluació d’histologia hepàtica; encara que, per a un estudi poblacional en subjectes asimptomàtics amb malaltia hepàtica desconeguda prèviament una taxa de biòpsia hepàtica del 31% és bastant alta.

En conclusió, les troballes d’aquest estudi poblacional mostren una prevalença inesperadament alta de fibrosi hepàtica significativa, principalment relacionada amb NAFLD, en una població urbana europea d’entre 18 i 75 anys, d’origen caucàsic, sense malaltia hepàtica coneguda. Aquestes dades ressalten la rellevància de la EHGNA com un problema de salut important i suggereixen que s’han de prendre mesures preventives i de detecció eficaços per reduir l’impacte present i futur d’aquesta malaltia en la població.

Comentaris de l’ASSCAT sobre el present estudi:

Aquesta investigació realitzada en l’àrea de Barcelona és un estudi que demostra que el FibroScan® realitzat a la població general sense malaltia hepàtica coneguda seria un bon mètode de screening per detectar EHGNA (malaltia hepàtica per greix d’origen no alcohòlic).

Les aportacions de l’estudi són sòlides ja que compara el resultat del FibroScan® amb les troballes de la biòpsia hepàtica en aquelles persones en què s’ha realitzat.

A més, els autors dissenyen un algoritme que podria ser molt útil per a detectar què s’hauria de fer a nivell de Medicina Primària, i quin tipus de pacients s’haurien de remetre a una consulta específica, en les persones en què es demostri la EHGNA (malaltia hepàtica per greix d’origen no alcohòlic) tant lleu o més avançada.

S’ha de reconèixer que la prevalença de la EHGNA està en augment en els països occidentals i que pot progressar a cirrosi ia hepatocarcinoma (HCC) per la qual cosa és crucial posar en marxa iniciatives per al seu millor coneixement i maneig, ja que en l’actualitat no es disposa encara de teràpies específiques.

Per la nostra banda, només felicitar-los per l’estudi i reconèixer que seran necessàries campanyes d’informació i formació dirigides a equips de primària i als especialistes involucrats.

Destacar també que aquest equip ha aconseguit una beca de finançament de l’agència europea EIT per realitzar un estudi sobre 20.000 persones de la població general amb FibroScan® en diverses ciutats d’Europa.

Font: Artícle en premsa High Prevalence of Liver Fibrosis Among European Adults With Unknown Liver Disease: A Population-Based Study. Ll. Caballeria, et al. (Clinical Gastroenterology and Hepatology. Publicat online: Feb 13, 2018).

Article traduït per l’ASSCAT