Combinacions de fàrmacs pangenotípics contra l’hepatitis C curen a gairebé totes les persones que completen el tractament, segons estudis de la vida real

Les píndoles combinades d’un cop al dia que poden tractar tots els genotips de la infecció per hepatitis C estan curant a gairebé totes les persones que completen un cicle de tractament, i les taxes d’abandonament durant el tractament són baixes, segons van informar els grans estudis de cohort de la “vida real” presentats a The International Liver Congress (ILC2019), celebrat a Viena del 10 al 14 d’abril.

Els descobriments mostren que els tractaments disponibles en l’actualitat a gran escala tenen el potencial d’eliminar l’hepatitis C en la població, si són assequibles i si les persones poden ser diagnosticades i ateses.

Sofosbuvir / velpatasvir (Epclusa) és un tractament pangenotípic d’una sola pastilla per a l’hepatitis C. Combina un inhibidor de NS5A (sofosbuvir) i un inhibidor de NS5B (velpatasvir). Es dosifica sense ribavirina, durant 12 setmanes. Epclusa és comercialitzada per Gilead Sciences. Versions genèriques de la combinació també s’estan fabricant a l’Índia.

Sofosbuvir / velpatasvir és una de les opcions de tractament simplificades que es poden prescriure sense genotipificació pel tractament de curta durada de l’hepatitis C amb un baix risc d’events adversos. La principal alternativa a Epclusa és el glecaprevir / pibrentasvir (Maviret), comercialitzat per AbbVie, que també és un tractament pangenotípic que pot administrar-se un cop al dia sense ribavirina.

La Dra. Alessandria Mangia va presentar dades sobre els resultats del tractament en el món real en 5.340 persones en 12 cohorts clíniques a Europa i Amèrica del Nord que van començar el tractament abans de novembre del 2018. L’estudi va excloure les dades sobre els resultats en persones amb cirrosi descompensada o una història prèvia de tractament amb sofosbuvir o daclatasvir, i els resultats de les persones tractades durant més de 12 setmanes.

Els participants de la cohort tenien una edat mitjana de 54 anys, el 52% eren homes, el 3,7% tenia coinfecció pel VIH, el 13,2% eren usuaris actuals o anteriors de drogues injectables i el 20,7% tenia cirrosi compensada. El 30% tenia infecció per genotip 1 i el 33% tenia infecció per genotip 3.

Mitjançant l’anàlisi d’intenció de tractar (tots els que van començar el tractament), el 92,7% va assolir una resposta virològica sostinguda 12 setmanes després de completar el tractament (RVS12). D’aquells que no van assolir la RVS12, més de dos terços es van perdre durant el seguiment i el 26% va suspendre el tractament precoç per raons no especificades. En general, l’1,4% d’aquells que van iniciar el tractament van experimentar una fallida virològica.

En general, menys d’una de cada 20 persones es va perdre durant el seguiment o no va poder completar el curs de tractament i és probable que aquests pacients responguin a un curs futur de tractament si tornen a participar en l’atenció.

Per anàlisi per protocol (tots els que van completar un curs de tractament de 12 setmanes), el 98,5% va assolir una RVS. No va haver-hi diferències en la resposta al tractament per genotip o estadi de fibrosi, ni per les característiques del pacient.

Investigadors alemanys van presentar una anàlisi dels resultats del tractament en 1.698 adults tractats amb glecaprevir / pibrentasvir (Maviret) que es van incloure en el Registre Alemany d’Hepatitis C (DHC-R). La població d’estudi va ser predominantment masculina (69%) amb una edat mitjana de 43 anys. El 53% tenia infecció per genotip 1 i el 35% tenia infecció per genotip 3. La majoria de les persones (84%) no tenien experiència prèvia amb el tractament i estaven lliures de cirrosi, pel que van ser tractades durant 8 setmanes.

Una mica més d’una quarta part de la cohort estava rebent teràpia de substitució d’opioides, el 3% eren usuaris actius de drogues i el 15% tenia un trastorn de salut mental.

“Aquestes són totes les comorbiditats importants trobades a la pràctica clínica que sovint han portat a que el tractament s’aplacés en el passat”, va explicar el professor Markus Cornberg de l’Escola de Medicina de Hannover a Alemanya, qui va presentar els descobriments de l’estudi.

En la població amb intenció de tractar, la taxa de RVS a les 12 setmanes després del final del tractament amb glecaprevir / pibrentasvir va ser del 97% (964/998). No va haver-hi diferència en la taxa de resposta per genotip o subgrup. El glecaprevir / pibrentasvir va ser generalment ben tolerat amb tres persones que van interrompre el tractament degut a events adversos. Sis individus van tenir reinfecció del virus de l’hepatitis C (VHC) després del tractament i cinc individus van tenir una recaiguda virològica.

“Trobem que el tractament amb G / P (glecaprevir / pibrentasvir) és segur i altament efectiu, i condueix a millores significatives en el benestar físic i mental informat, a través d’aquesta gran cohort, principalment sense tractament, d’individus infectats pel VHC amb pacients amb comorbiditats”, va dir el professor Cornberg.

Font: infohep.org

Referències:

Cornberg M et al. Real-world safety, effectiveness, and patient-reported outcomes in patients with chronic hepatitis C virus infection treated with glecaprevir/pibrentasvir: Data from the German Hepatitis C-Registry. The International Liver Congress, Vienna, abstract GS-07, 2019.

Mangia A et al. Global real-world evidence of sofosbuvir/velpatasvir as a simple-effective regimen for the treatment of chronic hepatitis C: integrated analysis of 12 clinical practice cohorts. The International Liver Congress, Vienna, abstract GS-01, 2019.

Notícia traduïda per l’ASSCAT