Combinacions de fàrmacs pangenotípics contra l’hepatitis C curen a gairebé totes les persones que completen el tractament, segons estudis de la vida real

18/04/2019 | Articles, Notícies de premsa

Les píndoles combinades d’un cop al dia que poden tractar tots els genotips de la infecció per hepatitis C estan curant a gairebé totes les persones que completen un cicle de tractament, i les taxes d’abandonament durant el tractament són baixes, segons van informar els grans estudis de cohort de la “vida real” presentats a The International Liver Congress (ILC2019), celebrat a Viena del 10 al 14 d’abril.

Els descobriments mostren que els tractaments disponibles en l’actualitat a gran escala tenen el potencial d’eliminar l’hepatitis C en la població, si són assequibles i si les persones poden ser diagnosticades i ateses.

Sofosbuvir / velpatasvir (Epclusa) és un tractament pangenotípic d’una sola pastilla per a l’hepatitis C. Combina un inhibidor de NS5A (sofosbuvir) i un inhibidor de NS5B (velpatasvir). Es dosifica sense ribavirina, durant 12 setmanes. Epclusa és comercialitzada per Gilead Sciences. Versions genèriques de la combinació també s’estan fabricant a l’Índia.

Sofosbuvir / velpatasvir és una de les opcions de tractament simplificades que es poden prescriure sense genotipificació pel tractament de curta durada de l’hepatitis C amb un baix risc d’events adversos. La principal alternativa a Epclusa és el glecaprevir / pibrentasvir (Maviret), comercialitzat per AbbVie, que també és un tractament pangenotípic que pot administrar-se un cop al dia sense ribavirina.

La Dra. Alessandria Mangia va presentar dades sobre els resultats del tractament en el món real en 5.340 persones en 12 cohorts clíniques a Europa i Amèrica del Nord que van començar el tractament abans de novembre del 2018. L’estudi va excloure les dades sobre els resultats en persones amb cirrosi descompensada o una història prèvia de tractament amb sofosbuvir o daclatasvir, i els resultats de les persones tractades durant més de 12 setmanes.

Els participants de la cohort tenien una edat mitjana de 54 anys, el 52% eren homes, el 3,7% tenia coinfecció pel VIH, el 13,2% eren usuaris actuals o anteriors de drogues injectables i el 20,7% tenia cirrosi compensada. El 30% tenia infecció per genotip 1 i el 33% tenia infecció per genotip 3.

Mitjançant l’anàlisi d’intenció de tractar (tots els que van començar el tractament), el 92,7% va assolir una resposta virològica sostinguda 12 setmanes després de completar el tractament (RVS12). D’aquells que no van assolir la RVS12, més de dos terços es van perdre durant el seguiment i el 26% va suspendre el tractament precoç per raons no especificades. En general, l’1,4% d’aquells que van iniciar el tractament van experimentar una fallida virològica.

En general, menys d’una de cada 20 persones es va perdre durant el seguiment o no va poder completar el curs de tractament i és probable que aquests pacients responguin a un curs futur de tractament si tornen a participar en l’atenció.

Per anàlisi per protocol (tots els que van completar un curs de tractament de 12 setmanes), el 98,5% va assolir una RVS. No va haver-hi diferències en la resposta al tractament per genotip o estadi de fibrosi, ni per les característiques del pacient.

Investigadors alemanys van presentar una anàlisi dels resultats del tractament en 1.698 adults tractats amb glecaprevir / pibrentasvir (Maviret) que es van incloure en el Registre Alemany d’Hepatitis C (DHC-R). La població d’estudi va ser predominantment masculina (69%) amb una edat mitjana de 43 anys. El 53% tenia infecció per genotip 1 i el 35% tenia infecció per genotip 3. La majoria de les persones (84%) no tenien experiència prèvia amb el tractament i estaven lliures de cirrosi, pel que van ser tractades durant 8 setmanes.

Una mica més d’una quarta part de la cohort estava rebent teràpia de substitució d’opioides, el 3% eren usuaris actius de drogues i el 15% tenia un trastorn de salut mental.

“Aquestes són totes les comorbiditats importants trobades a la pràctica clínica que sovint han portat a que el tractament s’aplacés en el passat”, va explicar el professor Markus Cornberg de l’Escola de Medicina de Hannover a Alemanya, qui va presentar els descobriments de l’estudi.

En la població amb intenció de tractar, la taxa de RVS a les 12 setmanes després del final del tractament amb glecaprevir / pibrentasvir va ser del 97% (964/998). No va haver-hi diferència en la taxa de resposta per genotip o subgrup. El glecaprevir / pibrentasvir va ser generalment ben tolerat amb tres persones que van interrompre el tractament degut a events adversos. Sis individus van tenir reinfecció del virus de l’hepatitis C (VHC) després del tractament i cinc individus van tenir una recaiguda virològica.

“Trobem que el tractament amb G / P (glecaprevir / pibrentasvir) és segur i altament efectiu, i condueix a millores significatives en el benestar físic i mental informat, a través d’aquesta gran cohort, principalment sense tractament, d’individus infectats pel VHC amb pacients amb comorbiditats”, va dir el professor Cornberg.

 

Font: infohep.org

Referències:

Cornberg M et al. Real-world safety, effectiveness, and patient-reported outcomes in patients with chronic hepatitis C virus infection treated with glecaprevir/pibrentasvir: Data from the German Hepatitis C-Registry. The International Liver Congress, Vienna, abstract GS-07, 2019.

Mangia A et al. Global real-world evidence of sofosbuvir/velpatasvir as a simple-effective regimen for the treatment of chronic hepatitis C: integrated analysis of 12 clinical practice cohorts. The International Liver Congress, Vienna, abstract GS-01, 2019.

Notícia traduïda per l’ASSCAT

18/04/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post