Canvis i factors de risc de l’hepatitis A observats a Catalunya després de la introducció d’un programa de vacunació contra les hepatitis A+B

10/09/2018 | Articles, Articles científics

A finals del 1998, es va introduir a Catalunya la vacunació universal contra les hepatitis A+B en nens de 12 anys. L’objectiu del present estudi ha estat examinar les tendències i els canvis observats per l’hepatitis A durant el període 2005-2015 i avaluar els factors de risc per grups d’edat.

Comentari de l’ASSCAT

Aquest article informa sobre els canvis observats en la incidència i prevalença de l’hepatitis per virus A en el nostre medi després de la introducció de la vacunació. En resum, el programa ha estat eficaç però segueixen existint poblacions vulnerables a les quals no ha arribat el programa vacunal i a les quals és important informar i vacunar.

L’hepatitis per virus A (VHA) és una malaltia que es prevé amb mesures higièniques i en especial amb la vacunació. La immunització universal dels nadons pot ser un mitjà eficaç per controlar la infecció en tota la població, nens i adults. L’endemicitat del VHA varia depenent de les zones geogràfiques, i es classifica en nivells baixos, intermedis i alts.

Els experts reconeixen que existeixen limitacions sobre les dades epidemiològiques existents, ja que la infecció ha experimentat canvis epidemiològics en les últimes dècades. En la majoria dels països és necessari prendre mesures preventives no només cap als grups d’alt risc prèviament definits com són els viatgers a zones endèmiques i les persones immunocompromeses, sinó també s’hauria d’incloure a adults amb o sense factors de risc, que poden estar exposats i ser vulnerables. Això és aplicable en el context dels brots en curs d’hepatitis A en els països d’alts ingressos on es van observar taxes d’hospitalització altes entre les persones grans, els HSH i les persones sense llar.

El sanejament i higiene personal adequats són fonamentals, així com informar i protegir a les poblacions en risc amb la vacunació específica.

Resum de l’article

A finals del 1998, es va introduir a Catalunya la vacunació universal contra les hepatitis A+B en nens de 12 anys. L’objectiu del present estudi ha estat examinar les tendències i els canvis observats per l’hepatitis A durant el període 2005-2015 i avaluar els factors de risc per grups d’edat. S’ha realitzat un estudi epidemiològic observacional de la incidència i els factors de risc de l’hepatitis A reportats al sistema de vigilància. La informació sobre l’exposició es va registrar per a cada cas durant les 2-6 setmanes prèvies a l’inici dels símptomes.

Es van estudiar 2.621 casos d’hepatitis A; la mitjana d’edat va ser de 26,6 anys i en més del 50% dels casos estaven en el grup d’edat de 20-49%. La incidència va disminuir de 3,28/100.000 el 2005 a 1,50/100.000 el 2015. La taxa de dones va disminuir amb el temps (p = 0,008), però la reducció no va ser significativa en els homes (p = 0,234). Els homes van presentar sistemàticament taxes més altes que les dones, amb la major diferència en el grup d’edat de 20 a 34 anys (taxa de 8,8 en els homes enfront a 2,8 en els dones). El major factor de risc va ser viatjar a un país endèmic (42,1%) en el grup d’edat de 0-19 anys i el conducte sexual d’home a home (18,6%) en el grup d’edat de 20-49 anys. La taxa de mortalitat en els adults majors de 49 anys va ser del 0,4%. En conclusió, amb el programa de vacunació de preadolescents s’ha demostrat una reducció en el nombre de casos d’hepatitis A. No obstant, encara apareixen un nombre significatiu de casos en immigrants i homes que tenen sexe amb homes (HSH). L’hepatitis A en adults és un problema de salut emergent que requerirà noves estratègies.

L’hepatitis A, una infecció viral aguda comuna causada pel virus de l’hepatitis A (VHA), afecta a més de 120 milions de persones anualment a tot el món. La taxa d’incidència de la infecció per VHA ha disminuït en els últims anys; no obstant, encara es produeixen grans brots d’hepatitis A a Europa. El VHA es transmet principalment de persona a persona per la via fecal-oral, amb major freqüència per contactes propers, com els membres de la llar. Les rutes menys comunes d’exposició inclouen la ingestió d’aigua i aliments contaminats. Altres grups de risc en els quals hi ha hagut grans brots d’hepatitis A des de la dècada del 1990 inclouen als homes que tenen sexe amb homes (HSH) i als viatgers que visiten als seus familiars en països endèmics.

Els signes i símptomes d’infecció aguda pel VHA inclouen febre, malestar general, anorèxia, nàusees, malestar abdominal, orina fosca i icterícia. En lactants i nens menors de 5 anys, els símptomes són lleus o estan absents en més del 80% dels casos. En adults, els símptomes són més evidents i potencialment mortals, en particular si hi ha una malaltia hepàtica subjacent, amb una taxa general de mortalitat de 0,1-0,3%.

El viatge a països amb alta endemicitat de malalties és un dels factors de risc més freqüentment reportats en alguns estudis. Els immigrants sovint fan viatges que impliquen un contacte proper amb la població local i un major risc d’exposició a malalties. Els HSH són un grup de risc conegut per a l’hepatitis A. S’han reportat brots periòdics d’hepatitis A entre els HSH des de principis de la dècada del 1990 als Estats Units, Canadà, Austràlia i també a Espanya. S’ha postulat una població endèmica entre HSH infectats amb el virus de l’hepatitis A que manté la circulació de soques particulars i facilita brots cíclics.

El 1994, es va posar a disposició una vacuna segura i efectiva contra l’hepatitis A. Des de llavors, la vacuna ha estat recomanada per a grups de risc d’infecció per VHA a Catalunya. A finals del 1998, es va introduir per a nens de 12 anys, la vacunació universal contra l’hepatitis A+B. Aquest programa va reduir l’exposició al virus i va afavorir l’acumulació d’una població susceptible no coberta pel programa de vacunació. Recentment, el 2014, el calendari de vacunes contra l’hepatitis A ha canviat i la vacunació es recomana a 1 any i 6 anys.

Conclusió

Els resultats d’aquest estudi van mostrar que més del 50% dels casos d’hepatitis A a Catalunya eren adults de 20 a 49 anys. Després de la introducció de la vacuna universal combinada contra l’hepatitis A+B en nens de 12 anys el 1998, la taxa d’incidència va disminuir de 3,28 el 2005 a 1,50 el 2015, però la reducció va ser només significativa en dones. El major nombre de casos va tenir lloc en homes adults, especialment aquells amb edat de més de 20 anys, degut a la transmissió d’HSH.

El programa de vacunació ha tingut un impacte substancial en el grup d’edat de 10-19 anys, el grup principal aconseguit per la vacunació, però a diferència de l’efecte en nens d’1 a 2 anys, l’efecte del programa en altres grups d’edat ha estat moderat. S’ha informat de majors reduccions en la incidència d’infecció per VHA en tota la població (vacunada i no vacunada) per altres autors després d’un programa de vacunació pediàtrica universal.

Els factors de risc d’hepatitis A van variar entre grups d’edat, amb algunes característiques específiques. En el grup d’edat de 0-19 anys, els pacients immigrants que havien visitat a amics i familiars en els seus països d’origen van representar la majoria dels casos importats. El major risc en immigrants pot estar associat amb les regions visitades. Un estudi espanyol va trobar un augment significatiu en la seroprevalença del VHA en el grup d’edat de 2 a 5 anys analitzat el 2008, en comparació amb enquestes anteriors. L’augment va ser explicat per les tendències migratòries des de països endèmics i per diversos estudis que mostren la importància dels fills d’immigrants que tornen de visitar a amics i familiars en els seus països d’origen com a causa de brots.

Les baixes cobertures de vacunació poden ser causades per la manca de consciència per part dels individus i dels metges sobre els perills de visitar amics i familiars en un àrea endèmica d’hepatitis A. Els immigrants més grans poden ser immunes al VHA degut a l’exposició infantil en el seu país d’origen, però les persones més joves de les famílies immigrants requereixen vacunes per adquirir immunitat. És possible que els immigrants i els seus fills no coneguin l’hepatitis A perquè, en moltes àrees on és endèmica, la majoria de les infeccions tenen lloc en la primera infància i rara vegada es detecten. Els fills d’immigrants nascuts i criats en països amb una baixa incidència que no tenen exposició prèvia i immunitat al VHA poden facilitar la introducció del VHA en la comunitat en general a través d’escoles o instal·lacions de cura infantil. Els grups de població amb un major risc de contraure la infecció pel VHA a l’exterior també tenen més probabilitats d’adquirir infeccions secundàries. Els nens menors de 10 anys podrien ser la font més important d’infecció en brots de persona a persona, justificant la recent decisió del Departament de Salut Pública de Catalunya de traslladar l’administració de dues dosis de vacuna contra l’hepatitis A a l’any i als 6 anys.

Més del 50% dels casos van aparèixer en el grup d’edat de 20-49 anys i els factors de risc més freqüents van ser sexe HSH, tenir un contacte d’hepatitis A a la llar i viatjar a un país endèmic. Un estudi de seroprevalença del 2002 a Catalunya, 4 anys després de la introducció del programa de vacunació contra l’hepatitis A+B, va trobar que la prevalença del VHA havia disminuït en la població adulta, especialment en els grups d’edat més joves. De la mateixa manera, un altre estudi va trobar que els brots en els quals l’índex de casos HSH van augmentar en el període de post-vacunació. Tortajada et al. van informar un gran brot en HSH, amb 189 casos, entre setembre del 2008 i juny del 2009 a Barcelona. Als Països Baixos s’ha notificat un altre brot de 48 casos d’HSH amb tres pacients espanyols implicats. Més recentment, un brot de VHA en HSH ha estat en curs a Europa des de mitjans del 2016, amb més de 2.800 casos fins el setembre del 2017 (proporció homes/dones de 9,3). Dels casos masculins, el 76% va reportar ser HSH. Espanya es un dels països més afectats, especialment a les regions d’Andalusia i Madrid, mentre que el nombre de casos a Catalunya és més baix.

La vacuna contra l’hepatitis A ha estat recomanada i oferta de forma gratuïta als HSH a Catalunya des del 1995, però lamentablement aquesta estratègia no ha tingut èxit, com s’ha vist en altres països amb baixa incidència de malalties. Weerakon et al. van suggerir que el nivell de vacunació requerit per prevenir brots en HSH hauria de ser d’aproximadament un 50%, una cobertura no aconseguida en els HSH a Catalunya degut a la dificultat de contactar amb aquestes persones i oferir activament la vacuna. Aquests resultats obtinguts donen suport a la necessitat de reforçar la vacunació en HSH i el compliment de les vacunes contra l’hepatitis A pels viatgers internacionals. En el futur podrien considerar-se altres alternatives, com la vacunació de posta al dia amb una dosi de VHA en els adults no vacunats prèviament pel programa de vacunació. Els adults de més de 50 anys representaven el 10% dels casos. El principal factor de risc reportat per aquest grup va ser el viatjar a l’exterior. Una de les dues morts a l’estudi va tenir lloc en aquest grup, el que representa una taxa de mortalitat del 0,4%, superior al 0,1%-0,3% estimat en tota la població. Aquests resultats mostren la importància de la vacunació en persones que viatgen a països endèmics, independentment de l’edat.

Les taxes més baixes d’infecció a Catalunya, però amb un augment del nivell de vulnerabilitat i gravetat en la població, són motiu de preocupació en especial en els adults. Pot augmentar la incidència d’infecció aguda i simptomàtica pel VHA i de brots deguts a la circulació local del VHA a Catalunya a través dels HSH o dels viatgers que tornen de països endèmics.

L’estudi té algunes limitacions. Faltaven dades per algunes variables, com les relacions sexuals, i el registre de viatges recents que podrien haver-se registrat amb més detall en els immigrants. No obstant, el mateix mètode i el mateix qüestionari es van usar en tots els casos i és poc probable que els descobriments haguessin estat diferents. Una altra limitació possible és el subregistre durant el període d’estudi. Pot haver-hi una major sensibilitat en la detecció de casos d’hepatitis A durant el període posterior d’aquest estudi i, en conseqüència, les disminucions observades són probablement més altes que les xifres mostrades. Finalment, el subregistre pot ser major en nens degut a un major nombre de casos asimptomàtics. No obstant, com els factors de risc es van estimar en cada grup d’edat, és poc probable que això hagi invalidat els resultats.

En conclusió, la incidència d’hepatitis A ha disminuït a Catalunya en l’era de la vacunació de rutina. No obstant, un alt percentatge de casos són generats per immigrants menors de 10 anys que s’infecten quan viatgen als seus països d’origen per visitar a amics i familiars. Els beneficis de la vacunació universal probablement haurien de ser més grans. Per això l’edat d’administració de la vacuna es va avançar recentment al primer any de vida. A més de la vacunació universal, els nostres resultats mostren la necessitat de reforçar la vacunació d’immigrants que viatgen a àrees endèmiques i dels homes que tenen sexe amb homes. L’hepatitis A en adults és un problema emergent de salut que requerirà noves estratègies per continuar el progrés cap al control de la infecció pel VHA.

 

Font: Journal of Viral Hepatitis (2018)

Referència: Godoy P, Carmona G, Manzanares S, et al.; the Working Group for the Study of Hepatitis in Catalonia. Trends and risk factors of hepatitis A in Catalonia after the introduction of a hepatitis A+B vaccination programme. J. Viral Hepat. 2018; 25:1001–1007.

Article traduït per l’ASSCAT

10/09/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post