AASLD 2017: Resultats prometedors d’un nou fàrmac enfront a l’hepatitis B
El seu nou mecanisme d’acció impedeix l’assemblatge de la cápside al reproduir-se i el seu desassemblatge a l’intentar infectar noves cèl·lules.
JNJ-56136379, un fàrmac experimental que interfereix amb l’assemblatge de la cápside del virus de l’hepatitis B (VHB), comptaria amb una potent activitat antiviral. Aquestes són les conclusions d’un estudi francès presentat a la Trobada Anual de l’Associació Americana per a l’Estudi de les Malalties Hepàtiques (AASLD, en les seves sigles en anglès), celebrat a finals de l’any passat a Washington DC (Estats Units).
Fins a la data, en el tractament de la infecció crònica pel VHB s’han utilitzat diversos inhibidors de la transcriptasa inversa anàlegs de nucleòsid o nucleòtid (ITIN/t) com els també emprats en el tractament del VIH tenofovir-TDF (Viread®; també en Truvada®), tenofovir-TAF (Vemlidy®; también en Descovy®), emtricitabina (Emtriva®; també en Truvada® o Descovy®) o l’específicament dirigit al VHB entecavir (Baraclude®). Cap d’aquests fàrmacs sol comportar la curació del virus hepàtic, sinó que es tracta de teràpies encaminades al control i la supressió virològica. Per això, els esforços en la investigació terapèutica es centren en trobar noves famílies de fàrmacs que permetin curar l’hepatitis B crònica en lloc de controlar-la.
JNJ-56136379 s’uneix a la proteïna del nucli del VHB i sembla comptar amb un mecanisme d’acció antiviral doble: evita l’assemblatge de la cápside en el moment de la replicació del virus i impedeix el seu desassemblatge en el moment d’infectar noves cèl·lules hepàtiques.
Per avaluar la seguretat, tolerabilitat i les característiques farmacocinètiques de JNJ-56136379, els investigadors van dissenyar el present estudi de fase Ib amb persones amb VHB (prèviament s’havia realitzat un estudi amb voluntaris sans que va comprovar que el fàrmac era segur en dosi de fins a 600 mg).
Un total de 24 persones amb VHB sense experiència en tractaments enfront al VHB amb ITIN/t van ser incloses a l’estudi. Totes elles tenien una càrrega viral del VHB superior a 2.000 UI/mL. Aquelles amb cirrosi hepàtica van ser excloses de l’assaig.
Durant 28 dies, dotze dels participants van prendre dosis diàries de 25 mg de JNJ-56136379 (després d’una primera dosi de càrrega de 100 mg) i els dotze restants van prendre dosis de 75 mg. L’estudi també va comptar amb un tercer grup de persones que van rebre placebo i van actuar com a controls de l’estudi.
La majoria dels participants eren homes. Dos terços eren d’ètnia blanca. La mitjana d’edat era de 38 anys. La meitat d’aquells que van rebre dosis de 25 mg i tres quartes parts dels que van rebre la dosis de 75 mg tenien un resultat negatiu a les seves analítiques respecte a l’antigen “e” del VHB (HBeAg en les seves sigles en anglès, un factor de predicció de resposta favorable al tractament). La major part dels participants tenia el genotip D del VHB (que sol comportar un major risc de cronificació de la infecció que d’altres genotips).
La dosi de 75 mg va produir una reducció més pronunciada i consistent de la càrrega viral del VHB. Passats 28 dies de tractament, les reduccions mitjanes de càrrega viral van ser de 2,16log UI/mL en el grup amb dosi de 25 mg y de 2,89log UI/mL en el grup amb dosi de 75 mg. Tres persones del grup amb 75 mg i cap del grup amb 25 mg van assolir una càrrega viral indetectable. En cap dels participants es van observar canvis notables en els nivells d’HBeAg o d’antigen de superfície del VHB (HBsAg, en les seves sigles en anglès).
JNJ-56136379 va ser, en general, segur i ben tolerat, sense comportar efectes adversos greus o interrupcions del tractament per efectes adversos. Els efectes secundaris van tenir lloc amb una freqüència similar en els dos grups de dosis. Dos participants van experimentar augments transitoris en paràmetres analítics: un d’amilasa pancreàtica i l’altre d’alanina aminotransferasa (ALT). En ambdós casos es van normalitzar en la següent analítica.
Sobre la base d’aquests bons resultats, els investigadors avaluaran dosis més elevades de JNJ-56136379. Una nova cohort de participants d’Europa i Àsia actualment en procés de formació rebrà dosis de 150 mg diaris.
